És la imatge clàssica de qualsevol festa d’aniversari: una taula plena de pastissos, llaminadures i refrescos, i una colla de nens corrent com si no hi hagués un demà. La conclusió automàtica de qualsevol pare o mare és sempre la mateixa: “És el sucre, que els posa hiperactius”.
Però, i si et digués que portem dècades culpant l’ingredient equivocat? La ciència més actual acaba de llançar una galleda d’aigua freda sobre aquesta creença popular. Segons els últims informes sobre neurodesenvolupament, no existeix una evidència sòlida que el sucre provoqui o empitjori el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH).
(Sí, nosaltres també ens hem quedat bocabadades). Sembla que la relació entre el consum de glucosa i el comportament disruptiu és més una qüestió d’expectatives dels pares que no pas d’una reacció química real al cervell infantil.
L’efecte placebo dels pares: quan la ment ens enganya
Diversos estudis han demostrat un fenomen fascinant: quan uns pares creuen que el seu fill ha pres sucre, tendeixen a jutjar el seu comportament com a més hiperactiu, encara que el nen hagi pres un edulcorant sense calories. És el que els científics anomenen un biaix d’observació.
La realitat és que les festes d’aniversari són entorns altament estimulants. Hi ha música, jocs, molts nens i una trencament de la rutina. És aquesta sobreestimulació ambiental el que realment “accelera” els petits, i no pas el tros de pastís que s’acaben de menjar.
Això no vol dir, ni molt menys, que el sucre sigui un aliat. L’excés de dolços continua sent un enemic per a la salut metabòlica, la dentició i l’obesitat infantil. Però carregar-li el pes del TDAH és, segons la ciència del 2026, una simplificació excessiva que no ajuda les famílies que realment conviuen amb aquest trastorn.
Sabies que el TDAH és un trastorn d’origen neurobiològic amb una càrrega genètica molt elevada? Pensar que es pot “curar” o “provocar” només amb la dieta és ignorar la complexitat de com funciona el cervell de milers de nens.
Què passa amb els additius i els ultraprocessats?
Aquí és on la cosa es complica una mica. Tot i que el sucre per si sol no és el culpable, alguns estudis sí que apunten que determinats colorants artificials i conservants podrien tenir un lleuger impacte en el comportament d’alguns nens especialment sensibles.
Però compte, parlem de nens amb una sensibilitat específica, no de la població general. La recomanació dels experts és clara: el millor per a un nen amb TDAH (i per a qualsevol nen) és una dieta equilibrada, rica en omega-3, proteïnes de qualitat i carbohidrats de lenta absorció que mantinguin l’energia estable.
Evitar els pics i les caigudes brusques de glucosa sí que ajuda a mantenir una millor regulació emocional. Quan un nen té una “baixada” de sucre després d’un pic, pot estar més irritable o cansat, cosa que es pot confondre amb símptomes de TDAH, però és una reacció fisiològica normal.
Així que, en lloc de prohibir el sucre de manera obsessiva per “controlar el comportament”, l’enfocament hauria de ser educar en un consum responsable per a una salut global. La por al sucre no ha de substituir la comprensió del que realment necessita un nen amb dificultats d’atenció.
La dieta perfecta per al cervell en creixement
En definitiva, la ciència ens diu que ens hem de relaxar una mica amb el mite de la “borratxera de sucre”. Per ajudar un nen amb TDAH, és molt més eficaç treballar en rutines de son, exercici físic i suport psicoeducatiu que no pas eliminar cada gram de glucosa de la seva vida.
Nosaltres creiem que la informació és poder. Saber que el sucre no és el “dimoni” del TDAH treu un pes de sobre a molts pares que se senten culpables cada vegada que el seu fill menja una llaminadura. La moderació és, com sempre, la clau de l’èxit.
No deixis que les llegendes urbanes guiïn la salut del teu fill. Consulta sempre amb neuropediatres i nutricionistes que es basin en proves científiques i no en el que es diu als grups de WhatsApp de l’escola.
Al cap i a la fi, l’educació alimentària és una carrera de fons. I tu, seguiràs amagant els dolços per por a la hiperactivitat o començaràs a mirar l’entorn del teu fill amb uns altres ulls?
Jo, de moment, ja he après que a la pròxima festa, el problema serà el castell inflable i no pas la bossa de ‘chuches’.
