L’obtenció de la tercera posició per part de Chanel al festival d’Eurovisió, celebrat dissabte a Torí (Itàlia), ha aixecat l’ànim patriòtic en alguns diaris madrilenys i també entre alguns usuaris de Twitter. El diari La Razón és un dels més explícits en aquest sentit i tot i que el tercer lloc no és una victòria, pel rotatiu madrileny pràcticament sí: Eurovisión 2022: Chanel reconquista el orgullo de España, diu un dels seus titulars en portada aquest diumenge. El diari destaca que el resultat de Chanel és el millor per Espanya des de 1995 amb Anabel Conde i Vuleve conmigo.
També al diari El Mundo es prenen la tercera posició com una victòria que permet treure pit: Ucrania gana Eurovisión y España hace historia llegando al tercer puesto con el ‘chanelazo’. Aquest diari també destaca l’oferiment d’Espanya de ser la seu del festival per al proper 2023. A diari ABC també ressalten la tercera posició de la cantant d’Olesa de Montserrat i la consideren un triomf “històric” d’Espanya al festival europeu de la cançó.
Vox escombra cap a casa per la bandera d’Espanya que passeja Chanel
L’extrema dreta ha acabat aprofitant el resultat de Chanel per escombrar cap a casa. El fet que la cantant hagi agafat una bandera espanyola després de la gala i s’hagi passejat per davant de les càmeres ha encès els ànims en positiu d’alguns representants de Vox. Aquest és el cas de Sergi Fabri, regidor de l’extrema dreta a l’Ajuntament de Salt. Al seu perfil de Twitter ha penjat una foto de la cantant amb la bandera espanyola: “Catalanitat és hispanitat”, ha escrit Fabri.
Vox ja s’havia colat abans en les polèmiques tuitaires sobre Eurovisió per la confusió dels presentadors de TVE que en lloc de dir Olesa de Montserrat han dit Olona de Montserrat. Al cap hi tenien, sembla ser, el cognom de la candidata de Vox a les properes eleccions autonòmiques a Andalusia, Macarena Olona. D’altres tuitaires, sense adscripció partidista, han dit que Chanel ha fet més per la unió dels espanyols que els els polítics del país.
Primeres posicions a Eurovisió a costa de catalans
No és la primera vegada que Espanya aconsegueix els primers llocs del certamen musical amb regust a català. El 1968, la madrilenya Massiel va guanyar Eurovisió a Londres amb ‘La, la, la’, una cançó de Joan Manuel Serrat, i l’any següent la barcelonina Salomé va revalidar la victòria espanyola des de Madrid amb ‘Vivo cantando’. Aquell any, però, hi va haver quatre vencedors, ja que per culpa del sistema de votacions d’aleshores van empatar amb Salomé les representants del Regne Unit, França i els Països Baixos.
Terrero ha arribat a Eurovisió després de guanyar el concurs organitzat per Radiotelevisió Espanyola (RTVE) per escollir el seu representant al certamen: el Benidorm Fest. Contra tot pronòstic, la cantant es va imposar a la també catalana Rigoberta Bandini i al grup gallec Tanxugueiras, la qual cosa va generar polèmica i l’anunci per part de RTVE que revisarien el funcionament del concurs per a futures edicions. També es va qüestionar la tria d”SloMo’ per ser una cançó amb una lletra sensual que fa referència a “trencar cintures”, un “cul hipnòtic” i no parar “fins al final”.
