Les retallades que va patir el sector sanitari fa uns anys -algunes de les quals ja comencen a revertir-se- han posat els centres d’atenció primària (CAP), un dels pilars del sistema sanitari català, contra les cordes. Un dels grans problemes que deriven de la tensió en aquests centres és l’elevat temps d’espera per rebre assistència. És per aquest motiu que la nova consellera de Salut, Olga Pané, s’ha marcat com el gran objectiu de la legislatura reduir el temps d’espera fins a les 48 hores. Una reducció molt significativa en comparació a la situació actual, en què alguns pacients triguen més d’un mes a poder veure el seu metge de capçalera. De fet, la titular de la cartera ja va deixar clar que trobar mesures per aconseguir aquesta fita seria un dels principals objectius del comitè d’avaluació, innovació, reforma operativa i sostenibilitat del sistema de salut català (CAIROS) -format per noms com el de l’exsecretària de Salut Pública Carmen Cabezas i el cap d’oncologia mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron, el doctor Josep Tabernero, entre altres.
Es tracta d’un objectiu “ambiciós”, ja que fa dècades que s’arrossega aquesta problemàtica i antics titulars de la cartera ja han intentat posar-hi solució, però sense èxit -com va plantejar l’exconseller Manel Balcells, el qual va fixar l’objectiu en cinc dies màxim d’espera. És per aquest motiu que els agents del sector sanitari català consultats per El Món es miren aquest repte amb escepticisme: “És una mesura utòpica, política. És començar la casa per la teulada”, apunta el portaveu del sindicat d’infermeria SATSE, David Oliver, el qual considera que és “molt poc factible” que la cap del departament aconsegueixi reduir el temps d’espera fins a les 48 hores abans que expiri la legislatura -termini que la mateixa consellera s’ha fixat. Una idea força similar a la que expressa la cap de comunicació del Sindicat d’Infermeres de Catalunya, Elisabet Parés, que veu amb bons ulls que sigui d’objectiu a “llarg termini”, però considera que la titular de la cartera ha de centrar els seus esforços a pal·liar mancances “més urgents”: “Dir la frase que aconseguirem reduir les llistes d’espera és un objectiu que, a llarg termini, està molt bé, però els objectius a curt i mitjà termini han de ser uns altres, com ara cobrir totes les persones no poden fer una jornada completa”, argumenta. “Ara per ara, aquesta proposta és fer volar coloms”, rebla el portaveu de SATSE.
El camí per aconseguir reduir les llistes d’espera
La consellera ha fixat l’objectiu de reduir al màxim les llistes d’espera per destensar el sistema sanitari, però no ha detallat de quina manera es pot aconseguir aquesta fita. Davant aquesta falta de concreció, Elisabet Parés creu que la titular de la cartera pot escollir un camí per fer-ho que agreugi, encara més, el funcionament del sector: “Ens preocupa que vulgui reduir els temps d’espera en detriment dels treballadors. És a dir, pensar que si es redueix el temps de visita que es dedica a cada pacient [que, a hores d’ara, està estipulat en dotze minuts per persona], cabran més pacients dins l’agenda diària i, per tant, es reduirà el temps d’espera”, assevera. La sindicalista adverteix que els professionals del sector tracten “amb persones”, cosa que comporta la necessitat “d’implicar-se a fons” en l’atenció “personalitzada de cada pacient”: “A vegades, fins i tot, els dotze minuts estipulats queden curts. Molts retards es produeixen perquè atenem les persones correctament”, etziba Parés, que creu que destensar les agendes seria un “win-win“, sempre que es faci sense anar en “detriment” dels professionals del sector, des dels tècnics de cures auxiliars d’infermeria (TCAI) fins als equips mèdics.
En aquesta mateixa línia, i coincidint amb l’opinió de la cap de comunicació del Sindicat d’Infermeres de Catalunya, David Oliver creu que la clau per caminar cap a la reducció dels temps d’espera és “augmentar els recursos” en salut i “redistribuir” els que ja s’hi destinen. “És un camí molt complex i cal més inversió pressupostària”, apunta el portaveu de SATSE. De fet, la mateixa consellera va assegurar durant la seva primera comissió parlamentària que un altre dels objectius per aquesta legislatura és incrementar la partida pressupostària de salut fins al 7% del PIB per equilibrar-la amb les despeses reals del sistema sanitari, ja que els darrers pressupostos aprovats per l’hemicicle -els quals estan prorrogats per la falta d’entesa política- presenten una diferència de prop de 2.800 milions d’euros entre la inversió pressupostada i la despesa real. “Si no ens posem d’acord, seguirà comprometent la resposta sanitària dels proveïdors de cara a la ciutadania“, argumentava la consellera durant la seva intervenció en la comissió parlamentària.
Els beneficis de reduir el temps d’espera
Tot i que els sindicats d’infermeria consideren que l’horitzó marcat per Pané per als CAPs és “utòpic” i, fins i tot, “naïf”, es tracta d’una mesura que permetria pal·liar algunes de les grans problemàtiques dels professionals del sector, com ara la “tensió” i la càrrega elevada dels treballadors dels centres d’atenció primària. “Reduir el temps d’espera és beneficiós per aconseguir que els professionals no vagin tan estressats i atapeïts de feina. Si aconseguim baixar les càrregues de treball, que freguen a Barcelona els 1.800 pacients per UBA [nom amb què es designa un equip format per un administratiu, un metge i una infermera], podríem atendre millor a la població”, argumenta Elisabet Parés.
Una idea que també comparteix David Oliver, que alerta que les ràtios actuals de treballadors en relació amb el nombre de pacients que requereixen atenció diària és molt baixa, cosa que ha portat als professionals del sector al límit: “No tenim temps per res, les agendes estan molt sobrecarregades”, exclama. Ara bé, creu que per aconseguir destensar la càrrega cal incorporar més treballadors al sistema sanitari.
Des del sindicat d’Infermeres de Catalunya també avisen que “cuidar els professionals” tindria efectes positius per a l’atenció dels pacients i per al seu benestar, ja que tindrien menys temps d’espera un cop són al CAP, cosa que repercuteix positivament en la seva actitud: “Evidentment, una persona que sistemàticament ha d’esperar quaranta minuts més de l’hora que tenia prevista quan va al metge ja no té la mateixa actitud que quan ha d’esperar poc. La població estaria igual de ben atesa, però els professionals estaríem molt menys angoixats i la nostra salut mental milloraria”, assevera Elisabet Parés. Així doncs, tot i que els membres del sector sanitari consideren que l’objectiu de Pané és “utòpic” i que no resol les mancances més urgents del sistema, reduir el temps d’espera als CAP fins a 48 hores tindria efectes “molt positius” i beneficiosos per a la població catalana.
