La guerra entre els maquinistes i els responsables de Renfe continua embolicant-se després de la desconvocatòria de les jornades de vaga per part dels sindicats majoritaris, que no van secundar els minoritaris. Les declaracions del director de Rodalies, Antonio Carmona, del passat 2 d’abril atribuïen el caos ferroviari viscut el 26 de març i l’1 d’abril a Catalunya a un sabotatge per part de dos treballadors de la companyia, cosa que ha obert un nou front en la batalla entre els conductors de trens i l’operadora ferroviària. Durant aquelles dues jornades en què es van produir els fets que denuncia la direcció de Rodalies, encara es mantenia la vaga convocada pels sindicats minoritaris que formen part del comitè d’empresa de la companyia -SFF-CGT, el Sindicat Ferroviari (SF) i Alternativa Ferroviària (Alferro). Arran d’aquestes acusacions de sabotatge, Renfe ha apartat dos treballadors de la companyia com a suposats responsables del sabotatge en el servei. L’operadora ferroviària atribueix la incidència al fet que els empleats ferroviaris van donar “instruccions incorrectes” a títol individual, tal com assegurava el mateix Carmona, que van obligar a suprimir trens a correcuita durant les jornades de vaga convocades pels sindicats minoritaris de Renfe i Adif.
Així es desprèn també de l’expedient disciplinari, de 14 pàgines i segellat per la gerència de recursos humans de la direcció de Rodalies de Catalunya el 2 d’abril, al qual ha tingut accés El Món, contra un maquinista que treballava en el Centre de Gestió de trens de l’estació del Clot, a Barcelona, el 26 de març i que és afiliat a un dels sindicats convocants de la vaga. La investigació atribueix al treballador una “presumpta comissió de faltes laborals” durant la jornada, ja que va “exercir les funcions pròpies del seu càrrec sense tenir assignats els serveis mínims”. És a dir que, segons el document de Renfe, l’empleat de l’operadora ferroviària va decidir refer el funcionament previst dels trens que havien de circular durant aquell dia sense tenir potestat per fer-ho, ja que no era la seva responsabilitat fer complir els serveis mínims.
Per justificar l’obertura d’aquest expedient disciplinari i apartar el treballador investigat de les seves funcions -tot i que no se’ls ha suspès de sou i feina-, Renfe esgrimeix unes converses telefòniques que mostren la batalla sindical interna entre els sindicats majoritaris -que van desconvocar la vaga prevista hores abans del seu inici per un acord in extremis amb el govern espanyol i la Generalitat- i les organitzacions minoritàries, que van mantenir les protestes, ja que no estaven conformes amb el pacte entre CCOO, UGT, el Semaf i les administracions, tant la catalana com l’espanyola. De fet, en una de les converses enregistrades al migdia entre l’investigat i un conductor, s’entreveu que alguns treballadors vinculats al sindicat majoritari Semaf tenien directrius de fer circular trens encara que no formessin part dels serveis mínims per la vaga. És a dir, boicotejar la vaga que mantenien els sindicats minoritaris.
Les converses telefòniques, l’argument per justificar l’expedient
Tal com es pot veure en les transcripcions de les converses telefòniques, recollides en l’expedient disciplinari, el maquinista investigat va comunicar als conductors que si el seu tren no formava part dels combois decretats en el “full ministerial de serveis mínims” no podia circular. En les converses també queda palesa la batalla entre organitzacions sindicals. En una de les trucades que el maquinista actualment apartat de les seves funcions va mantenir a primera hora de la tarda amb un altre conductor que havia d’anar fins a l’estació de França, l’investigat assegura que el repartiment de tasques l’han dut a terme treballadors afiliats al Semaf -és a dir, un dels sindicats majoritaris que no subscrivien l’aturada–, de manera que haurien programat trens que no havien de sortir –per respectar el dret a vaga– perquè no formaven part dels serveis mínims. De fet, en altres trucades enregistrades i transcrites també es pot veure com el maquinista investigat critica la feina d’altres sindicats majoritaris, especialment el paper del Semaf dins l’empresa.
Durant el dimecres 26 de març es van produir diverses incidències al llarg de tota la jornada, especialment en les línies que connecten Barcelona amb el Camp de Tarragona. Els trens de les línies R14, R15, R16 i R17, amb origen a l’estació de França, van registrar durant la tarda retards que superaven l’hora de durada, i també es van produir demores de més de mitja hora en línies com l’R2 sud o l’R4. Des de Renfe consideren que aquests retards són a causa del presumpte sabotatge comès per part del maquinista investigat. De fet, els motius pels quals l’operadora ferroviària justifica aquestes “presumptes faltes laborals” són les converses que va mantenir el treballador investigat amb “personal de conducció i interventors [és a dir, els professionals que s’encarreguen de revisar els bitllets, entre d’altres]”. Amb aquestes converses a la mà i els retrets cap a una de les organitzacions majoritàries, doncs, des de Renfe utilitzen aquesta batalla sindical interna per presentar una decisió emmarcada en el dret a vaga com un sabotatge que hauria ocasionat el caos ferroviari. La guerra entre treballadors amb l’operadora ferroviària encara està lluny d’acabar, i a més s’hi afegeix la batalla entre sindicats.
