La pandèmia de Covid va marcar un abans i un després en la consciència sobre la salut mental. El confinament va obligar milions de persones a recloure’s entre les quatre parets de casa seva, i després hi va haver mesos de restriccions. Tot plegat va suposar un “punt d’inflexió” en la conscienciació sobre la salut mental, especialment entre els més joves de la població. Els casos de malalties mentals detectades s’han disparat, sigui perquè han augmentat o bé perquè es diagnostiquen més. I l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha classificat l’estrès –definit com una tensió excessiva que pot acabar desencadenant una malaltia mental– com “l’epidèmia sanitària del segle XXI”.
Amb motiu el dia mundial de la salut mental, que se celebra avui, diversos experts consultats per El Món certifiquen que els joves han trencat l’estigma. Tant, que fins i tot hi ha el perill que aquest augment de la consciència sobre aquestes patologies es converteixi en una arma de doble tall: “A vegades, es pot acabar trivialitzant”, assevera la psicopedagoga i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Sylvie Pérez. Tanmateix, creu que aquest risc, que pot portar a confusió en alguns casos, és una conseqüència natural d’una tendència positiva. Per tal de fer front a aquesta nova situació, la directora de la unitat de salut mental de l’hospital universitari Sagrat Cor, Rocío Rosés, considera que cal fer pedagogia sobre la salut mental per tal de fer entendre als infants i joves que “també s’ha d’aprendre a conviure amb el patiment, en alguns casos”: “No tot és una patologia i requereix teràpia“, argumenta Rosés.
Una idea amb què també coincideix Roser Nadal, catedràtica en psicobiologia i professora d’aquesta matèria a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que recorda que “no tot el malestar emocional” indica una “psicopatologia”: “Cal aprendre que un estrès controlat, per exemple, no és negatiu per al benestar socioemocional. El problema és quan aquest estrès s’apodera de tot”, apunta. Per tal d’aprendre a conviure amb les malalties mentals -les quals, avui en dia, no tenen cura-, Rocío Rosés considera que és fonamental començar a treballar des de ben petits, a l’escola: “Ja fa molts anys que demano que al currículum escolar s’inclogui una assignatura de gestió de la salut mental: aprendre a gestionar les emocions, especialment en etapes vitals com l’adolescència, és clau per prevenir trastorns”, argumenta.
El paper clau de l’escola en la lluita contra els trastorns mentals
En aquesta línia, tots tres experts coincideixen que l’escola juga un paper clau per fer valdre la salut mental i combatre els trastorns. Concretament, un paper de “prevenció” i “detecció”: “Les escoles tenen una tasca clau en la prevenció de trastorns mentals”, argumenta la directora de la unitat de salut mental de l’hospital Sagrat Cor. Rosés alerta, però, que tot el pes de la prevenció i la detecció no pot recaure en els centres educatius i els professionals que hi treballen, sinó que bona part d’aquesta tasca ha de recaure en la família. És per aquest motiu que les diverses especialistes consideren que cal fomentar el “treball en xarxa” entre institucions, és a dir, entre l’escola, la família i els serveis sanitaris -centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), equips d’assessorament i orientació pedagògics (EAP) i equips de psicologia, entre d’altres. “És necessari crear espais segurs, a casa, amb amics i a l’escola, on els adolescents puguin expressar-se, sentir-se escoltats i rebre l’ajuda que necessiten. Només així podrem frenar aquesta tendència i oferir-los un futur ple d’esperança”, reclama.
De fet, Sylvie Pérez alerta que a l’escola encara falten molts canals de comunicació amb el sistema sanitari: “No es tracta només de tenir infermeres als centres [en referència a l’ampliació de cobertura que l’exconsellera d’Educació Anna Simó va aplicar al programa Salut i Escola], cal una connexió real”, argumenta la psicopedagoga. En aquest sentit, l’experta apunta que l‘administració ha de dedicar més recursos per “formar” els equips docents per detectar possibles malalties mentals, ja que d’aquesta manera l’escola es converteix en un punt clau en la tasca preventiva de futurs trastorns: “No pot dependre tot de la bona voluntat dels docents, cal articular mecanismes per a cada centre”, assevera. Una idea que també comparteix Roser Nadal, que considera que “els mestres necessiten més formació” per treballar de manera “multidisciplinària” i poder abordar la gestió emocional a més d’impartir les assignatures del currículum.
L’auge de la consciència sobre salut mental: les dades
A més de l’opinió de les expertes consultades, que certifiquen que la pandèmia de la Covid va marcar un abans i un després en la lluita contra les malalties mentals, especialment entre els joves, hi ha l’estudi World Mental Health Day elaborat per l’empresa Ipsos. S’hi analitzen les respostes de més de 23.000 persones d’arreu del món, i un 45% de la població mundial considera la salut mental com el principal repte al qual la societat ha de fer front actualment. La Fundació Pere Tarrés també assegura que un 14% dels infants que acompanya en els seus centres socioeducatius tenen un diagnòstic oficial en algun trastorn de salut mental. Per a Roser Nadal -que ha centrat part de la seva recerca a la UAB en aquest camp-, és indiscutible que el punt d’inflexió va ser la pandèmia: “Abans de la pandèmia, la societat tenia menys consciència sobre la salut mental. Ara està molt més visibilitzada”.
En aquesta línia, la directora de la unitat de salut mental de l’hospital Sagrat Cor recorda que, en els darrers anys, la nota de tall per accedir als graus universitaris de psicologia ha anat augmentant, cosa que indica un increment en la valoració de la professió: “Els joves estan normalitzant anar al psicòleg, i això és molt positiu per a la societat. Cada vegada és més comú demanar ajuda quan es necessita, i això es tradueix en més interès pel sector, per estudiar per treballar-hi”, argumenta Rocío Rosés. Els passos fets en matèria de salut mental, però, encara són insuficients, ja que els recursos que les administracions hi destinen tenen molt marge de millora: “S’estan fent bé les coses, però queda molt camí per recórrer”.
