Protegir la salut cardiovascular i envellir amb qualitat de vida s’ha convertit en una prioritat per a milions de persones. Entre els factors que més s’investiguen hi ha certs minerals essencials, com els que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària recull en les seves recomanacions d’ingesta de magnesi per a la població adulta.
En aquest context, el metge i expert en longevitat Sebastián La Rosa s’ha fet viral a les xarxes socials amb un missatge molt concret: un nutrient al qual gairebé ningú para atenció podria ser decisiu per frenar l’envelliment biològic i reduir el risc de problemes de cor. En la seva explicació destaca un mecanisme silenciós que afecta directament la sang i que molts desconeixen.
Qui és Sebastián La Rosa i per què és important el seu missatge
Sebastián La Rosa és metge i professor especialitzat en longevitat i salut metabòlica. La seva feina se centra a explicar, amb un llenguatge senzill, com l’alimentació, l’exercici, el descans i determinats micronutrients influeixen en l’anomenada edat biològica, és a dir, en com envelleix l’organisme més enllà dels anys que marca el DNI.
En els últims mesos, els seus vídeos a TikTok i Instagram sobre envelliment saludable i prevenció de malalties cròniques han acumulat milions de visualitzacions. Un dels més comentats gira al voltant d’un mineral concret al qual denomina peça clau per modular els mecanismes que acceleren el deteriorament del cos.
Un enfocament centrat en la prevenció
La Rosa insisteix en un missatge recurrent: abans de parlar de tractaments avançats, convé revisar els factors bàsics que es poden modificar en el dia a dia. Entre ells situa la qualitat de la dieta, el control de la inflamació de baix grau, la salut metabòlica i l’estat de vitamines i minerals que participen en centenars de reaccions cel·lulars.
El seu advertiment sobre aquest mineral no pretén presentar una cura miraculosa, sinó cridar l’atenció sobre un dèficit que, segons diferents estudis poblacionals, és freqüent i es relaciona amb més risc de malalties cardiovasculars, metabòliques i un envelliment més ràpid dels teixits.
Xarxes socials com a altaveu de la salut
Els formats curts de vídeo han convertit professionals com La Rosa en referents per a molts joves i adults que busquen informació ràpida sobre longevitat. Tanmateix, el mateix especialista recorda en les seves intervencions que els continguts a les xarxes s’han d’interpretar com a divulgació i que qualsevol decisió sobre suplements o canvis dràstics en la dieta s’ha de prendre juntament amb un professional sanitari.
El seu missatge sobre el magnesi s’ha amplificat perquè connecta dues preocupacions creixents: l’augment de les malalties cardiovasculars i la sensació que bona part de la població no cobreix les necessitats diàries d’aquest mineral essencial.
Magnesi: molt més que un simple mineral
El magnesi és un macromineral implicat en centenars de reaccions bioquímiques. Participa en la producció d’energia, la síntesi d’ADN i de proteïnes, la funció muscular i nerviosa, el ritme cardíac, la regulació de la glucosa i de la pressió arterial. Un dèficit mantingut afecta, per tant, múltiples sistemes de l’organisme.
Funcions clau en l’organisme
- Actua com a cofactor en més de 300 reaccions enzimàtiques relacionades amb el metabolisme energètic.
- Contribueix al manteniment d’un ritme cardíac estable i a la transmissió de l’impuls nerviós.
- Intervé en la relaxació muscular i en la funció normal de músculs i vasos sanguinis.
- Ajuda a regular la tensió arterial i la sensibilitat a la insulina.
- Participa en l’equilibri entre oxidació i sistemes antioxidants, clau en l’envelliment cel·lular.
Les principals autoritats sanitàries recomanen, de manera general, ingestes diàries al voltant de 350 mg de magnesi per als homes adults i uns 300 mg per a les dones adultes, procedents principalment dels aliments. Aquestes xifres poden variar segons l’edat, l’estat fisiològic i les guies de cada país.
