Per què el cansament permanent s’ha convertit en un senyal d’època
L’esgotament actual no sempre s’assembla al cansament físic d’un dia dur. És una barreja de fatiga mental, pressió sostinguda i una sensació de càrrega que no s’apaga. Es nota en llevar-se, s’arrossega durant la jornada i s’intensifica quan arriba la nit: costa desconnectar, costa agafar el son i costa sentir que el dia ha estat suficient.
En aquest escenari apareixen símptomes molt repetits: tensió muscular, irritabilitat, dificultat per concentrar-se, apatia o una hiperalerta constant. No és que falti voluntat. És que el sistema està en “mode resposta” massa hores.
A partir d’aquí arriba la dada clau que ha posat sobre la taula el metge José Manuel Felices: estem vivint una pandèmia del cansament associada a l’ansietat i a l’estrès. En una entrevista, descriu una pressió invisible que s’ha instal·lat a la vida quotidiana i que empeny moltes persones a sentir-se constantment carregades.
El soroll de fons: quan el cos no distingeix entre urgència real i urgència inventada
Una part del problema és la sensació d’urgència permanent. El cervell interpreta estímuls continus com a “tasques pendents”: notificacions, missatges, comparacions i recordatoris que sempre hi ha alguna cosa a millorar. Aquesta tensió no requereix un gran esdeveniment traumàtic per activar-se. N’hi ha prou de sostenir-la durant setmanes.
Felices assenyala un detonant que es repeteix a la consulta i en la conversa pública: la sobreexposició a missatges sobre com hauríem de viure, cuidar-nos o rendir. El problema no és només la informació, sinó l’efecte emocional acumulat: si tot sembla obligatori, tot pesa.
Estrès crònic i cortisol: el mecanisme que fa que el desgast es noti en tot
L’estrès activa respostes biològiques útils per a situacions puntuals. El problema arriba quan l’estat es manté. Felices ho resumeix amb un advertiment directe: l’estrès sostingut afecta tots els sistemes del cos i l’excés prolongat de cortisol deixa de ser un recurs per convertir-se en una càrrega.
L’evidència clínica coincideix en l’impacte de l’estrès crònic. Institucions sanitàries expliquen que, quan l’estrès es prolonga, augmenta el risc de problemes de son, alteracions digestives, tensió arterial elevada i canvis en l’estat d’ànim. La Mayo Clinic descriu com el cortisol participa en la resposta a l’estrès i per què, mantingut alt durant molt de temps, pot perjudicar l’organisme.
L’origen que més es repeteix: consells universals que generen fracàs constant
Una de les trampes més freqüents en benestar és la “talla única”. Rutines perfectes, dietes ideals, matins productius, llistes interminables d’hàbits. El resultat per a molta gent no és salut, sinó frustració: si no ho compleixes tot, sents que has fallat.
Felices critica precisament aquesta dinàmica. Planteja que no tots els consells serveixen per a tothom i que assumir-ho porta a una conclusió destructiva: “no arribo”, “això és impossible”. Aquesta sensació de fracàs alimenta l’estrès i empeny a l’abandonament, just el contrari del que es buscava.
La metàfora que canvia l’enfocament: hàbits com un vestit a mida
En la seva entrevista, Felices utilitza una comparació clara: igual que no es va a un acte important amb una peça de talla única, tampoc té sentit construir hàbits com si tots visquéssim la mateixa vida. La proposta és simple i exigent alhora: dissenyar un benestar que encaixi amb els teus horaris, la teva energia, el teu context i la teva personalitat.
Aquest canvi té una conseqüència immediata: redueix culpa. Quan el pla és realista, deixa de ser una cursa contra un ideal i es converteix en un sistema que pots sostenir.
El component emocional: obligació contra gaudi
Un altre punt central del plantejament és deixar de fer les coses per imposició. Felices insisteix a moure el focus del “he de” al “em fa bé” i, sobretot, al “ho gaudeixo”. No és una frase motivacional: és una estratègia per millorar l’adherència. Si tot es viu com un càstig, el cos ho registra com a estrès afegit.
Senyals que no és un dia dolent: indicadors que convé mirar
Hi ha dies fluixos, i això és normal. La diferència és en la persistència i en l’impacte. Si el cansament t’acompanya fins i tot amb descans, si l’ansietat apareix sense un motiu concret o si l’estrès s’ha convertit en la base de la teva rutina, és moment de revisar el sistema, no només el símptoma.
Checklist ràpid per distingir fatiga puntual de desgast sostingut
- Durada: fa setmanes que et sents “al límit” sense un període clar de recuperació.
- Son: dorms, però no descanses, o et costa desconnectar tot i estar esgotat.
- Somatització: tensió muscular, molèsties digestives, cefalees o palpitacions es repeteixen.
- Atenció: et costa concentrar-te en tasques simples o sents boira mental.
- Estat d’ànim: irritabilitat, apatia o sensació de saturació es tornen habituals.
Com “desintoxicar” el dia a dia sense convertir-ho en una altra obligació
Si el problema és la pressió constant i la sobrecàrrega de missatges, la solució no acostuma a ser afegir més normes. Acostuma a ser treure soroll, ajustar expectatives i recuperar control sobre decisions petites que, repetides, canvien la sensació de fons.
Taula pràctica: detonant, efecte i ajust realista
| Detonant habitual | Què provoca | Ajust útil |
|---|---|---|
| Sobrecàrrega de consells a les xarxes | Comparació i culpa | Limitar finestres d’ús i triar fonts concretes |
| Agenda sense pauses | Hiperalerta tot el dia | Microdescansos de 3 a 5 minuts cada 90 minuts |
| Hàbits impossibles | Abandonament i frustració | Versió mínima sostenible de l’hàbit |
| Tot per obligació | Estrès afegit | Convertir l’hàbit en activitat agradable o social |
| Desconnexió nocturna pobra | Son fragmentat | Rutina breu sense pantalles abans d’anar a dormir |
La idea que resumeix el canvi: recuperar les regnes
Felices planteja que moltes vegades el cansament no neix de “fer massa”, sinó de viure el dia a dia com a imposat. La sortida passa per desmarcar-se, decidir què sí i què no, i construir hàbits que encaixin en la vida real. Aquest ajust no elimina problemes d’un dia per l’altre, però redueix la fricció diària que alimenta l’ansietat i l’estrès.
La diferència es nota quan el benestar deixa de ser una llista inabastable i torna a ser una estratègia personal: menys exigència, més direcció, i un pla que no et demani ser perfecte per funcionar.
