El periodosta Pedro Vega, un històric del periodisme de la Transició establert a Barcelona des de feia dècades, ha mort als 72 anys aquest dimarts. Nascut a Santander el 1951, Vega ha fet una llarga carrera dins el món de la comunicació. Tot i que va acabar dedicsnt-se al periodisme, va estudiar magisteri i en els anys universitaris va ingressar com a militant al Partit Comunista, un partit perseguit encara, amb Francisco Franco encara viu.
L’any 1973, amb només 22 anys, el van jutjar per les seves activitats polítiques amb el Partit Comunista. En conseqüència, Vega es va exiliar a París, on va començar una nova vida. Va ser des de l’exili on va iniciar-se en el periodosme a través de Radio España Independiente. Tres anys després, el 1976, va tornar de l’exili a la seva terra natal i començar a dedicar-se al periodisme professionalment.
Els seus primers passos dins el sector els va fer com a reporter des de Cantàbria del mitjà Diario 16, tot i que no s’hi va quedar tota la vida i va acabar convertint-se en el redactor en cap de la informació nacional de Mundo Obrero. Ja endinsat de ple dins l’ofici, Vega també va treballar com a col·laborador diverses revistes i, dins el món de la televisió, amb TVE.
El salt als llibres
Durant la seva vida, Vega també va endinsar-se en el món de l’escriptura amb dos llibres, sempre relacionat amb la política que tant el va marcar. El primer de tots el va publicar l’any 1982 i porta per títol Los herejes del PCE, una obra sobre el Partit Comunista Espanyol. I, en segon lloc, i ja uns quants anys més endavant, Vega també va escriure ‘Crónica del antifranquismo. 1939-1975 Todos los que lucharon por devolver la democracia a España’, publicat l’any 2017.