Un dèficit silenciós però freqüent
Tot i que una carència greu de magnesi és poc freqüent en persones sanes, els estudis de consum indiquen que una part important de la població no arriba als nivells recomanats a través de la dieta. Dietes molt refinades, pobres en fruites, verdures, llegums, fruits secs i cereals integrals redueixen notablement la ingesta d’aquest mineral.
A més, determinats fàrmacs (diürètics, alguns inhibidors de la bomba de protons), malalties digestives, diabetis mal controlada o l’abús d’alcohol poden augmentar les pèrdues o reduir l’absorció. Tot això configura un escenari en què moltes persones presenten nivells baixos sense ser-ne conscients.
L’explicació de La Rosa: inflamació, plaquetes i cor
Al vídeo que s’ha fet viral, Sebastián La Rosa destaca un aspecte que poques vegades apareix en les converses quotidianes: quan falta magnesi es fomenta un clima proinflamatori a l’organisme i es modifica el comportament de les plaquetes, les cèl·lules que participen en la coagulació de la sang.
Segons explica, el dèficit d’aquest mineral s’associa a un augment de mediadors inflamatoris com la interleucina-1 (IL-1) i el factor de necrosi tumoral alfa (TNF-alfa), juntament amb altres marcadors que alteren la resposta dels teixits. Al mateix temps, descriu un increment de la secreció plaquetària, és a dir, una major tendència de les plaquetes a agrupar-se i enganxar-se entre si, cosa que pot impactar en la salut cardiovascular.
Inflamació de baix grau i envelliment
La visió de La Rosa encaixa amb allò que la literatura científica denomina “inflamació crònica de baix grau”: un estat en què els nivells de determinades citocines inflamatòries estan discretament elevats durant llargs períodes. Aquesta situació es relaciona amb un major risc de malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2, deteriorament cognitiu i altres problemes associats a l’envelliment.
El magnesi participa en rutes que modulen la resposta inflamatòria i l’equilibri oxidatiu. Quan la seva aportació és insuficient, es fomenta l’activació de vies que augmenten la producció de molècules inflamatòries i poden accelerar el deteriorament de teixits clau com l’endoteli vascular, la capa interna dels vasos sanguinis.
Una sang més enganxosa i el risc cardiovascular
L’altre punt que subratlla l’especialista és la relació entre la manca de magnesi i l’activació plaquetària. Les plaquetes són essencials per detenir hemorràgies, però si s’activen en excés poden facilitar la formació de coàguls que obstrueixin artèries coronàries o cerebrals.
Diferents treballs han observat que nivells baixos de magnesi es vinculen amb una major agregació plaquetària i amb un entorn procoagulant. Mantenir un estat òptim d’aquest mineral no substitueix els tractaments prescrits per prevenir infarts o ictus, però sí que es considera un factor més dins del conjunt de mesures de prevenció cardiovascular.
Què diu l’evidència sobre el magnesi i el cor
Més enllà de la popularitat dels vídeos a les xarxes, diversos estudis observacionals i revisions científiques han trobat que una ingesta adequada de magnesi s’associa amb un menor risc de malaltia coronària, arítmies i mortalitat cardiovascular. La relació no demostra causa-efecte per si sola, però reforça la idea que l’estat d’aquest mineral forma part del trencaclosques de la prevenció.
També s’han descrit beneficis sobre la funció de l’endoteli, la regulació de la pressió arterial i certs paràmetres metabòlics. Tot això encaixa amb la visió de La Rosa: el magnesi no actua en un únic punt, sinó en diversos mecanismes relacionats amb l’envelliment biològic i la salut del sistema cardiovascular.
No és un escut perfecte, però sí una peça important
Els cardiòlegs i especialistes en nutrició recorden que cap nutrient, per si sol, garanteix l’absència de malaltia. Complir les recomanacions de magnesi no anul·la altres factors de risc com el tabac, la hipertensió, el colesterol elevat, l’obesitat o el sedentarisme.
