L’actriu Ana Obregón ha protagonitzat un estira-i-arronsa amb el presentador Ricard Ustrell al programa de TV3 Col·lapse arran del naixement de la seva filla-neta, Ana Sandra, nascuda per gestació subrogada en un hospital de Miami. Ustrell ha estat l’encarregat de fer les preguntes a la televisiva i ella no ha dubtat a defensar la gestació subrogada davant de l’adopció: “No és la teva sang”. “No és caprici, no estic boja, ho vaig fer perquè era l’última voluntat del meu fill. M’importa un xiulet que em critiquin. Quan abraço aquesta nena estic abraçant la sang del meu fill“, ha defensat.
“Tenir un fill és el més meravellós del món. No hi ha res més bonic”, ha defensat Ana Obregón. “Sí això sí, però no és un dret”, ha contestat el presentador, i ha deixat l’actriu en xoc: “Com que no és un dret? No t’entenc, que no sigui un dret”. Aleshores Ustrell ha reiterat que “no tens un dret a, per haver nascut, tenir fills”. “Tens un dret a l’habitatge, a tenir una casa. Tu pots tenir els fills que et doni la gana, si les teves condicions físiques en tenen, a Espanya”, ha afegit.
En aquell moment, Ana Obregón ha reconegut que “jo no et parlo d’Espanya, a mi tant me fa”, just abans de rebutjar l’adopció perquè “no és la teva sang”. “És el més meravellós. Ara mateix he aconseguit un miracle absolut, complir la darrera voluntat del meu fill. No és un caprici, no és que em doni la gana…”, ha afegit. Després d’això, l’actriu ha acabat enviant un missatge sobre el que passarà d’aquí a poc a Espanya. “Que no sigui legal a Espanya la subrogació, a mi tant me fa. A Espanya d’aquí a poc estarà prohibit tot. I tot ho acceptem. Ens prohibeixen tot”, ha assegurat.
S’hauria “prostituït” per salvar el seu fill
A més d’abordar el naixement de la seva filla-neta, l’actriu va recordar el seu fill i els seus anys de lluita contra el càncer: “Molts dels diners que vaig guanyar, van ser per salvar el meu fill del càncer als Estats Units. Això ha estat molt. Hauria venut casa meva o m’hauria prostituït. És el millor que he fet, cal tenir diners per a la salut perquè tal com està la salut a Espanya…” “Hi ha una paraula que odio que és jutjar, a mi em jutja Déu o un jutge, però no em jutja una persona. Abans que al meu fill li diagnostiquessin càncer era una altra persona. Abans tot m’importava molt, em queixava molt. Ningú et garanteix que demà estaràs aquí”, ha reflexionat.
