Més d’un terç dels infants catalans que viuen en situació de pobresa severa no rep cap de les principals prestacions socials per lluitar contra l’exclusió social. Segons l’últim informe que la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, ha lliurat al Parlament, a Catalunya hi ha gairebé 139.000 infants que viuen en una situació de pobresa severa i, d’aquests, més de 53.000 no es beneficien ni de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) ni de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).
L’adjunta d’infància de la sindicatura, Maria Jesús Larios, ha advertit que els estralls de la pobresa no són només conseqüència de la pandèmia, sinó que també hi ha una barreja de causes estructurals que encara s’arrosseguen de la crisi econòmica del 2008 i de l’impacte de la guerra d’Ucraïna i la crisi energètica en la inflació. “Tot això ha fet que els indicadors de vulnerabilitat mantinguin una tendència creixent”, ha dit.
Augment de la pobresa en un context de més ajudes socials
Larios també ha assenyalat que el més preocupant és que l’increment de la pobresa no s’ha produït en un “buit de polítiques de transferència de rendes o de provisió de serveis”, ja que entre el 2017 i el 2021 el nombre d’infants que es beneficien de la renda garantida de ciutadania s’ha disparat un 84%, fins als 41.095 menors. Si se suma l’ingrés mínim vital, les ajudes arriben a 85.224 infants, però malgrat tot el 38,6% no rep cap de les dues.
L’informe de la síndica també constata que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ha obert més expedients que en els últims anys. Segons les dades del mes d’agost, gairebé 6.500 infants i adolescents tenien un expedient obert per situació de risc greu, mentre que el 2016 només n’hi havia 5.399. A més, el nombre d’infants en situació de desemparament ha passat de 1.726 el 2016 a 3.353 el 2021 i a 4.143 a l’agost d’aquest any.
