Espanya impedeix la col·laboració entre els consells audiovisuals de Catalunya, País Valencià i Andalusia a causa d’una marcada “pulsió centralista” de l’Estat que es manifesta també en l’aplicació de la normativa europea sobre el sector audiovisual. Així de clar ho va deixar anar el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Xevi Xirgo, en la jornada Perspectives jurídiques dels mitjans de comunicació, que se celebrava a Barcelona la setmana passada, i a la qual assistia el vicepresident de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Ángel García Castillejo, que va fer-hi la conferència inaugural.
“Moltes institucions i organismes estatals no són conscients, des del meu punt de vista, de la seva pulsió centralista. Sovint el que hauria de ser una simple col·laboració, sempre en termes de lleialtat, es viu com una concessió o fins i tot com una laminació competencial, quan és exactament a la inversa”, va assenyalar Xirgo davant de García Castillejo, segons informa el mateix CAC en un comunicat sobre la intervenció del president del CAC en la trobada, que es va celebrar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), organitzada pel CUIMPB-Centre Ernest Lluch, la XAL i BDO Abogados.
Xirgo va esmentar que a Catalunya el CAC ha detectat problemes d’adaptació en l’aplicació de les normes europees. Segons el president del regulador català, la creació del Grup d’Autoritats de Supervisió per als Serveis de Comunicació Audiovisual (GASSCA), previst a la llei audiovisual espanyola com a transposició d’una directiva europea, ha degenerat en un cafè per a tothom que no és útil. “El problema és que s’ha posat en el mateix paquet els reguladors independents i la resta d’organismes dependents dels governs autonòmics, alguns dels quals no han fet mai cap de les funcions que s’han de compartir en el grup de treball”, va advertir. I va lamentar que la fórmula triada serà perjudicial per a la defensa de la llengua catalana dins d’aquest grup esmentat, que teòricament hauria de vetllar per totes les llengües oficials de l’estat als serveis de comunicació.
El registre de mitjans de comunicació posat en marxa recentment
Un altre exemple al qual es va referir el president del CAC durant la seva intervenció, va ser el registre de mitjans de comunicació que s’acaba de posar en marxa, una mesura incorporada al Pla d’Acció per la Democràcia del govern espanyol per l’entrada en vigor del reglament europeu Digital Services Act (DSA).
“Quan es crea el registre de mitjans de comunicació, que disposarà d’informació sobre la propietat dels mitjans i de les inversions publicitàries que reben, es va atorgar la responsabilitat a la CNMC. Crec que és un error no afegir-hi que aquesta responsabilitat ha de ser exercida, i si cal a més a més posteriorment compartida, pels consells audiovisuals existents. Això és, els consells audiovisuals de Catalunya, del País Valencià i d’Andalusia”, va dir. “Ningú coneix millor la realitat que el regulador del territori, que a banda del coneixement també té més mitjans i potser fins i tot més experiència, si tenim en compte que el CAC aquest any compleix 25 anys”, va afegir.
Accelerar la reforma pendent de la llei audiovisual catalana
Segons el president del CAC, la irrupció de les noves formes de comunicació ha capgirat el sector i ha provocat la necessitat de regular-lo per evitar fenòmens com la desinformació. Amb aquest argument va demanar, al govern espanyol però també al català, atribuir millor les respectives competències perquè l’anàlisi dels continguts problemàtics es faci des del lloc d’origen de la denúncia o des d’on s’emeten els continguts.
L’altra gran demanda de Xirgo va ser accelerar la tramitació de la reforma de la llei audiovisual catalana, que es va aprovar el 2005, una petició adreça al govern català però també als grups parlamentaris. “A Catalunya s’arrossega, malauradament ara ja podem dir que des de fa massa anys, la tramitació d’una nova llei audiovisual”, va queixar-se. Segons el seu punt de vista, en la reforma cal incorporar les novetats sobre el món audiovisual que preveuen els dos reglaments europeus aprovats el 2022 (Digital Service Act-DSA i Digital Market Act-DMA), així com els dos aprovats els 2024 (Reglament Europeu sobre la Llibertat de Mitjans de Comunicació-EMFA i Reglament d’Intel·ligència Artificial).
Xirgo va alertar que el projecte de llei audiovisual català, que va decaure en convocar-se eleccions al Parlament en l’anterior legislatura, ja partia de la mancança d’haver-se redactat pensant encara amb una mentalitat clàssica i en uns prestadors tradicionals. “El prec és que l’actualitzin i que siguin competencialment valents. És cert que la llei audiovisual espanyola, aprovada l’any passat, marca les regles del joc i en alguns casos condiciona, però a mi em sembla que hi ha marge, sempre pensat en la col·laboració entre reguladors, per fer avenços i fer que el CAC ampliï l’àmbit d’actuació”, va reclamar.
