Viure bé
Farmacèutic Roger Nebot: la crema Nivea «no és recomanable com a mascareta facial habitual», només per a pells molt seques

La crema Nivea del pot blau és un autèntic fenomen global. Amb gairebé cinc unitats venudes per segon, aquesta icona de la bellesa ha viscut una segona joventut gràcies a les xarxes socials. L’última tendència que la situava a l’Olimp de la bellesa la proclamava com la mascareta facial definitiva. Però, és realment aquest “truc” viral el que la teva pell necessita?

Tenim una notícia importantíssima per a tu. Un dels farmacèutics i formuladors més respectats del nostre país acaba de desmuntar aquest mite. I la seva resposta no et deixarà indiferent, amiga. (Sí, nosaltres també volíem creure’ns-ho). És imprescindible que coneguis aquesta informació per evitar un error costós per a la teva pell i, de passada, per a la nostra butxaca.

Creies que el pot blau era el teu salvador facial? La veritat és més complexa del que sembla, i t’interessa molt saber-la.

L’alerta vermella arriba del farmacèutic Roger Nebot, un expert i formulador darrere de marques com Gossyp i Bmag. En una entrevista amb la revista Woman, Nebot és clar i contundent: la clàssica crema Nivea, per a pells molt seques i en moments puntuals, pot oferir un gran confort i protecció. Però, atenció, com a mascareta facial de tractament habitual, la resposta és un “no” rotund. El seu gran punt feble? El perfum i una formulació dissenyada per ser un escut, no un tractament actiu.

El secret del pot blau, a examen

La Nivea és un símbol, un producte que hem vist a la tauleta de nit de les nostres mares i àvies. Però la seva formulació original, llançada el 1911 pel farmacèutic Oscar Troplowitz i el dermatòleg Paul Gerson Unna, tenia una missió molt concreta. Gràcies a l’emulsionant Eucerit, derivat de la lanolina, va ser la primera emulsió estable d’aigua en oli. El seu objectiu era clar: aportar emoliència, reduir dràsticament la pèrdua d’aigua i crear una pel·lícula protectora sobre la pell. Això és el que anomenem oclusió.

Nebot subratlla que aquesta capacitat oclusiva, si bé és meravellosa per protegir la pell del fred intens o la sequedat extrema, no equival a un tractament. La Nivea actua com una barrera física, però no aporta els ingredients actius que les nostres pells demanen avui dia per al seu tractament diari. Parlem de principis actius com ceramides, àcid hialurònic, niacinamida, pantenol, ectoïna, o antioxidants, que sí que trobem en les mascaretes modernes formulades amb aquest propòsit definitiu.

I la controvertida parafina? El mateix Nebot la treu de la llista de “dolents” amb matisos importants. La parafina cosmètica que s’utilitza en aquests productes està altament purificada i és un ingredient permès i àmpliament utilitzat en cosmètica. No s’ha de considerar tòxica ni perjudicial per si mateixa. El problema real rau en la fórmula en general, que és molt oclusiva. Aquesta oclusió pot resultar massa pesada per a determinades pells i, el més important, no aporta els actius que busquem per a un tractament facial complet.

Així doncs, si la Nivea protegeix, però no tracta, quin és el seu lloc real en la nostra rutina? Cal conèixer els seus límits per treure-li el màxim partit sense caure en falses expectatives que la teva pell acabarà pagant. Entendre això és la solució per a una cura de la pell més intel·ligent i efectiva.

Més enllà del TikTok: quan SÍ i quan NO?

La tendència viral de les xarxes de convertir la Nivea en mascareta facial té una connexió clara amb el famós ‘slugging’ de TikTok, que consisteix a cobrir-se la cara amb petrolatum o vaselina com a últim pas de la rutina nocturna. La Clínica Cleveland, una institució de prestigi, coincideix amb Nebot en el seu veredicte. El ‘slugging’ pot ser útil en els mesos secs d’hivern o en pells molt deshidratades, sí, però és totalment desaconsellat en pells grasses o amb tendència acneica, ja que pot agreujar el problema. I és completament inútil, o fins i tot contraproduent, si la pell està infectada.

Així doncs, Nebot ens proporciona una guia imprescindible per saber quin ús té el pot blau segons el nostre tipus de pell. Per a pells molt seques, pot ser útil de forma puntual, especialment després d’una exposició intensa al fred o en zones específicament deshidratades del rostre. Per a pells normals, realment no aporta cap avantatge especial respecte a altres productes. Per a pells grasses o amb tendència acneica, no és en absolut la seva opció, ja que la seva oclusivitat podria empitjorar els brots. I per a pells sensibles o reactives, cal anar amb molta precaució a causa del perfum, un dels seus ingredients més problemàtics.

La teva pell és mixta o grassa? Doncs aquesta “solució” de TikTok té un error ocult: podria estar causant-te més granets. Fes-nos cas, la informació és poder.

El farmacèutic insisteix en un punt clau: no es tracta de demonitzar una fórmula que porta dècades ajudant milions de persones. L’error recau en confondre aquesta capacitat oclusiva, de barrera, amb un tractament facial complet i modern. Per a això, com ja hem dit, hi ha altres productes amb principis actius com ceramides, àcid hialurònic, niacinamida, o pantenol, dissenyats per a una veritable reparació i hidratació profunda. L’oli mineral de la Nivea, per exemple, té una puntuació baixa en comedogenicitat (0-2), la qual cosa significa que per si sol no sol obstruir els porus. Però una formulació tan oclusiva sí que pot ser un problema en pells amb tendència a l’acne.

El futur de la teva pell i les etiquetes

Aquesta revelació no arriba sola. El món de la cosmètica està a punt de viure un canvi dràstic i positiu gràcies al Reglament (UE) 2023/1545. Aquesta nova normativa reformarà completament l’etiquetatge d’al·lèrgens de fragància en cosmètics. A partir del 31 de juliol de 2026, tots els productes nous que es posin al mercat europeu hauran de declarar fins a 56 al·lèrgens de fragància addicionals que abans podien passar desapercebuts. I els productes que ja són a les estanteries tindran fins al 31 de juliol de 2028 per adaptar-se.

Això significa una transparència sense precedents per a nosaltres, les consumidores. La Nivea Creme ja declara alguns dels seus al·lèrgens, però la norma eleva el nivell de claredat per a tota la indústria. (El nostre poder de decisió es dispararà!). Podrem llegir a l’envàs, amb tot luxe de detalls, si un producte és un simple escut protector o un veritable tractament amb principis actius. Aquesta informació és imprescindible per prendre decisions més intel·ligents i personalitzades sobre la nostra pell i la nostra salut.

És curiós com, malgrat la seva viralitat a les xarxes socials, la Nivea va registrar una caiguda del 6,8% orgànic en vendes el primer semestre del 2026. L’empresa mare, Beiersdorf, va haver de retallar les previsions anuals i ha anunciat un pla de xoc de 18 mesos amb una inversió extra de 100 milions d’euros en màrqueting. Sembla que, al final, la veritat de la fórmula i la consciència del consumidor són més fortes que qualsevol tendència efímera. Les marques han d’innovar i adaptar-se als nous requeriments i expectatives.

Ara que coneixes el secret del pot blau, els seus avantatges reals i les seves limitacions, seguiràs utilitzant-la com a mascareta facial habitual?

Comparteix

Icona de pantalla completa