Catalunya és un país que amaga racons i pobles dignes de postal. Més enllà dels grans destins de costa, que emmarquen les casetes blanques de pescador en l’aigua cristal·lina del Mediterrani, l’interior del territori també està ple de municipis muntanyosos ideals per a fer-hi una escapada de cap de setmana, bé sigui en família com amb amics. Aquest és el cas de Granera, un petit poble de la comarca del Moianès amb poc més de vuitanta habitants, segons les dades del darrer cens municipal realitzat per l’administració catalana. Aquesta vila està situada al sud de la comarca, motiu pel qual fins a l’any 2015 va formar part del Vallès Occidental -moment en què la comarca es va dividir per donar vida a la divisió territorial del Moianès.
El poble de Granera -abans considerat com a territori- apareix documentat per primera vegada l’any 898 en un document que fa referència a la masia del Carner, que pertanyia a la parròquia sufragània de Sant Julià d’Úixols -la qual va tenir molta importància en les primeres passes del municipi. En aquella època, Granera encara no era un conjunt de cases tal com el coneixem avui en dia, sinó que era simplement un conjunt de masies disseminades pel territori. En l’edat mitjana, l’any 941, va aparèixer per primera vegada registrat el seu castell, del qual, avui en dia, se’n conserven algunes restes. És al voltant d’aquest mateix castell, que va pertànyer des dels inicis al comtat de Manresa, que es va començar a articular el que més endavant esdevingué el municipi de Granera.
Racons de Granera pic.twitter.com/iyN1BX0dQQ
— Tere (@Amparanoid1) September 3, 2024
El creixement del poble
A poc a poc, aquest petit poble va anar augmentant d’habitants. De fet, el polític espanyol Pascual Madoz ja apuntava en la seva obra titulada Diccionario Geografico, publicada l’any 1845, que Granera tenia prop de 40 cases per aquella època. Una xifra que es tradueix, segons indica la mateixa obra, en 37 veïns —caps de casa— i 163 ànimes —és a dir, habitants. A mitjan segle XIX, el poble va anar augmentant ràpidament d’habitants, fins al punt de registrar gairebé 450 habitants l’any 1857. Ara bé, aquest increment de la població usual del municipi no va ser gaire sostingut, ja que a principis del segle XX —l’any 1910—, la població ja s’havia reduït fins a 269 habitants.
El moment de canvi més significatiu per a l’evolució demogràfica del poble ha estat la Guerra Civil espanyola, especialment la crua postguerra dels primers anys de dictadura franquista. Mentre que a principis del segle passat hi havia més de 250 habitants a Granera, les dades censals de 1940 indiquen que la població s’havia reduït gairebé a la meitat, amb 146 habitants. Una tendència a la baixa que es va mantenir fins que l’any 1981 va tocar fons, amb només 54 habitants al municipi. Des de llavors, la demografia de la vila del Moianès ha anat variant cada pocs anys, amb èpoques en què s’han tornat a fregar els 160 veïns —com ara a mitjan dècada dels 90—, però també amb èpoques en què la població s’ha reduït dràsticament fins a 59 habitants. En aquests moments, el poble té 83 veïns registrats.