Tot i així, descuidar aquest mineral pot afegir problemes a un terreny ja de per si delicat. D’aquí l’interès creixent a identificar les persones amb més probabilitat de presentar dèficit i a reforçar la dieta amb aliments que l’aportin de manera natural.
Qui té més risc de dèficit
Els grups en què s’observa amb més freqüència una ingesta insuficient o pèrdues augmentades de magnesi inclouen:
- Persones grans, per canvis en l’absorció intestinal i en la funció renal.
- Pacients amb diabetis tipus 2 o resistència a la insulina.
- Persones amb malalties digestives que afecten l’absorció (per exemple, malaltia inflamatòria intestinal).
- Qui pren diürètics o altres medicaments que augmenten l’excreció de magnesi.
- Persones amb consum elevat i continuat d’alcohol.
- Dietes molt restrictives o basades en productes ultraprocessats pobres en micronutrients.
En aquests casos, els experts solen recomanar una valoració individualitzada, que pot incloure analítiques i una revisió detallada de la dieta abans de plantejar suplements.
Com millorar la ingesta de magnesi sense obsessionar-se
L’estratègia principal per assolir els nivells recomanats no passa per acumular pastilles, sinó per reforçar els aliments rics en magnesi dins d’un patró d’alimentació saludable, com la dieta mediterrània. Aquest enfocament aporta, a més, fibra, antioxidants i altres nutrients que també protegeixen el cor.
Aliments amb més magnesi
Entre les millors fonts de magnesi es troben les llavors, els fruits secs, les llegums, les verdures de fulla verda i els cereals integrals. De manera orientativa, l’aport aproximat de magnesi en algunes racions habituals és el següent:
| Aliment | Ració orientativa | Magnesi aprox. (mg) |
|---|---|---|
| Llavors de carbassa torrades | 30 g (un grapat petit) | ≈ 150 mg |
| Ametlles torrades | 30 g (unes 20–23 unitats) | ≈ 80 mg |
| Espinacs cuits | ½ tassa | ≈ 70–80 mg |
| Mongetes negres cuites | ½ tassa | ≈ 60 mg |
| Civada integral cuita | 1 tassa | ≈ 60 mg |
| Pa integral | 2 llesques | ≈ 40–50 mg |
Incloure diàriament diverses d’aquestes opcions al menú —per exemple, un grapat de fruits secs, una ració de llegums i verdures de fulla verda— permet acostar-se a les quantitats recomanades sense recórrer d’entrada a suplements.
Suplements de magnesi: quan cal consultar-ho
Els complements de magnesi poden ser útils en situacions concretes, sempre indicats per un professional sanitari. Algunes guies assenyalen que, per a la població general, existeix un límit de seguretat per al magnesi procedent de suplements (sense comptar el que s’ingereix amb els aliments), per sobre del qual augmenten els efectes adversos, sobretot digestius.
Prendre dosis altes pel teu compte, especialment en persones amb malaltia renal, problemes cardíacs o medicació complexa, pot ser perillós. Davant de símptomes persistents —rampes freqüents, arítmies, fatiga intensa, problemes digestius— el més apropiat és acudir al metge per descartar altres causes i valorar si un suplement està realment indicat.
El missatge final: mineral petit, impacte gran
L’avís de Sebastián La Rosa resumeix una idea que la ciència fa temps que apunta: un dèficit mantingut de magnesi pot contribuir a un entorn inflamatori i procoagulant que accelera l’envelliment i augmenta el risc cardiovascular. No és l’únic factor, però sí una peça que convé no descuidar.
Reforçar la dieta amb aliments rics en magnesi, mantenir un estil de vida actiu, dormir bé i seguir els controls mèdics recomanats continua sent la ruta més segura cap a una longevitat saludable. I, en cas de dubte, la recomanació és clara: consultar amb professionals i no deixar que les xarxes socials substitueixin el criteri clínic.
