El Delta de l’Ebre és un dels racons del país que destaquen més per la seva bellesa paisatgística. Malgrat que no es tracta d’una regió en què sobresurti la bellesa dels seus pobles, alguns d’ells amaguen històries ben curioses. Aquest és el cas del Poblenou del Delta, un petit poble agregat al municipi d’Amposta que es va crear com un poblat de colonització durant el franquisme. De fet, en els seus orígens, aquesta vila s’anomenava Villafranco del Delta. Es tracta d’un dels pobles de Catalunya creats per l’Institut Nacional de Colonització, un organisme franquista creat l’octubre del 1939 amb l’objectiu de reformar socialment i econòmicament la terra. D’aquesta institució és precisament d’on neix Poblenou del Delta l’any 1957, després de tres anys de feina de l’arquitecte José Borobio.
Tenint en compte que es tracta d’un poble construït de zero, en el moment en què es va oficialitzar la seva existència com a Villafranco del Delta es van lliurar als colons que s’havien d’instal·lar en aquest poble 96 habitatges, cadascun amb el seu tros de terreny corresponent per conrear. Després de la mort del dictador espanyol, la vila encara va conservar el mateix nom durant uns anys, fins que el 1989 la Generalitat de Catalunya va avalar rebatejar-lo com a Poblenou del Delta. Ara bé, malgrat que s’havia oficialitzat el canvi de nom, localment va costar d’implementar, ja que hi havia moltes discrepàncies internes dins el consistori d’Amposta, del qual penja aquesta entitat singular de població.
Un poble nascut del franquisme
La creació del Poblenou del Delta va néixer en ple franquisme i, per tant, les seves primeres estructures, també. De fet, el primer alcalde de la vila va ser José Cervera, una figura molt relacionada amb l’organisme de colonització que va crear el poble. Aquesta població creada fa menys d’un segle es va construir a un quilòmetre del mar, motiu pel qual, a l’hora de construir, van detectar que el terra no era del tot ferm i es van veure obligats a edificar sobre plaques de formigó. El projecte inicial es va redactar en base de 127 cases per als colons, però es van suprimir els dos blocs de cases projectats a la part nord. D’aquesta manera, doncs, van quedar només 96 habitatges per als colons -creats amb mals materials, ja que posteriorment la Generalitat va haver de subvencionar la seva restauració.
A banda, al voltant de la plaça i el carrer major de la vila, també es van construir l’església del poble -l’element més reconeixible del Poblenou del Delta- i la casa rectoral; l’edifici de l’administració i una sala per als veïns, on hi ha un cinema. Una de les característiques de la conformació del poble és que, a cadascun dels colons, el règim franquista els va lliurar 15 jornals de terra, una parcel·la a prop de casa per conrear fruites i verdures per a l’autoconsum, una casa unifamiliar i un pati. A canvi d’aquesta cessió, els colons havien de transformar les terres en camps d’arròs. També se’ls concedia un cànon de cinquanta anys, motiu pel qual, un cop expirat aquest termini, els colons van haver de convertir-se en arrendataris per mantenir les terres i la casa en propietat.
Actualment, però, l’activitat econòmica de la vila se centra en el turisme, no en l’agricultura. Hi ha alguns dels millors restaurants de la zona, per menjar-hi arrossos exquisits, i moltes de les casetes blanques són ara allotjaments amb encant.
