No envieu cigrons i jerseis. Poseu-hi braços i, sobretot, diners per poder garantir la logística que ha de permetre convertir la solidaritat en eficiència i per comprar el material i els aliments que cal, quan cal i on cal. Aquesta és la consigna de la coordinadora d’entitats Voluntaris Catalunya DANA, que en un només una setmana s’ha creat i s’ha convertit en una màquina d’enviar voluntaris al País Valencià. Armats amb pales, rasclets i botes d’aigua, estan fent el que a l’Horta Sud ja s’anomena “la revolta de les graneres“: substituir els recursos d’una administració ineficient que encara no ha acabat de reaccionar o, en el millor dels casos –a mesura que passen els dies– complementar-los.
El primer cap de setmana –tres dies després de la riuada que ha matat més de 200 persones i ha deixat 89 desapareguts de moment– ja van enviar dos autocars, que van treballar a la zona afectada tres dies i van tornar. Durant la setmana, s’hi han quedat uns quants voluntaris amb tasques de preparació de la pròxima expedició, que surt aquest divendres, per coordinar-se amb les autoritats locals i serveis de protecció civil que hi ha sobre el terreny i tenir clares les necessitats.
Una setmana després de l’inici del moviment, que va començar dimecres passat al vespre, amb un grup de Whatsapp que es plantejava crear una caixa de solidaritat, la segona remesa de voluntaris serà d’entre 10 i 12 autocars, que sortiran divendres al matí amb unes 700 persones cap a Picassent, Sedaví i Alfafar, i tornaran diumenge.
Hi ha 6.200 voluntaris registrats, i la majoria s’hauran quedat a la reserva, a l’espera d’obtenir els fons per poder-los mobilitzar. “Omplir un autocar, amb el material que cal per treballar de manera útil, el menjar per alimentar-los els tres dies i pagar el cost del desplaçament costa uns 7.000 euros. Si n’enviem deu, són 70.000 euros”, fa els comptes ràpidament el coordinador i portaveu de la plataforma, Jordi Graupera. Dels 80.000 euros receptats, en quedarà poca cosa a partir de divendres si no es torna a omplir el compte corrent.
Promesa de transparència sobre el destí dels diners de les donacions
És el moment, doncs, de demanar aportacions econòmiques, sense embuts. I això requereix “transparència”, que és el primer que prometen. En una compareixença davant la premsa aquest dimecres al migdia, a la seu del Col·legi de Periodistes, Voluntaris Catalunya DANA ha assegurat que quedarà acreditada la utilització de fins a l’últim euro. “Tot el que fem és sota el paraigua de l’Associació per la Participació Política, que és la que posa el NIF i la que farà públiques les factures i els tiquets de les compres fetes o serveis pagats. “Per exemple, per al primer viatge vam gastar uns 2.000 euros en pales, botes d’aigua, rasclets, generadors elèctrics i altres estris. I de tot això hi ha factures i comprovats”, ha subratllat Graupera.
El perfil del voluntari contra els efectes de la DANA
L’altra garantia a la qual es compromet el col·lectiu és la de buscar la màxima eficiència. Per això consideren important que cada voluntari tingui clar què ha d’anar a fer i a quin lloc. “No s’hi ha d’anar individualment, perquè vas a fer nosa. Qui no se senti còmode amb nosaltres té altres opcions, com ara l’Associació Horta Sud, que està treballant des d’allà”, argumenta el portaveu de la plataforma. “Hem de tenir clar que una gran part de nosaltres anem allà a posar-hi els braços, a fer el que demanin les autoritats locals o entitats serveis de la zona, però això no vol dir que només hi pugui participar gent en molt bona forma física”, afegeix.
El perfil del voluntari, per tant, pot ser molt variable. A la gent més jove sense formació específica en emergències i logística se li demanarà que tregui fang o que descarregui camions i n’endreci el contingut. Hi ha “muntanyes de roba” donada, que no se sap exactament d’on ha sortit, i que cal classificar i repartir on pugui ser útil. Altres voluntaris hauran d’ocupar-se de la intendència dels seus companys: fer macarrons per a 700 persones –o 200, o 100, no treballen tots en el mateix punt– no és fàcil. I els especialistes tindran tasques més concretes: sanitaris, bombers i policies que aprofiten els seus dies lliures per dedicar-los a aquest projecte també formen part de l’expedició.
Què passa amb la política?
“Que quedi clar que no anem a la zona afectada a fer política. La gent està molt enfadada però ara mateix no vol parlar de política, vol solucionar la situació”, adverteix David Silvestre, també portaveu de Voluntaris Catalunya DANA. Hi ha un acord tàcit de no parlar, de moment, de política. Però la crítica, fins i tot l’esmena a la totalitat al sistema, flota a l’aire. “La tragèdia de la DANA és el col·lapse absolut del sistema, començant per la mala planificació urbanística i continuant amb la incapacitat de preveure el desastre i de fer-ne una gestió correcta després”, alerta Júlia Ojeda, d’Alhora.
En un altre punt de la taula, Paloma Sabo, d’Espai País Valencià – Casa València, assegura que els valencians se senten “aclaparats” per la “resposta ràpida” dels catalans. “Queda clar que és un poble germà que està donant una resposta emocionant a aquesta crisi”, assegura. I lamenta la posició història dels polítics valencians, que tenen “animadversió pels catalans”. Daniel Soler, de la Societat d’Estudis Militars, remarca la “resposta lenta i ineficaç” de l’administració i la contraposa amb la capacitat d’autoorganització de la societat civil. “Necessitem autoorganitzar-nos perquè mentre siguem una nació ocupada les institucions no treballen per a nosaltres”, sentencia. Per a Eros Serra, de Nosaltres Sols, “aportar capacitat de resposta” era “una obligació” moral, i en destaca el paper dels joves, que estan encapçalant el moviment.
La sorpresa amb alcaldes i regidors
Totes aquestes crítiques generals cap al sistema polític té una excepció en la política de proximitat. “Cap autoritat local ens ha posat cap problema, al contrari. Ens han agraït la col·laboració i ens ha facilitat la feina. Jo vaig parlant amb diversos polítics i ni tan sols sé de quin partit són ni m’interessa”, assegura Graupera. Ell mateix admet que inicialment van buscar el contacte amb alcaldes i regidors de Compromís, la formació de Mònica Oltra, que entenien que serien els més predisposats a treballar amb voluntaris catalans. “El primer que van fer ells mateixos va ser trencar la barrera partidista, i vam veure que a escala local ningú es fixava en el carnet de ningú”, conclou. I remata: “Sabem que els que van muntar el xou del rei tenien agenda política perquè tots els altres estaven treballant”.
Per a Graupera la prova definitiva de la transversalitat d’un moviment del qual forma part el seu partit, Alhora, és que també hi treballen –convocant vagues que emparin els estudiants perquè no els penalitzin per saltar-se un examen– el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), dues entitats que sovint tenen friccions, i el fet que la CGT hagi organitzat un altre autocar que s’afegirà al comboi de Voluntaris Catalunya DANA.
