Els pobles de Catalunya amaguen petits racons i espais curiosos. Alguns coneguts, d’altres que no tant. Una d’aquestes curiositats poc conegudes es troba a la Conca de Barberà. Concretament, al petit poble de Sarral, amb poc més de 1.500 habitants -segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En aquest petit municipi s’hi troba el carrer més estret de Catalunya. Es tracta del carrer dels Jueus, al bell mig del cor del poble, i té una petita part que fa d’amplada només 57 centímetres. Aquest carreró connecta el carrer Major del municipi amb la plaça de l’església i data del segle XIII, en l’antic call jueu: “La sarralenca era un apèndix de l’aljama de Montblanc i va desaparèixer amb l’expulsió dels regnes decretada pels Reis Catòlics el 1492, a causa de la discriminació religiosa contra els que no eren cristians”, relaten des de l’Ajuntament de Sarral.
Des del consistori també expliquen que aquest carrer va haver de reconstruir-se l’any 1983, ja que una de les parts de la via havia quedat enderrocada. Passejar pel carrer dels Jueus és una de les activitats imprescindibles en una visita de cap de setmana a Sarral, però no l’únic lloc d’interès del poble. En aquest petit municipi de la Conca de Barberà destaca l’església de Santa Maria, les primeres referències de la qual daten del segle XII. Bona part d’aquest temple barroc és el supervivent de dos incendis, un primer la nit de Nadal del 1801, en un foc fortuït, i el següent, en el context de la Guerra Civil espanyola, el juliol del 1936. Aquesta església, d’estil barroc, es va construir entre la segona meitat del segle XVIII i la primera del segle XIX, constituït per una sola nau de més de 40 metres i planta de creu llatina, amb capelles laterals.
El llegat modernista de Sarral
A Sarral també s’hi poden veure dues cases modernistes, totes dues obra de l’arquitecte vallenc Cèsar Martinell, “un dels màxims exponents del modernisme i el noucentisme”. En primer lloc, tal com recorden des de l’Ajuntament, es pot veure Cal Garrofa -que data del 1924-, que presideix el passeig del VIII Centenari, i dona entrada al carrer Major, on les cases encara conserven la seva arquitectura original. L’altre edifici obra de Martinell és Cal Cabronet, que data de 1921, situat al capdavall del carrer Major. Aquestes, però, no són les úniques construccions modernistes de la vila. També destaca el celler cooperatiu, obra de l’arquitecte Pere Domènech i Roura (1914) que es conserva en “perfecte estat”. “L’entitat és hereva i exemple viu d’una llarga tradició de famílies pageses dedicades al conreu de la vinya a la Conca de Barberà, comarca que fou el bressol del cooperativisme agrari”, recorden des del consistori.
