Les urgències catalanes estan desbordades. Les visites als hospitals creixen any rere any i el 2024 van assolir un rècord amb gairebé 3,9 milions de persones ateses, un 21% més que tres anys enrere, segons les dades facilitades pel Departament de Salut a l’Agència Catalana de Notícies (ACN). El director operatiu del Pla Nacional d’Urgències (PLANUC), Xavier Jiménez, admet que la situació als serveis d’urgències és “tensa” i avança que la conselleria busca més finançament per “assolir unes formes de pagament adequades” per als sanitaris, que estan al límit des de la pandèmia. Per la seva banda, la Societat d’Urgències reclama canvis organitzatius i també mesures per cuidar més els professionals.
“Tenim molta activitat, molta afluència de persones, moltes dificultats per intentar treballar amb certa comoditat, oferint seguretat als pacients, que és el que més ens preocupa. Estem en una situació tensa”, admet Jiménez. Cada any, quan hi ha el pic de la grip a l’hivern, és habitual veure imatges de les sales d’esperar abarrotades de gent fent cua, però cada vegada és una situació més comuna i que no té una solució fàcil. De mitjana, cada dia passen per urgències més de 10.600 persones, dels quals uns 8.600 són adults –i un 11% necessita ingrés– i uns 2.000 són menors, que tenen una taxa d’ingrés més baixa, al voltant del 4,2%.
Els dos principals motius que expliquen la creixent saturació del servei d’urgències són, per una banda, l’envelliment general de la població, que cada vegada més gent que viu sola i que pateix alguna malaltia crònica que requereix un seguiment continuat. De l’altra, una atenció primària faltada de professionals i amb recursos limitats que també està desbordada i fa que molta gent vagi directament a l’hospital per fer consultes que es podrien resoldre al CAP o tractar-se malalties que no revesteixen tanta urgència.
Una hora d’espera per ser visitat a urgències
Les esperes a urgències, que també són conseqüència de la saturació del sistema, es divideixen en dues parts. La primera, el temps que passa entre que arribes i et fan el triatge per determinar el nivell de gravetat, que actualment està en uns 11 minuts. “És un temps molt estable i pensem que és prou raonable”, indica el director operatiu del Pla Nacional d’Urgències. Després hi ha el temps d’assistència, és a dir, l’estona que passa entre el triatge i que el pacient és visitat. El 2024, la mitjana d’espera era de 57 minuts, un temps superior al de fa 15 anys, però que varia molt en funció de la zona i el centre. Barcelona ciutat és on s’ha d’esperar més, amb 64,5 minuts de mitjana, mentre que a Girona és on el temps d’espera és més baix, amb 22,9 minuts.
El tercer indicador és el temps d’estada a les urgències, que s’allarga fins que s’ha resolt el motiu de la consulta i el pacient rep l’alta, ingressa a planta o és derivat a un altre centre. Però és un temps molt més difícil de mesurar i valorar perquè cada cas és diferent. Segons Jiménez, és un temps que a vegades es “pot perllongar” i que en períodes concrets, com l’hivern, afecta uns centres més que altres, però assegura que els pacients estan ben atesos. “Se li estan fent exploracions complementàries; pot estar esperant un llit per ingressar i, en períodes de molta activitat, hi pot haver dificultats per tenir-ne de lliures. És veritat que de vegades tenim esperes excessives”, afegeix.
Salut vol escurçar les estades sense augmentar les llistes
El Departament de Salut estudia com fer canvis en el finançament de les urgències per millorar el servei. “Tenim un model de finançament que no ajuda a posar el focus en el servei d’urgències”, diu Jiménez. “Pensant en el model de gestió hospitalari, al gerent d’un hospital li surt econòmicament més a compte prioritzar les accions programades que les urgents”. Però el director operatiu del Pla Nacional d’Urgències rebutja que s’hagi de competir pels llits. “Les persones que tenen intervencions quirúrgiques programades també s’han de cuidar molt i a darrere hi ha llistes d’espera, que hem de mirar que no augmentin. Però també hem d’aconseguir que els malalts a urgències i que necessiten ingressar entrin dins d’aquesta capacitat organitzativa”. La idea és que el nou model de finançament sigui “una palanca de canvi per millorar aquesta tensió global” i que la “modernització de la gestió també inclogui les urgències”.
