Els desafiaments que travessa l’ofici periodístic, com l’auge dels populismes, la desinformació, la independència editorial i el paper de la intel·ligència artificial, han centrat la taula rodona protagonitzada per Martin Baron, Sergio Ramírez i Svetlana Aleksiévitx, guardonats amb els premis Ortega y Gasset 2026, atorgats pel diari El País, que s’ha celebrat a la UPF, a l’auditori de la Facultat de Comunicació del campus de Poblenou (Barcelona).
La periodista bielorussa Svetlana Aleksiévitx, distingida amb el Premi Nobel de Literatura (2015) i autora dels grans èxits com La pregària de Txernòbil o Els nois del zinc, en ser preguntada per la capacitat de la població per destriar entre la informació vertadera i la falsa, creu que la informació més valuosa és la del testimoni. “Per a cadascun dels meus llibres, entrevisto a unes 700 persones” que, en darrera instància, ajuden a captar l’“essència”. Per a la periodista exiliada a Berlín, el periodisme amb més valor és aquell que el comunicador construeix amb la seva visió i la de la seva font. Tanmateix, “apropar-se a la realitat objectiva és complicat”.
En obres com La pregària de Txernòbil o La fi de l’home roig, retrata l’experiència, els traumes, les contradiccions i les memòries de les veus que conformen l’espai soviètic i postsoviètic. Davant l’atenta mirada dels components del públic de l’auditori, molts d’ells estudiants que han atès amb curiositat els consells d’una gran referent de la crònica literària, Aleksiévitx ha parlat de com treure el màxim profit a les fonts perquè parlin de temes que “no són agradables”: “El gran recurs de la regió era el capital humà. Quan trucaves a la porta, me l’obrien sense problemes. (…) La meva àvia em deia que empatitzés amb la font, una manera d’apropar-me sense ser superior”.
L’advocat i periodista Sergio Ramírez, que va ser vicepresident de Nicaragua entre el 1985 i el 1990, considera que vivim en un moment de “confusió” perquè tothom és capaç d’esdevenir un generador de notícies, la qual cosa fa que la veritat es relativitzi. Ho exemplifica amb la teoria terraplanista o el cas del Pizzagate, una teoria conspirativa durant la campanya presidencial dels EUA del 2016 que sostenia, sense proves, que alts càrrecs del Partit Demòcrata, inclosa la candidata Hillary Clinton, dirigien una xarxa de tràfic infantil des d’una pizzeria de Washington.
Per a Martin Baron, directiu del Washington Post des del 2013 al 2021, distingit pel jurat dels premis Ortega y Gasset com un “gran director de diaris, probablement el millor de la seva generació”, Trump ha emprès “una croada contra els mitjans de comunicació” i utilitza totes les armes i “palanques” que té al seu abast per soscavar la llibertat de premsa, inclosos els òrgans reguladors. “És un moment perillós no només per a la premsa, sinó també per a la democràcia”, ha expressat el també exdirector del The Boston Globe, un mitjà que va destapar nombrosos casos d’encobriment d’abusos sexuals dins de l’Església catòlica a Boston. Així, Baron s’ha mostrat preocupat pels factors que han determinat la veritat històricament, com l’educació, l’experiència i, sobretot, les evidències, i que avui en dia estan “devaluats”. Més enllà de la manca de respecte per les llibertats civils, Baron defensa que el govern té un problema amb la transparència, en clara referència al cas Epstein, que involucraria a figures de l’elit nord-americana.
Precisament, el periodista nord-americà va iniciar el seu mandat com a director del Washington Post coincidint amb l’adquisició del mitjà per part del magnat tecnològic Jeff Bezos, propietari d’Amazon i l’empresa aeroespacial Blue Origin, en plena transformació digital. Preguntat per la gestió de l’empresari i pels recents acomiadaments al diari, ha assegurat que s’ha fet fora a una xifra aproximada de 300 treballadors, un terç de la plantilla del diari. Lamenta que el diari no sigui la seva “prioritat” i que aquesta estigui en altres “interessos comercials” del magnat.
Un futur periodístic amb reptes tecnològics
Inevitablement, totes les tiranies tenen una “enemistat” amb la llibertat, creu Ramírez, que veu amb ulls de “curiositat” el futur davant els canvis tecnològics, que podrien millorar la relació entre els poders i la premsa. En aquest sentit, s’identifica amb Aleksiévitx en el fet que tant Nicaragua com Bielorússia tenen models autoritaris de govern, amb la família Ortega i Aleksandr Lukaixenko al capdavant dels dos països, respectivament. Preveu que les eleccions de mig mandat dels EUA seran un bon termòmetre per saber cap a quin paradigma ens dirigim: cap al “model dels grans consorcis digitals” o al model de la il·lustració regit pels drets humans. En qualsevol cas, detecta un “canvi de civilització amb la IA”, però coincideix amb Aleksiévitx a argumentar que l’avantatge de l’ésser humà és la seva capacitat de fer raonaments complexos i la seva creativitat que permet fer cobertures més “profundes”, en contraposició de la IA que s’encarrega de sintetitzar.
Baron, però, no creu que sigui positiu resistir davant dels canvis tecnològics, ja que aquesta “resistència” envers el progrés ha fet mal a la indústria, motiu pel qual s’han “d’encarar” els avenços i trobar la manera d’aprofitar-los.
Els ponents han fet una crida per mantenir la responsabilitat ètica dels periodistes en un context d’auge dels discursos populistes. “Com a periodistes hem d’ignorar els atacs i centrar-nos en la nostra feina”, ha expressat Baron, que ha manifestat que ell mai ha volgut que Trump es fiqués en el seu cap, ni tan sols amb la declaració oficial del president dels EUA on acusava la premsa de ser l’enemic del poble. Svetlana Aleksiévitx planteja que el llegat de la nostra època hauria de ser més humà i empàtic que “agressiu”, i que tant la política com la tecnologia s’han d’orientar a millorar l’experiència humana en lloc d’endurir-la.
Amb tot, els estudiants han demanat consells als premiats per afrontar les seves carreres professionals. L’exvicepresident nicaragüenc Sergio Ramírez ha aconsellat els joves que s’arrisquin i conservin el seu “esperit de la joventut”. Per la seva banda, el director de la publicació aconsella aprendre de tothom en un camp en constant aprenentatge. I, finalment, l’autora bielorussa aposta per ser alegres, malgrat “les conseqüències i les circumstàncies de la vida”.
