El 2025 ha de ser l’any del traspàs de Rodalies. El Govern ha activat aquest mes de gener, seguint les previsions, la posada en marxa del desplegament del canvi de governança del servei. D’entrada, tal com està establert en l’acord entre PSOE i ERC, l’executiu de Salvador Illa ha iniciat el traspàs del tram de l’R1 entre la Sagrera (Barcelona) i Maçanet de la Selva (Selva), un primer pas per culminar el canvi de governança de la línia de Rodalies del Maresme. “És l’inici del traspàs que ha d’anar cap a un futur d’un sistema de transport públic descarbonitzat, eficient i eficaç”, va subratllar la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu del passat 14 de gener. De moment, però, des de la conselleria rebutgen donar terminis de quan serà una realitat el traspàs integral d’aquest tram de l’R1, tot i que garanteixen que serà al llarg d’aquest 2025.
Complicacions operatives durant el procés
El servei de tren del Maresme és, a priori, la línia que presenta menys complexitat, ja que el servei de Rodalies no hi ha de conviure amb el de regionals o trens de llarga distància ni amb els trens de mercaderies. Per executar el traspàs, l’administració catalana ha optat per desplegar-lo per trams. És a dir, començar el canvi de governança en diferents punts de la línia i, a mesura que passin els mesos, fer-lo extensiu al conjunt de la línia.
Experts consultats per El Món alerten que aquest plantejament del traspàs pot generar alguns problemes que es notaran en el dia a dia dels usuaris del servei: “Crec que gran problema del traspàs és dividir les línies en trossets, ja que això pot generar unes quantes complicacions a escala operativa”, adverteix el vicepresident de la plataforma de Promoció pel Transport Públic (PTP), Carles Garcia. “No estem en contra el traspàs de Rodalies, estem en contra de tallar la xarxa”, continua.
Per als experts, però, els dubtes del desplegament del traspàs de Rodalies no són exclusivament tècnics: “Per molt que el traspàs impliqui un canvi de gestió sobre la xarxa de trens, si no tenim prou recursos per millorar el servei no servirà de res”, argumenta el professor de política econòmica de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Fageda, que considera que, sense un increment del finançament el traspàs és només un acord “de cara a la galeria”. “Si no hi ha un augment de recursos, soc molt escèptic amb la idea que millorarà el servei”, afegeix.
Divisió d’opinions sobre la metodologia del traspàs
Contràriament al que pensa el vicepresident de la PTP, que considera que dividir les línies per trams és una mala manera de posar en marxa el traspàs, Sergi Sauri, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), enginyer de camins, director del centre d’innovació del transport CENIT i cap de la unitat d’innovació en transport del Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE), assegura que desplegar aplicar aquesta metodologia -tal com s’està fent amb l’R1- és “clau” perquè és un procés que requereix d’una “intervenció quirúrgica”: “No és un procediment senzill i, per tant, requereix temps”, argumenta. És a dir, l’expert creu que desplegar el traspàs de Rodalies per trams és una bona manera d’implementar el canvi de governança del servei.
Tot i la divisió d’opinions sobre els mètodes de desplegament del traspàs, Sauri admet que el model plantejat genera uns quants dubtes: “S’ha de garantir que, tot i el traspàs, el servei funcioni correctament. Que hi hagi prou personal tècnic, maquinistes, vehicles…”, apunta.
En aquesta línia, i coincidint amb l’opinió dels altres experts, l’economista Xavier Fageda assegura que, d’entrada, el traspàs de Rodalies generarà afectacions en el dia a dia dels usuaris: tant per motius tècnics, com per raons econòmiques: “Si no hi ha més inversió, més recursos, la capacitat per absorbir els horaris de trens serà molt complicada. I el mateix passa amb el manteniment”, exclama el professor de la UB, que recorda que la decisió de destinar més recursos a Rodalies és “purament política”: “És el joc de suma zero, si els vols posar als trens, els has de treure d’un altre lloc”, apunta.
Afectacions en el dia a dia dels usuaris
De moment, el primer pas engegat per l’executiu de Salvador Illa és de caràcter administratiu i permet que el Consell de Ministres resolgui el traspàs d’aquest tram de línia a favor de la Generalitat, excloent-la de la Xarxa Ferroviària d’Interès General (RFIG, per les seves sigles en castellà). Pel que fa a la resta de trams de línia, a partir de Bifurcació Sagrera, però, continuarà dins de l’RFIG en considerar-se que és d’interès general, ja que dona servei a altres infraestructures de competència estatal. “Aquesta divisió genera, dos punts de control diferents, un d’Adif i l’altra d’Ifercat”, planteja Garcia, que assegura que “dividir” la línia R1 en trams genera “menys resiliència” del servei. De fet, és precisament per aquest motiu que des de Territori, tal com va defensar la consellera en roda de premsa, asseguren que en “l’esquema final” de tot el procés caldrà plantejar-se que la Generalitat i Adif comparteixin el centre de coordinació i control a través d’un consorci.
En aquesta línia, el professor de la UPC i director del CENIT adverteix que és fonamental garantir una “bona comunicació” i “coordinació” amb Adif, ja que és qui, a hores d’ara, encara s’encarrega del gruix principal d’infraestructures de la xarxa: “Tenim els compromisos, però s’han de complir”, recela Sauri. Més enllà dels aspectes organitzatius, però, els experts consultats consideren que aquesta divisió de la línia tindrà afectacions en el dia a dia dels usuaris: “El fet de treure aquest tram de la línia de la RFIG comporta que només hi poden circular certs tipus de trens. Si hi ha qualsevol avaria [una problemàtica força constant al servei ferroviari català], el temps de demora del servei serà encara major, perquè només es podrà cobrir amb els vehicles habilitats per a la línia”, argumenta el vicepresident de la PTP, que adverteix que aquesta divisió de les línies per trams genera “efectes barrera”.
