Acariciar el teu gat encara que no vulgui pot ser una red flag… i no és un detall menor, segons la psicologia. Creus que el teu gat es fa l’indiferent? Potser només està posant límits. Segons experts en comportament felí i psicologia, ignorar aquestes senyals pot dir més sobre tu que sobre la teva mascota.
Quan es força el contacte físic amb un animal que mostra senyals de rebuig, el que està en joc no és només el benestar del gat, sinó la capacitat del seu humà per respectar els límits dels altres. Encara que pugui semblar un gest innocent o fins i tot afectuós, acariciar un gat quan clarament no ho vol podria reflectir una actitud més profunda: manca d’empatia o necessitat de control.
El gat no és un peluix: té dret a dir que no
A diferència dels gossos, els gats són animals amb un sentit molt més marcat de l’autonomia. Segons la veterinària Lauren Finka, especialitzada en comportament animal, els gats mostren la seva disposició al contacte de forma subtil: s’acosten, es freguen amb el cap o fan petits cops. Però si aparten la mirada, mouen la cua amb nerviosisme o abaixen les orelles, el missatge és clar: no volen carícies en aquell moment.
Insistir malgrat aquestes senyals pot generar estrès crònic, desconfiança i, en alguns casos, comportaments defensius. El problema és que moltes persones no estan entrenades per reconèixer aquestes senyals o, pitjor encara, les ignoren intencionadament pensant que “ja se li passarà”.
És una red flag? Sí, i força gran
En psicologia, una “red flag” fa referència a conductes que poden ser indicadors de patrons tòxics en les relacions humanes. Encara que normalment s’aplica a parelles, amics o familiars, cada cop més experts n’estenen l’ús a les relacions amb animals.
Ignorar els límits d’un gat no només afecta l’animal. També parla de l’estil d’aferrament de l’humà. Aquells amb aferrament ansiós o amb alts nivells d’ansietat social poden tendir a forçar el contacte físic per sentir proximitat o control, sense tenir en compte les necessitats de l’altre.
Antropomorfitzar també és un problema
Molts propietaris projecten emocions humanes sobre els seus gats, cosa que porta a malinterpretar comportaments. “Està trist”, “m’evita perquè està enfadat”, “no m’estima”… Aquestes idees, tot i que semblin tendres, impedeixen una lectura correcta del llenguatge felí i fomenten expectatives irreals.
També s’ha demostrat que tractar els gats com a nadons o “mini humans” pot portar a imposar-los necessitats i rutines que van en contra de la seva naturalesa. Un dels errors més comuns: voler abraçar-los o acariciar-los constantment, encara que ells no ho demanin.
El consentiment també aplica als animals
Pot semblar una frase extreta d’un manual d’ètica moderna, però té base científica. Diversos estudis sobre benestar animal insisteixen que el consentiment és clau per a una convivència saludable. En el cas dels gats, el consentiment s’expressa amb senyals físiques, mirada, postura corporal i to de vocalitzacions.
I tot i que no es pot tenir una “conversa” com amb un humà, sí es pot aprendre a interpretar i respectar la seva manera de dir “sí” o “no”.
No és que t’odiï… només necessita espai
Un gat que no vol carícies no està rebutjant el seu humà com a tal. Simplement, pot estar cansat, aclaparat o en un moment d’alerta. Forçar-lo a quedar-se al regaç, acariciar-lo mentre s’allunya o aixecar-li la cua per força són gestos que —encara que es facin des de l’afecte— trenquen el vincle de confiança.
Amb el temps, això pot derivar en un gat més distant o fins i tot agressiu. I el que és pitjor: en un humà que sent que el seu gat “no l’estima” quan en realitat només està demanant ser entès.
Com actuar: consells per a una convivència més respectuosa
- Deixa que sigui el gat qui s’apropi. Si vol carícies, t’ho farà saber.
- Observa el seu llenguatge corporal. Les orelles, la cua, els bigotis i la postura et donaran pistes clares.
- Evita tocar-li zones sensibles com la panxa o les potes, tret que hi hagi molta confiança.
- No insisteixis si s’aparta. Encara que “abans li agradava”, cada moment és diferent.
- Reforça els moments positius. Si es deixa acariciar i ronroneja, és el moment ideal.
Aprendre dels gats: una lliçó sobre límits
Potser un dels majors aprenentatges que poden oferir els gats no té a veure amb carícies ni roncs, sinó amb el respecte a l’espai i els temps dels altres. En una societat que premia la immediatesa, la disponibilitat constant i la necessitat de contacte permanent, els gats ens recorden que també hi ha poder —i amor— en el silenci, en l’espera i en l’elecció.
Si el teu gat diu “no”, escolta’l
La pròxima vegada que el teu gat s’aparti o et llanci una mirada de “ni se t’acudeixi tocar-me”, no ho prenguis com una ofensa. Pren-t’ho com un senyal de maduresa emocional que et permet créixer també a tu com a humà.
I tu, saps llegir les senyals del teu gat?
Comparteix aquesta història i ajuda a crear vincles més sans entre humans i animals.
