Els suplements en format gominola han passat de ser una raresa a un bàsic d’estanteria. Es compren per impuls, es recomanen a xarxes i es consumeixen amb la mateixa facilitat amb què s’obre una bossa de llaminadures. La pregunta real no és si estan de moda, sinó què passa quan aquest format “dolç” pretén comportar-se com un complement alimentari.
La primera pista és a la norma bàsica que recorden les autoritats: un complement alimentari s’ha de prendre a la dosi diària recomanada i no pot substituir una dieta equilibrada. L’AESAN ho explica a la seva pàgina sobre complements alimentaris i recomanacions d’ús. A partir d’aquí, el decisiu és entendre si la gominola entrega allò que promet i quins “peatges” porta a la fórmula.
En aquest punt apareix l’avís que ha encès el debat. Eduardo Senante, farmacèutic i divulgador, sosté que els suplements en gominola “no sempre són equivalents” a càpsules, pols o comprimits i que, en termes generals, “no tenen gaire sentit” com a primera opció quan es busca corregir un dèficit clar. El motiu no és un prejudici contra el format: és una combinació de limitacions tècniques i de composició que convé conèixer abans de comprar.
Per què una gominola no es comporta igual que una càpsula
L’atractiu del format és obvi: gust agradable, zero esforç i sensació de “cuidar-se” sense fricció. Però en farmàcia, l’important no és com de fàcil entra un suplement, sinó la dosi real que aporta, com es conserva i com arriba a l’organisme. Senante resumeix tres motius principals pels quals l’equivalència falla sovint.
1 La dosi: el límit físic del format
Segons Senante, la gominola no permet compactar dosis gaire altes d’actius. Quan s’intenta pujar concentració, el producte acostuma a empitjorar en gust o textura. Resultat: en molts casos, la quantitat d’ingredient actiu per unitat és més baixa del que el consumidor imagina, i es compensa amb una pauta de diverses gominoles al dia.
2 L’estabilitat: no tot aguanta igual en format gummy
Un altre punt crític és l’estabilitat. Algunes vitamines, especialment les hidrosolubles, poden ser menys estables en format gominola, cosa que obre un dubte pràctic: si el suplement manté la seva potència amb el pas del temps i durant tota la seva vida útil. En un mercat on molts compren per estètica i gust, aquest matís es perd i acaba afectant l’eficàcia percebuda.
3 La biodisponibilitat: absorció menys previsible
Senante afegeix un tercer factor: la biodisponibilitat. En embolicar els actius en una matriu amb edulcorants i altres components propis de la gominola, l’absorció pot ser més irregular. En termes senzills: no sempre s’absorbeixen igual ni actuen igual que en altres formats més “nets” com càpsules o comprimits.
Sucre, edulcorants i l’error de mirar només la xifra per unitat
El segon gran front no és l’eficàcia, sinó la coherència. Moltes gummies es formulen per semblar llaminadures i, per aconseguir-ho, recorren a xarop de glucosa, sacarosa o edulcorants intensius. Senante subratlla una paradoxa: una suplementació que es ven com a saludable pot obligar a consumir sucre cada dia.
Fins i tot sense sucre: polialcohols i molèsties digestives
Les versions “sense sucre” no sempre vol dir “sense efectes”. En algunes fórmules hi apareixen polialcohols com el maltitol o el sorbitol, que poden provocar molèsties digestives si se’n pren en quantitat, especialment quan la dosi recomanada implica diverses gominoles diàries. És un matís rellevant en persones amb intestí sensible o que ja consumeixen altres productes amb poliols.
L’etiqueta que cal llegir és la de la dosi diària
L’error més comú és fixar-se en els grams de sucre per gominola i oblidar-se del total real. Senante insisteix a mirar la dosi diària recomanada: no és el mateix una gominola amb poc sucre que una pauta de cinc o sis unitats repartides al llarg del dia. Aquest càlcul és el que defineix quanta sucre, quants poliols i quants excipients es consumeixen de debò.
Quan sí que poden tenir sentit i quan convé evitar-les
El format no és “enemic” per definició. De fet, el seu principal avantatge és l’adherència: són apetitoses i per això molta gent se les pren. Senante reconeix que poden encaixar en perfils concrets, sobretot quan el problema no és triar el millor format, sinó aconseguir que la persona prengui el suplement de manera constant.
Escenaris en què poden encaixar millor
- Baixa adherència: persones que abandonen càpsules o comprimits per rutina o rebuig.
- Dificultat per empassar: quan els comprimits són una barrera real.
- Dosis baixes: estratègies preventives o de manteniment, no terapèutiques.
Situacions on no haurien de ser la primera opció
- Dèficit clar que requereix dosis eficaces i pautes precises.
- Necessitat d’acció ràpida o correcció intensiva amb control professional.
- Persones amb sensibilitat digestiva si la fórmula inclou poliols i la pauta és alta.
El risc menys comentat: infants i confusió amb llaminadures
Hi ha un punt de seguretat que Senante destaca amb especial preocupació: els infants. En confondre’s amb llaminadures, existeix el risc de consum sense control, amb possibilitat d’hipersuplementació. És un escenari més probable en llars on el producte es deixa a la vista i es percep com a “inofensiu” pel seu format.
Com reduir el risc a casa
- Guardar fora d’abast com qualsevol producte de consum dosificat.
- No presentar-ho com a premi ni associar-ho a “caramel saludable”.
- Respectar la pauta i evitar “extra” per oblit o per gust.
Comparativa pràctica: gominola versus càpsula
La decisió no hauria de basar-se en el gust. Hauria de basar-se en objectiu, dosi i tolerància. Aquesta taula ajuda a aterrar la diferència.
| Aspecte | Gominola | Càpsula o comprimit |
|---|---|---|
| Dosi per unitat | Sovint està més limitada pel format | Permet concentracions més altes |
| Estabilitat | Pot ser més sensible segons el nutrient | Més previsible en molts actius |
| Biodisponibilitat | Pot ser més irregular per la matriu | Més homogènia segons formulació |
| Adherència | Molt alta pel gust i la facilitat | Variable segons tolerància a pastilles |
| Sucres i poliols | Més probable que apareguin a la fórmula | Menys habitual |
Checklist de compra: què convé revisar abans de pagar
Si tot i així es tria el format gominola, l’enfocament més segur és tractar-lo com el que és: un complement alimentari amb dosi, excipients i límits. Aquests punts redueixen errors.
Sis preguntes que ordenen la decisió
- Quin objectiu tinc: manteniment o correcció d’un dèficit confirmat.
- Quina és la dosi diària: no per unitat, sinó per pauta completa.
- Què aporta cada gominola: quantitat real de l’actiu en mg o mcg.
- Quins sucres o poliols inclou: xarops, sacarosa, maltitol, sorbitol.
- Quantes gominoles al dia: i si això encaixa amb la tolerància digestiva.
- Per a qui és: en infants, màxim control i emmagatzematge segur.
El missatge de fons és simple: el format gominola pot ser útil com a eina d’adherència en casos concrets, però no s’hauria de vendre com a equivalent universal. La comoditat i el gust no garanteixen dosis eficaces, estabilitat ni absorció previsible. I si l’objectiu és salut, l’etiqueta que mana no és la de “sense sucre” ni la de “té bon gust”, sinó la de la dosi diària i la composició completa.
