Albert Om ha continuat amb el seu particular recorregut per la història de Catalunya en els últims 100 anys. En el segon programa d’Una altra història, tot l’equip s’ha traslladat fins al Museu d’Art de Girona i han trobat objectes molt curiosos que tornen a demostrar que la vida fa uns quants anys era molt diferent. En aquesta ocasió, TV3 ha obtingut una audiència de 206.000 teleespectadors i, per tant, una quota del 13,3% que els fa líders de la franja -encara que hagin perdut un 3,3% respecte a l’estrena de la setmana passada-.
El Vicenç Folgado encara conserva la torxa olímpica que va dur el seu pare en els Jocs Olímpics de 1992, quan va fer el relleu entre Empúries fins a l’Escala. El primer rellevista va tenir l’honor de dur aquest disseny català, un professional del tir olímpic que va poder quedar-se amb aquest objecte de tant valor i tanta història. Ara bé, ell no va acabar participant en les olimpíades de Barcelona malgrat tenir la plaça perquè es feien a l’estiu i ell havia de treballar en el seu hotel: “Li va saber molt de greu perquè va haver de posar per davant el negoci familiar”.
Una màquina de cosir antiga abandonada en la frontera durant la guerra
Més endavant, una veïna de la Jonquera ha volgut apropar-se fins allà per mostrar la màquina de cosir antiga que ha conservat la seva família des de l’any 1939: “Va arribar a les nostres mans llavors, però abans no sabíem de qui era. En aquell any, durant la retirada, a la part sud va començar a arribar molta gent que fugia de la guerra. La frontera estava tancada i va acumular-se molta gent allà, a la zona en la qual nosaltres teníem un hort. Uns dies després d’obrir-se la frontera, quan la gent va marxar, el meu avi va veure que algú havia deixat una màquina de cosir allà en el nostre hort perquè no l’havien pogut passar”.
Tots els objectes personals que duia aquella gent que volia fugir van quedar-se allà, entre ells aquesta màquina de cosir alemanya que es caracteritza per les floritures geomètriques que la decoren. La mare d’aquesta dona la va fer servir fins als anys 90: “Sempre va dir que anava molt i molt bé”. I devia ser-ho, ja que la família que la tenia va haver de carregar-la fins a la frontera i haurien intentat endur-se-la fins a França. Les màquines de cosir tenien un gran valor abans, ja que no era tan fàcil anar a comprar roba en aquella època.
Un regal de Josep Pla molt especial
El Josep, per la seva banda, ha volgut col·laborar amb aquest programa perquè sabia que tenia a casa tota una joia. Es tracta del primer volum d’El quadern gris de Josep Pla, el qual l’escriptor li va dedicar: “Em va costar molt aconseguir que el signés, ja que va estar cinc o sis anys al meu mas i no volia perquè no li agradava”.
L’home treballava en un hotel de Figueres i, un dia, Pla va anar-hi a dinar amb la petició que algú li fes companyia perquè no volia fer-ho sol. L’afortunat que va poder gaudir d’una conversa amb ell va ser aquest senyor, precisament: “Jo feia de gerent i li va fer gràcia que li digués que no m’agradava la meva feina. A més a més, me’l vaig guanyar quan li vaig explicar que havia estudiat per capellà al seminari i que havia après llatí. Em va demanar que li digués alguna cosa en aquesta llengua i en recitar-li uns versos de la Divina Comèdia es va posar a plorar. Des de llavors, va començar a venir cada vegada amb més freqüència fins que va morir”.
Al final, va guanyar-se la seva confiança i va acabar treballant per a ell fent-li de xòfer, de barber i també de conseller. A la dedicatòria, l’escriptor li va posar: “Estimat amic Valls, no crec que li hagi de fer cap dedicatòria perquè és una activitat merament convencional. En tinc prou amb l’admiració que jo li tinc i amb la seva amistat. Els meus respectes a la senyora Valls, i per a vostè, la meva admiració total. Afectíssim amic i servidor”.
Tot això, entre una llarga llista d’objectes que han mostrat en aquesta segona entrega del programa.
