Sí, el nucli familiar continua existint, però admetem que alguna cosa s’ha perdut. Aquelles sobretaules llargues, sopars amb converses i passejades compartides s’han reduït al mínim. Cadascú viu a la seva habitació, com si fos una cambra de pensió.
Així ho afirma Víctor Küppers, expert en psicologia: “ens trobem davant una transformació de la llar en una pensió. És a dir, convivim, però no coincidim ni ens trobem. Ja gairebé no parlem i menys escoltem”.
La rutina és una lladre de moments de qualitat
Ens trobem en un llimb on aquesta falta de connexió ens va allunyant a poc a poc i el pitjor és que no es tracta de manca de temps, sinó d’absència de moments reals de presència.
Anem amunt i avall, amb feina, estudis, deures, extraescolars, pantalles i un llarg etcètera. Quan finalment som a casa, ens sentim cansats, estem distrets i les ganes que ens envaeixen són les de “tancar-nos a l’habitació”. Però és just en aquell moment quan cal compartir, veure’ns, parlar i sentir-nos part d’un tot comú.
Aleshores, diu Küppers, que la llar ja no és la d’abans. Aquells àpats compartits, converses espontànies o petits rituals familiars han passat a un segon pla. Sense aquests moments, perdem l’essència que dona sentit a estar junts.
De què ens estem perdent i què estem deixant enrere?
Per a aquest psicòleg, compartir temps de qualitat en família és vital, “perquè l’educació requereix conversar”. No podem deixar-ho tot en mans de la rutina. Quan deixem de banda aquest temps, ens neguem a educar, a acompanyar i a crear records.
I és que la connexió emocional no es genera per viure sota un mateix sostre o compartir el mateix bany. Es construeix amb paraules cara a cara, amb rialles, mirades i contacte. Això s’ha canviat per missatges a través de WhatsApp amb un llenguatge fet d’emojis o stickers.
El que preocupa és que aquesta falta de vincle no es nota d’un dia per l’altre, sinó que s’acumula amb el temps. Un dia ens adonem que realment no sabem què està fent la teva parella o el teu fill, perquè cadascú viu dins la seva pròpia bombolla.
Què podem fer per reconnectar a casa?
El psicòleg expressa que el temps compartit es converteix en aquell adhesiu que manté unida una família; i hi ha alguns consells que podem tenir en compte per fer realitat aquest retrobament i aquesta reconnexió emocional.
Moments per establir converses reals
Un sopar sense mòbils per explicar-nos què hem fet, una passejada sense destinació fixa o un esmorzar tranquil poden ser la clau. No es tracta d’omplir més l’agenda, sinó de crear aquests espais on pugui haver-hi connexió.
Converteix una activitat familiar en part de la rutina
Establir rutines emocionals és quelcom que pots planificar ara mateix. Per exemple, la passejada del diumenge tots junts amb el gos, o la nit de pel·lis del divendres. L’important és que això es repeteixi.
La desconnexió digital
Arribar a un acord de “pantalles zero” quan es torna a casa a la nit és ideal per passar temps amb la teva gent sense interrupcions, perquè flueixi la conversa de manera natural.
Recupera gestos i mostres d’afecte
Una abraçada en arribar, una rialla compartida durant el dia, poden marcar la diferència entre viure en habitacions separades o mantenir el vincle que t’uneix en ànima i esperit amb les persones que estimes.
Tingues en compte que la connexió no neix de l’extraordinari, sinó del quotidià. Són aquestes petites coses que fem cada dia les que ens mantenen a prop, els uns dels altres. Així que tens tot a les teves mans perquè aquesta pensió reneixi com una veritable llar.
