El Polònia de TV3 ha acomiadat la temporada amb una bona audiència que els ha fet líders, un 18,1% de share que va reduir-se dràsticament després quan Supervivientes va guanyar l’APM? per molta diferència. El mes de juny ha estat molt bo per a la cadena, especialment gràcies a Eufòria i Crims, dos èxits que han conquistat els teleespectadors catalans. Tots dos han tingut el seu moment de glòria en l’última emissió el Polònia, que ha imitat el Carles Porta i el Lildami, membre del jurat del concurs musical.
Les grans estrelles del programa d’aquest dijous, però, han estat quatre dels concursants finalistes de la primera edició d’Eufòria. El Triquell, la Scorpio, l’Edu i el Pedro han acudit a plató per participar en un número musical molt divertit en què destacaven que la política ja no interessa a l’audiència i que tots els programes haurien de ser com el seu. El xou ha fet molta gràcia i ha revolucionat tots els companys del programa d’imitació.
Mariona reflexiona sobre la victòria a Eufòria
La Mariona va ser escollida la primera guanyadora d’Eufòria, una decisió esperada tenint en compte que era la gran preferida des de feia setmanes. La jove de Valls haurà de començar a pensar quina mena de disc vol, ara que la cadena ha posat a les seves mans el contracte amb la discogràfica. En una entrevista a La Vanguardia, la jove de Valls explica que va començar en el món de la música quan només tenia 5 anys: “Vaig entrar en una coral, moment en què vaig adonar-me que gaudia molt a sobre dels escenaris”.
Encara no s’acaba de creure que el concurs hagi acabat i que l’hagi guanyat ella: “Estic als núvols i tinc a sobre una sensació molt eufòrica, una emoció que es barreja amb la nostàlgia i la pena que s’hagi acabat”. Continua molt unida als companys, amb els qui estan fent els assajos per als concerts que interpretaran al Palau Sant Jordi d’aquí a quinze dies: “Tinc un ritme tan frenètic que la veritat és que no tinc molt de temps per pensar i agafar perspectiva”.
La noia de 21 anys s’ha convertit en una estrella televisiva de sobte, un canvi de vida radical. Afortunadament, diu que està acudint a teràpia des de fa un any i que creu que això l’ajudarà a gestionar-ho: “Vaig començar a anar-hi fa poc més d’un any per temes personals. Durant el programa he aprofitat per anar tenint trobades amb la psicòloga, el que m’ha estat de molta utilitat. El meu cercle més proper també m’ha ajudat, és clar, una xarxa que fa que ho relativitzi tot i que mantingui els peus a terra. Continuaré en teràpia una temporada perquè crec que és molt necessari”.
