“És irrellevant”. Aquesta és la resposta del ministeri fiscal a les peticions d’aclariment que les víctimes dels atemptats del 17-A del 2017 a Barcelona i Cambrils han fet al Tribunal Suprem, al qual reclamen que comprovi si l’imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty és viu o és mort. Així ho despatxa el fiscal en l’escrit d’al·legacions que respon als recursos de cassació interposats pels condemnats i per les acusacions particulars de víctimes i de mossos d’esquadra. Recursos que el ministeri públic sol·licita que siguin desestimats. Les al·legacions, de 59 pàgines i a les que ha tingut accés El Món, porten la signatura del fiscal José Martínez Jiménez, que va entrar a la fiscalia del Tribunal Suprem quatre anys després dels atemptats.
L’escrit detalla i dona resposta a cadascun dels recursos de totes les parts i s’articula en base formalitats tècniques, sense defugir qüestions de fons. En aquest sentit, no defuig justificar la negativa persistent dels tribunals espanyols a investigar si el que es considera el “cervell” de la cèl·lula jihadista –però no dels atemptats– és viu o mort. Les relacions de l’imam amb el CNI i els serveis d’informació de la Guàrdia Civil encara és una qüestió que no s’ha aclarit i moltes parts implicades creuen que encara podria ser viu. El fiscal també rebutja augmentar les penes i les responsabilitats civils que reclamaven els mossos d’esquadra que van abatre els terroristes al passeig Marítim de Cambrils.
No calen més proves, segons la fiscalia
El fiscal dedica gairebé quatre pàgines a respondre al recurs dels pares d’en Xavier, el nen de 4 anys de Rubí assassinat a la Rambla. La seva defensa denunciava la denegació d’una prova que consistia en un dictamen pericial biològic que van signar dos eminents professors, Ángel Carracedo Álvarez, catedràtic de Medicina Legal de la Universitat de Santiago i president de l’Acadèmia Internacional de Medicina Legal, i el doctor Carles Pla Zanuy, catedràtic emèrit de Genètica i director del departament de Biologia de la Universitat de Girona. El dictamen tenia com a objectiu determinar l’existència d’un enllaç biològic entre l’ADN dels suposats familiars d’Es Satty i una mostra d’ADN trobada a les restes de l’explosió d’Alcanar. El dictamen considerava que el resultat de l’informe comparatiu d’ADN realitzat per la policia científica del Marroc, a Casablanca, el 9 de gener de 2018, “no era fiable”.
El tribunal que va jutjar el cas, que presidia el magistrat Félix Guevara, va rebutjar la prova forense aportada per la defensa dels pares d’en Xavier. Amb aquesta premissa van fonamentar el recurs els advocats de la família, en considerar que havia estat “denegada indegudament” quan era una prova “pertinent”, si es “tenen en compte els seriosos dubtes existents sobre l’efectiva mort d’Abdelbaki Es Satty”.
Però el fiscal fa una giragonsa interpretativa. Per una banda, considera que els catedràtics de la defensa del petit Xavier poden tenir raó en la seva afirmació que no és fiable l’anàlisi de la policia científica marroquina, perquè “no compleix els estàndards mínims requerits en l’àmbit genètic”. Admet que només amb aquest dictamen “no s’acredita la mort d’Es Satty”. Ara bé, també avisa que la manca de rigor de la prova d’ADN de la policia marroquina “no significa que no es pugui considerar provada la mort de l’imam per altres mitjans” –tot i que no diu quins– o “pel mateix dictamen marroquí unit a altres mitjans de prova”. Per tant, per al fiscal, tant la sentència de primera instància com la de la sala d’apel·lacions ja donen prou arguments per no haver de justificar si l’imam és mort o no.
La “irrellevància” de si és viu o mort
En aquest context, el ministeri públic interpreta que no acceptar una prova que posa en dubte un document de la policia científica marroquina sobre l’ADN de l’imam no vulnera cap dret. Fins i tot, el fiscal arriba a apuntar que la pericial presentada pels pares del petit Xavier podria ser “pertinent”, però remarca que és “irrellevant” per a la decisió final del tribunal. “La mort o supervivència d’Es Satty no és objecte d’enjudiciament, encara que ho hagi estat d’investigació”, escriu el fiscal, “i no modifica gens ni la qualificació dels fets provats ni la decisió”. De fet, opina que una prova no només ha de millorar el nivell d’aclariment dels fets, sinó que ha de ser útil, i per a ell aquest no seria el cas. En definitiva, el ministeri públic conclou que denegar una prova que posa en dubte un dictamen policial sobre l’ADN de l’imam és irrellevant perquè “no pot canviar el sentit de la decisió de la sentència”, ja que considera que hi ha altres proves que indiquen que seria mort.
En la mateixa línia, el fiscal també descarta que s’hagin vulnerat drets de la víctima pel fet que el dictamen de la policia marroquina no es ratifiqués a sala durant la vista oral. El ministeri públic al·lega que la mort o no d’Es Satty “no es refereix a fets punibles imputats a una persona, sinó a una circumstància rellevant de la causa, que explica i contextualitza l’actuació dels processats sotmesos a judici”. És a dir, argumenta que en el judici no es jutjava Abdelbaki Es Satty. Des d’aquest punt de vista, el fiscal concreta que saber si és mort o no constituiria més aviat una “diligència d’instrucció” que “no pas una prova a practicar en el judici oral”. En qualsevol cas, el fiscal retreu als autors del recurs que l’haurien d’haver presentat contra la interlocutòria de conclusió del sumari. Un fet al qual la defensa de la família de Xavi replica al·legant que en aquell moment no s’havia aixecat el secret de la peça 9, que era la que contenia les comissions rogatòries del Marroc.
“No era el cervell dels atemptats”
En el mateix escrit d’al·legacions, el fiscal assegura que “no és correcte afirmar que És Satty fos el cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils”. “Si atenem al relat de fets provats, no hi ha cap dubte que l’imam va ser l’impulsor de la creació del grup terrorista, capitost i líder espiritual que va adoctrinar els seus integrants en la ideologia salafista radical ortodoxa de l’Islam, que propugna la creació del DAESH i justifica la mort de persones, i que va planificar-les accions del grup”, defineix.
“Però segons aquest relat”, continua l’escrit, “quan es produeixen els atemptats de Barcelona i Cambrils, l’imam ja ha mort i les accions responen a la iniciativa particular dels seus autors –abatuts per la policia– en virtut de decisions preses de manera improvisada i com a reacció emocional a l’explosió de la casa d’Alcanar i la notícia de la mort del líder”. Ara les defenses, fan punta al llapis per a la vista oral dels recursos, que se celebrarà al Tribunal Suprem el pròxim 15 de novembre i en la qual hauran de combatre aquesta posició del fiscal contrària a les seves pretensions.
