Viure amb un nus constant a l’estómac no és normal, encara que ens hàgim acostumat a fer-ho. L’ansietat s’ha convertit en l’epidèmia silenciosa del nostre segle, però sovint oblidem que no apareix del no-res.
Hi ha una estructura interna, una mena de plànol de la nostra personalitat, que ens fa més vulnerables a caure en aquest pou de nervis i preocupació constant. *(I sí, segurament t’hi veuràs reflectit)*.
La dictadura de la perfecció absoluta
La psicòloga Ángela Fernández ha posat el focus en un tret que molts consideren una virtut, però que pot ser una presó: l’alta responsabilitat. Són persones extremadament disciplinades i rigoroses en tot el que fan.
Aquesta recerca de la perfecció no és gratuïta. L’expert adverteix que el nivell d’implicació en les tasques és tan elevat que qualsevol petit error es viu com una catàstrofe personal, generant una frustració immediata.
Aquesta rigidesa mental prové de la creença que el reconeixement només arriba si som impecables. El cos, però, no entén de notes excel·lents i acaba responent amb un estat d’alerta que es cronifica en forma d’ansietat.
La solució passa per treballar la flexibilitat cognitiva. Aprendre que ser “suficientment bo” és l’única via per permetre que el nostre sistema nerviós es relaxi d’una vegada per totes.
El perill de ser “massa amable” amb els altres
Moltes persones amb ansietat pateixen el que es coneix com a people pleasing. Es tracta d’un excés d’amabilitat que, lluny de ser beneficiós, acaba destruint el propi equilibri emocional.
Si ets d’aquells que no saben dir “no” per por a decebre o per evitar el conflicte, estàs posant les necessitats dels altres per davant de la teva salut mental. Aquesta falta de límits és un motor d’estrès gegantí.
L’experta és contundent: posar fronteres no et fa ser una persona egoista. Al contrari, marcar límits et fa una persona coherent que es cuida a si mateixa per poder estar bé amb la resta del món.
Cada vegada que dius “sí” quan voldries dir “no”, estàs enviant un missatge de perill al teu cervell. La factura emocional arriba tard o d’hora, i sol fer-ho en forma de crisi d’ansietat o esgotament extrem.
Neuroticisme: La hipersensibilitat del sistema nerviós
El tercer tret clau és el neuroticisme, una de les dimensions fonamentals de la personalitat humana. Les persones amb puntuacions altes en aquest tret solen ser emocionalment inestables i molt reactives.
Això es tradueix en una sensibilitat molt més alta a les emocions negatives. No es tracta de debilitat, sinó d’un sistema nerviós que és naturalment més agut i que reacciona amb més força davant qualsevol estímul extern.
Aquestes persones viuen en un estat de vigilància constant, com si hagués de passar alguna cosa dolenta en qualsevol moment. Aquesta reactivitat és la que alimenta els símptomes físics de l’ansietat que tant ens espanten.
Per gestionar-ho, Fernández recomana buscar activitats que fomentin la serenitat diària. No és una cura màgica, sinó una pràctica continuada per ensenyar al nostre cervell que no tot és una amenaça mortal.
Començar a desaprendre el patiment
Conèixer aquests tres trets —perfeccionisme, falta de límits i reactivitat— és la clau definitiva per regular les emocions sense arribar al límit de les nostres forces.
L’ansietat no desapareix ignorant-la, sinó entenent per què el nostre cervell ha decidit que hem de viure en alerta. Si t’has sentit identificat, ja tens el mapa per començar a canviar les teves reaccions.
La felicitat i la productivitat real apareixen quan deixem espai per a la imperfecció i comencem a prioritzar el nostre benestar per sobre de les expectatives externes.
Estàs disposat a començar a ser una mica més flexible amb tu mateix a partir de demà?
