El mes de juliol de 2012 el CCN decidíem no fer vacances per preparar el full de ruta final, convençuts que aquell setembre hi hauria un veritable acte de sobirania que desencadenaria el procés definitivament. Fer més de 600 conferencies pel territori durant 4 anys dona un cert coneixement del que el poble demana. Ho vam encertar.
Aquell estiu doncs vam preparar el document Dmenys1, que resumia els preparatius bàsics que calia fer per assolir la independència amb èxit a partir d’aquell moment. Resumint veníem a dir que el que calien tres passos principals. Primer demostrar que iniciàvem el procés amb un veritable acte de sobirania que poses en alerta totes les cancelleries del món (el 11 de setembre ho va ser i es va confirmar legalment amb la Declaració de Sobirania del Parlament). Segon preparar les estructures d’Estat, òbviament l’agència tributaria la més important. I tercer preparar el reconeixement internacional, és a dir, assegurar abans de fer la DUI que tindríem el reconeixement suficient perquè el procés culminés amb èxit. Marcar un gol al darrer minut però que l’àrbitre piti fora de joc, no és guanyar legalment, encara que ho sigui moralment. Nosaltres volem la victòria total. Ho dic pels que pensen que una DUI es fa quan tens 68 diputats i prou, no és ben be així…
Com dic doncs l’acte de sobirania ja està fet, les estructures d’Estat em consta que estan molt avançades, no acabades, i pel reconeixement internacional s’han fet passes però n’ha fet més l’Estat espanyol en sentit contrari. Com assolirem doncs aquest necessari reconeixement, tenint en compte que som una economia de primer nivell, no un país de l’antiga URSS o Iugoslàvia? Per això, la Declaració d’independència (unilateral o no) ha de venir precedida per un gran acord per aconseguir que el dia Dmés1 tot funcionarà igual però amb el poder d’un nou Estat.
Doncs aquí és on rau la qüestió de la unitat justament. Com aconseguirem un reconeixement més ràpid, amb unitat d’acció o amb diferents partits, interlocutors i estratègies per negociar amb l’Estat i la comunitat internacional?
No dubtin que els propers 2 anys, abans no siguem independents, suposant que puguem votar el 27S, caldrà que les negociacions es facin amb la màxima unitat d’acció entre tots els que volem la independència. Farem be començant ja a exercir aquesta unitat que existia però va quedar malmesa pel nou9N.
Ara bé, la clau sincerament és com afrontem el 27S. El CCN també vam preparar a novembre de 2013 un altre document anomenat “els escenaris cap al dia D” on explicàvem clarament que l’Estat no permetria en cap cas que els catalans votéssim (ens comptéssim) perquè això justament és el que saben que si ho assolim guanyarem (la majoria independentista és molt superior a la unionista). Per tant utilitzant la consagrada Constitució no permetran cap tipus de votació i per això en aquell document demanàvem insistentment als partits que fessin una candidatura unitària a les eleccions europees, les convertissin en plebiscit, per tenir una votació amb la que negociar amb Europa si no assolíem votar en cap altre votació. De fet insistíem en aquell document que no hi hauria consulta legal, ni eleccions plebiscitàries autonòmiques. Vam encertar la primera i estem en camí de la segona. El TC no permetrà que els partits concorrin a les autonòmiques del 27S amb llistes independentistes, i per molt que serà la nostra victòria moral, seguirem sense guanyar el partit. Europa no farà res en contra del que digui un TC d’un país, que se’l suposa democràtic. Per tant, si aquest és l’escenari, com en sortirem més reforçats? Amb unitat o sense? Perquè tornarà a passar el que vam veure el 9N, tres partits, tres estratègies. Cal ser molt forts per superar una llei de partits i actuar en poques hores, cal tenir-ho tot preparat, parlat fins a l’últim dels escenaris possibles, i no fer-ho és d’innocents (tots sabem del que és capaç l’Estat espanyol) o d’irresponsables (pensar en el partit abans que el país).
Suposant que això no passés i el 27S puguem anar a votar (cosa que pràcticament descarto), que millor que anar junts a unes eleccions que son un substitut al 9N? No son eleccions per 4 anys de gestió autonòmica, son 18 mesos per declarar la independència on que millor que tenir un govern d’un sol partit mix amb totes les sensibilitats. El 9N vam aconseguir 2 milions de vots pel SI i cal recuperar-los si volem guanyar. No cal buscar més votants favorables, mai han votat 2 milions d’unionistes i menys des del fracàs de l’Estatut. L’unic que cal és tornar a fer votar aquests 2 milions per una llista del SISI que englobi totes les sensibilitats, recuperi la il·lusió i, en paraules de Sala-i-Martin, faci trempar la nostra gent perquè no es quedi a casa.
Per tant, a dia d’avui, i havent perdut l’oportunitat d’haver fet un plebiscit a les eleccions europees de 2014, la única fórmula que garanteix que passi el que passi ens en sortim, és la unitat dels partits. I això només ho aconseguirem si la societat civil obliga els partits a aquesta unitat. I per això cal que ANC, Omnium, AMI, CCN, Sumate i totes les que vulguin, pressionin molt aquests dies per aconseguir la fita prèvia a la victòria, la unitat d’acció.
