L’entramat de pobles i ciutats de Catalunya és un dels grans factors que atrau cada any centenars de milers de turistes que aprofiten unes breus vacances per sortir del seu país d’origen i descobrir els secrets del territori. Si bé és cert que Barcelona és el gran reclam internacional per l’enorme varietat d’activitats i monuments que s’hi poden veure, molts turistes que arriben a Catalunya aprofiten la seva estada al país per fer una petita escapada i conèixer algunes poblacions menys conegudes. És per això que, alguna d’aquestes poblacions, com ara Siurana (Priorat) i Cadaqués (Alt Empordà) reben l’atenció de prestigiosos mitjans especialitzats, d’alguna manera, en el turisme, com ara la revista nord-americana ‘National Geographic’.
Una de les darreres recomanacions d’aquest mitjà és Aiguamúrcia, situat a la comarca de l’Alt Camp. Es tracta d’una petita població envoltada de vinyes i boscos, entre les quals un dels monestirs més ben valorats del territori per aquesta mateixa revista, el monestir de Santes Creus. Des de ‘National Geographic’ destaquen aquest poble, ja que és l’únic municipi de Catalunya que s’ha construït gràcies a l’arribada de l’establiment religiós en aquella demarcació. Consideren que és un destí únic “per la seva bellesa arquitectònica i paisatgística”. Tot i que històricament la seva principal econòmica s’ha basat en l’agricultura de secà, l’auge turístic ocasionat per la presència del monestir ha centrat bona part de l’activitat comercial en el turisme. També en destaca el celler cooperatiu modernista, ja que és l’únic exponent d’aquest corrent arquitectònic que es pot veure a la població.
La falta d’aigua que va donar nom al poble
Tot i que l’origen del nom d’Aiguamúrcia és incert, es diu que el nom prové del llatí aqua murcida, que significa aigua morta. Es rumoreja que el poble es va batejar d’aquesta manera perquè les aigües del riu Gaià, en arribar al poble, quedaven estancades i perdien la verdor del fons, com si es marcissin. Ara bé, aquesta no és l’única teoria. També es rumoreja que el nom prové de la forma en llatí Aquae Murtra, que faria referència al fet que el riu estava consagrat a la deessa Murtra, un altre dels noms amb el qual es coneixia Venus.
