Troy tenia 48 anys i vivia la vida a una velocitat de vertigen. El seu lema era clar: “La vida és massa curta per tenir només una feina”.
I així era la seva rutina. Compaginava sense problema la seva tasca de gerent en una empresa tecnològica amb la d’entrenador d’atletisme en una escola secundària. Fins i tot era copropietari d’una petita cerveseria artesanal. Ho gaudia tot, absolutament tot.
Però de cop i volta, un diagnòstic inesperat va frenar la seva vida en sec. Una notícia que molts temem, una que et colpeja sense avisar i que posa el teu món de cap per avall.
El que Troy va descobrir als seus 42 anys, una troballa feta gairebé per casualitat pel seu quiropràctic, era que patia un limfoma fol·licular. Una malaltia que, per a molts, podria significar el final del camí.
Però aquí arriba la part que t’enganxarà a la pantalla: Troy va decidir que aquesta malaltia no el definiria. Que seria només una petita part de la seva trajectòria, no la seva història sencera. (I nosaltres, francament, ens treiem el barret).
La seva transformació secreta contra el diagnòstic
El camí de Troy va ser una muntanya russa d’emocions. Negació, xoc, però sobretot, una determinació inquebrantable. Sabia que seria dur, però tenia la força per superar-ho.
En lloc de pensar en el pitjor, es va obsessionar amb la duresa del tractament. Havia vist amics i familiars passar per teràpies de càncer molt crues. Per això, quan va saber que la quimioteràpia es podia posposar i hi havia altres opcions, va sentir un gran alleujament.
La meva decisió va ser clara: el limfoma fol·licular seria només una part de la meva vida, no el que em definiria.
Va començar a treballar braç a braç amb el seu oncòleg. La nutrició, l’acupuntura i una actitud increïblement positiva van ser els seus primers pilars. Però la lluita seria més llarga del que imaginava.
El 2022, va passar per diversos tractaments. Primer, el Pembrolizumab, un tractament que l’FDA no havia aprovat per al limfoma fol·licular i que va provocar una reacció desmesurada del seu sistema immunitari sense reduir el càncer. Després, va provar el Rituximab, un anticòs monoclonal comú per al limfoma, però el seu limfoma va resultar-hi resistent. (Si, el cos humà és un món).
Va ser aleshores quan el seu oncòleg li va suggerir participar en un assaig clínic. La combinació d’un altre anticòs, el Tafasitimab-cxix, amb Lenalidomida i Rituximab. Aquest tractament, finalment, va funcionar i li va permetre evitar la temuda quimioteràpia.
El truc vital per la ment i el cos
Experimentar amb tants plans de tractament va ser estressant. Per això, Troy va prendre una decisió que ell mateix qualifica com la millor de la seva vida: va anar a teràpia.
Amb la seva llicenciatura en psicologia, ell era un fervent defensor de la teràpia. Una excel·lent terapeuta el va ajudar a processar-ho tot i a ser més receptiu al suport. Es penedeix de no haver-hi anat abans.
També va fer un canvi radical en la seva alimentació. Abans del càncer, ja menjava de forma saludable. Però després del diagnòstic, va reduir dràsticament els aliments processats i va augmentar la ingesta de fruites, verdures i proteïnes.
Quan el càncer va amenaçar amb el pitjor
El moment més difícil va arribar l’abril del 2023. Troy entrenava en els Oregon Relays. Recorda pujar les escales de l’estadi i quedar-se sense alè. Portava setmanes amb falta d’aire, però ho atribuïa a l’estrès.
Però aquella vegada va ser diferent. Un dels seus entrenadors assistents li va dir que el veia més cansat que mai. Se sentia com si hagués corregut una cursa de 400 metres. La por el va envair. (Una sensació que moltes de nosaltres podem imaginar).
Una setmana després, el metge de capçalera li va diagnosticar un vessament pleural. Els ganglis limfàtics del tòrax filtraven líquid, i el seu pulmó es va col·lapsar. Va haver de sotmetre’s a puncions toràciques cada dues setmanes durant dos mesos, drenant més d’un litre cada vegada.
El juliol del 2023, va arribar la pleurodesi pulmonar. Després de parlar amb el seu oncòleg, van decidir que calia un enfocament més agressiu. Va ser el moment de l’assaig clínic de fase 3 de Tafasitamab-cxix amb Lenalidomida i Rituximab. Fàrmacs que potencien la resposta immunitària i ataquen millor les cèl·lules canceroses.
Aquest tractament pot tenir efectes secundaris greus. Però en el cas de Troy, va funcionar ràpidament amb efectes força lleus: picor a la pell, degoteig postnasal i una neuropatia lleu als dits del peu, que encara persisteix.
La lliçó imprescindible de Troy
El Nadal d’aquell any, Troy va poder gaudir d’unes vacances familiars increïbles a Disneyland. La llibertat que es sent quan el càncer respon al tractament és, segons ell, “meravellosa”.
La seva núvia de secundària i esposa durant dues dècades, Jody, ha estat el seu suport més gran. Els pares d’ella van morir de càncer, així que la malaltia no era una experiència nova per a ella. Jody va ser la seva àncora en cada tractament, prova i cita mèdica. La seva fortalesa, vulnerabilitat i afecte van marcar la diferència.
La família i els millors amics també van ser crucials. Van ajudar a mantenir-lo amb els peus a terra i a riure, fins i tot en els dies més foscos. El limfoma fol·licular encara no té cura, però està en remissió. Afortunadament, Troy no està rebent cap tractament actualment.
Aquesta experiència li ha ensenyat molt. Encara que és fort individualment, no ha de fer front a tot sol. Un equip de suport va ser, i continua sent, crucial en la seva lluita. Sent que això també s’aplica al camí de la vida.
Establir connexions profundes i autèntiques, on som vulnerables, és la millor manera de viure. Ara valora més el present: viure l’ara, estar present en el moment i trobar moments de sorpresa diaris. (La vida és bonica i màgica, diu).
Troy cita Yoda: “Tota la seva vida ha mirat cap a un altre costat… al futur, a l’horitzó. Mai ha pensat on era… què estava fent”. Mantenir-se present és un esforç constant, i és una feina gratificant.
Pensa seguir vivint la vida al màxim: gaudir de cada temporada d’entrenament, de cada vacança, de cada aniversari, de cada dia festiu. Està il·lusionat amb el ciclisme de grava. A més, amb Jody tenen l’objectiu de participar en l’Obliteride anual, l’esdeveniment benèfic per a la investigació del càncer.
El seu consell definitiu per a tu
El consell de Troy per a nosaltres és clar: busca la resposta. Si trobes un bony, revisa’l immediatament. Les notícies poden ser descoratjadores, però no fer-se una revisió no canvia la realitat. (Un avís que totes hauríem d’escoltar amb atenció).
Si et diagnostiquen càncer, busca el millor centre oncològic. Parla amb el teu metge sobre les opcions de tractament per obtenir la informació més actualitzada.
A més, busca una comunitat. Involucra altres pacients, un terapeuta, familiars i amics. Persones que t’animin, et donin suport i amb qui puguis ser tu mateixa. Un diagnòstic de càncer no és el final. És dolorós, però la manera com l’afrontes és tan important com el resultat.
La seva història és un recordatori poderós: la vida és un viatge on els desafiaments ens poden transformar. Estàs preparat per viure el teu present?
