Suposo que tots vostès han llegit Tintín al Congo. Jo vaig fer-ho fa molts anys i amb prou feines recordo algunes escenes, com aquella en la qual l’intrèpid corresponsal de Le petit vingtième col•loca una branca entre les mandíbules d’un cocodril per evitar la mossegada letal. Si no l’han llegit ni el tenen a casa ja poden córrer a la llibreria perquè hi ha la possibilitat que, a partir del setembre, el llibre hagi de ser llegit en
secret i la seva possessió sigui un delicte.
Resulta que l’any 2007 un ciutadà belga anomenat Bienvenu Mbutu Mondondo (no sabem si és flamenc o való) va recórrer davant dels tribunals perquè considerava que el contingut del còmic era “ofensiu” envers els congolesos. A més, el demandant considera que el personatge d’Hergé no fa altra cosa que fer “propaganda per a la colonització”. Després d’anys de polèmiques judicials i recursos, sembla que aquest setembre el cas serà jutjat per un tribunal. El 30 de setembre el senyor Mbutu presentarà el cas i dues
setmanes després es defensaran els partidaris de Tintín i del sentit comú.
El nostre heroi serà defensat per l’empresa editora, que té el tintinesc nom de Moulinsart. Segons els advocats de Tintín, l’obra va se realitzada l’any 1930, raó per la qual algunes escenes ridiculitzadores dels congolesos han de ser llegides en el seu context històric. És evident que aquest embolic és absurd i qualsevol tribunal donarà la raó a l’editorial. Bé, qualsevol tribunal que no sigui belga, perquè ja se sap que els belgues són capaços de qualsevol disbarat.
Tot aquest afer em recorda el gran llibre Aventures extraordinàries d’en Massagran, del mític Josep Maria Folch i Torres. Hi ha una part memorable on el protagonista troba la tribu africana dels Karpantes. Ho recorden? Eren una colla de caníbals que parlaven una llengua que em feia partir de riure. En Kukablanca era en Massagran i en Penkamuska el cap de la tribu. Alguns es volien menjar el pobre Kukablanca: “Karnblanka! Karnblanka! Lakruspirem perpostres!”, cridaven. Evidentment, els negres quedaven com uns salvatges i una mica rucs, però tenien un gran cor. Era racista en Massagran? Era racista en Folch i Torres? Au va, kètam patollas!
