Des de la seva arribada a Espanya fa nou mesos, Yuliia s’ha hagut d’adaptar a noves costums, tràmits administratius i rutines diferents de les d’Ucraïna. Tanmateix, el que més l’ha sorprès és el funcionament de la sanitat pública. Les seves crítiques no només apunten a la burocràcia, sinó també a la manera com es gestionen les consultes mèdiques i l’atenció rebuda.
D’Ucraïna a Múrcia: una nova vida amb obstacles
La jove va decidir mudar-se a Múrcia buscant estabilitat i un entorn més segur que el del seu país natal. Com molts migrants, va arribar amb l’esperança d’una vida tranquil·la, accés a oportunitats laborals i un sistema de salut que li donés confiança. El que no s’imaginava era que les visites mèdiques es convertirien en motiu d’enfado i desconcert.
Acostumada a un model on els especialistes són accessibles sense tants filtres previs, Yuliia va sentir que a Espanya tot es complicava massa. Segons ella, la sanitat, lluny de simplificar les coses, li va presentar traves des del primer dia.
El filtre del metge de capçalera, un xoc inesperat
Una de les primeres dificultats que va trobar va ser l’obligatorietat d’anar al metge de capçalera com a pas previ a qualsevol especialista. Per a ella, que a Ucraïna podia acudir directament a un ginecòleg o a un traumatòleg, aquest filtre va resultar frustrant.
«Per què necessito permís per visitar un especialista?», es preguntava. El que per al sistema espanyol és una manera d’organitzar els recursos, per a ella és un obstacle innecessari que retarda diagnòstics i tractaments. Aquest contrast ha estat una de les experiències que més ha marcat la seva visió negativa.
Paracetamol i ibuprofèn: receptes que desesperen
Un altre dels punts que més indignació li causa és el que considera una resposta massa genèrica per part dels metges: la insistent recomanació de paracetamol o ibuprofèn per a gairebé qualsevol molèstia.
Yuliia explica que, independentment del símptoma —dolor abdominal, febre, malestar o problemes musculars— la solució semblava sempre la mateixa. Aquesta uniformitat en els tractaments la va portar a pensar que no hi havia un esforç real per part dels sanitaris en aprofundir en cada cas.
«És com si no volguessin buscar més enllà, com si donessin la sortida ràpida per a tothom», resumeix amb to crític.
Una assegurança mèdica plena de traves burocràtiques
Més enllà de les consultes, Yuliia també recorda amb molèstia les dificultats que va enfrontar per obtenir una assegurança mèdica. Segons el seu testimoni, en diverses ocasions va rebre negatives i va haver d’insistir una vegada i una altra fins que la seva situació va quedar regularitzada.
Aquestes traves burocràtiques no només van generar retards en la seva cobertura, sinó també un sentiment de desprotecció durant els primers mesos de la seva estada a Espanya. Per a algú que arriba d’un altre país, afrontar-se a aquestes barreres administratives pot resultar aclaparador i desesperançador.
Crítiques al compromís professional d’alguns sanitaris
El to més dur del seu relat apareix quan parla de l’actitud de certs professionals de la salut. Yuliia assegura que ha tingut la sensació que «alguns no volen fer bé la seva feina». Afirma que, en lloc d’oferir solucions, es limiten a donar respostes vagues o fins i tot a acomiadar el pacient sense més atenció.
Aquest judici, carregat de frustració, reflecteix la distància entre el que esperava trobar i el que va viure en la pràctica. Per a ella, no es tracta només de diferències culturals, sinó d’un problema de compromís personal que afecta directament la confiança en el sistema.
Diferències culturals i debat obert
El testimoni de Yuliia Zadachenkova posa sobre la taula una discussió important: fins a quin punt la percepció d’un estranger revela mancances reals del sistema sanitari espanyol?. Les seves crítiques poden sonar exagerades per a alguns, però també mostren la dificultat d’adaptar-se a un model molt diferent del del seu país.
El debat sobre la qualitat de l’atenció, la burocràcia i l’actitud dels professionals no és nou a Espanya. Tanmateix, la mirada d’algú que arriba de fora pot aportar una perspectiva diferent, més crua i sense filtres.
Sanitat exemplar o sistema per millorar?
Les paraules de Yuliia conviden a la reflexió col·lectiva. Potser la seva experiència no sigui universal, però planteja preguntes que molts es fan en silenci. Has viscut alguna cosa semblant al teu centre de salut? Comparteix la teva experiència i obre el debat.
