La consellera de Salut, Olga Pané, ha assumit el càrrec amb l’encàrrec de reformular el sistema sanitari català per tal d’adaptar-lo a les noves necessitats de la població, cada vegada més envellida i més longeva. Justament per aquest motiu, la nova titular de la cartera, que ha rebut el testimoni de l’exconseller Manel Balcells, ha impulsat el comitè d’avaluació, innovació, reforma operativa i sostenibilitat del sistema de salut català (CAIROS) -format per noms com el de l’exsecretària de Salut Pública Carmen Cabezas i el cap d’oncologia mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron, el doctor Josep Tabernero, entre altres- per elaborar propostes de canvi per al sistema sanitari: “Si volem preservar el que hem tingut fins ara, és necessari fer reformes. Les futures generacions han de gaudir d’una protecció de la salut i d’una atenció sanitària com a mínim tan bona com la que hem gaudit la nostra generació”, va defensar la consellera Pané en roda de premsa tot just fa uns dies. La creació del grup d’experts per reformar el sistema sanitari ja ha començat a donar els primers fruits.
La responsable de Salut va anunciar que a partir del mes de gener desplegarà un paquet de 25 mesures, articulades en deu línies d’acció, per “centrar l’atenció en les necessitats de les persones; cuidar als professionals de la salut i optimitzar el funcionament de les institucions”. De fet, bona part de les propostes del grup d’experts estan enfocades a millorar el funcionament dels centres d’atenció primària (CAP) per tal de reduir significativament el temps de les llistes d’espera -una de les seves grans prioritats, tal com ha deixat clar des de l’inici de la legislatura. Aquestes propostes, però, han despertat moltes “incògnites” entre el sector sanitari: “Genera més incògnites que certeses”, argumenten des del sindicat de Metges de Catalunya a través d’un comunicat, on també deixen clar que les propostes del CAIROS no solucionen d’arrel les problemàtiques del sector. De fet, consideren que el plantejament del grup d’experts -sobre el qual la consellera ha construït els següents passos de la legislatura- és “poc innovador” i insuficient per pal·liar els mals endèmics dels sanitaris.
Combatre la sobrecàrrega laboral i l’infrafinançament
Una de les principals reclamacions del sector sanitari, la qual fa dècades que reivindiquen, és combatre la sobrecàrrega laboral dels professionals, tant dels cossos d’infermeria, els tècnics sanitaris com dels metges. De fet, les principals organitzacions sindicals consultades per El Món han deixat clar des del primer moment que la consellera Pané ha de “posar als treballadors al centre” a l’hora de reconfigurar el sistema sanitari per adaptar-lo a les noves necessitats. El pla d’acció de la conselleria, però, no ha aconseguit tranquil·litzar als professionals del sector, que consideren que la titular de la cartera no ha fet res per pal·liar la sobrecàrrega laboral.
Per als sindicats, aquesta sobrecàrrega es podria resoldre -almenys, d’entrada- amb un increment dels recursos que es destinen a Salut: “La despesa ha de correspondre a la d’un país amb vuit milions d’habitants i una població cada vegada més envellida i demandant de recursos. La sobreexplotació del personal sanitari no té més recorregut“, apunten des de l’organització sindical de metges del país. Aquest increment dels recursos econòmics al qual es refereixen, però, depèn directament de l’aprovació dels pressupostos, ja que encara es mantenen prorrogats els de l’any anterior a causa de la falta d’entesa entre les formacions parlamentàries. De moment, el 2025 també arrencarà amb els comptes prorrogats i les negociacions encallades, ja que la nova direcció d’Esquerra Republicana (ERC) ja ha deixat clar que no tenen cap mena de conversa oberta amb el Govern de Salvador Illa i els exigeix primer el compliment dels acords d’investidura abans de parlar de pressupostos. És a dir, que l’executiu socialista s’ha resignat a esperar els republicans per desencallar els comptes. Però els esculls polítics repercuteixen també en el desplegament de les polítiques de cada conselleria.
Ara bé, el Govern ha acordat en el darrer Consell Executiu de l’any un creixement de la despesa sanitària, la qual inclou el conjunt de la despesa efectuada pel Departament de Salut, el CatSalut i l’ICS. Concretament, l’administració catalana ha optat per incrementar el percentatge màxim de la regla de despesa fins al 3,2%, cosa que permetrà a la conselleria de Salut gastar més diners dels que estan previstos en els pressupostos. Des de l’executiu defensen que, amb aquest acord, el Govern consolida el creixement de recursos del sistema sanitari des de la pandèmia i assegura que “comptarà amb el finançament necessari per al seu funcionament, blindant-lo davant els xocs econòmics que es puguin produir en el futur i garantint així la seva sostenibilitat a llarg termini”.
La lluita eterna per la reclassificació professional
Més enllà de posar en marxa el desplegament de les mesures impulsades pel grup d’experts, la titular de la cartera de Salut també encara l’any amb el compromís de defensar la recategorització professional davant la seva homòloga del ministeri de Sanitat, Mónica García. Tot i que es tracta d’un compromís heretat, ja que el va acordar l’exconseller Balcells amb els sindicats de tècnics sanitaris i infermeria el mes de gener de 2024 per posar fi a la vaga, les principals organitzacions sindicals del sector han tornat a amenaçar als responsables de l’administració catalana de noves mobilitzacions. De fet, tot i que no han concretat més accions per a les pròximes dates, el mes de gener pot tornar a començar de la mateixa manera que ho ha fet aquest any, amb els col·lectius d’infermeria i tècnics sanitaris en peu de guerra.
A hores d’ara, el govern espanyol en mans de Pedro Sánchez ja ha posat sobre la taula una proposta sobre la reclassificació dels col·lectius sanitaris afectats. Concretament, l’executiu socialista espanyol planteja ampliar les competències dels fisioterapeutes -un dels grups més vulnerats de la xarxa sanitària- i els infermers. Aquesta proposta, però, s’ha rebut com un “regal enverinat” per algunes organitzacions sindicals del sector, com ara SATSE, ja que consideren que els incrementen les competències, però sense una compensació econòmica corresponent. És per aquest motiu que des del sindicat han exigit a la titular de la cartera catalana que compleixi els acords del mes de gener i pressioni a la seva homòloga espanyola per aconseguir una millora retributiva. Olga Pané, doncs, encara el 2025 amb l’objectiu de collar el màxim possible el ministeri de Mónica García i mantenir la confiança del sector, que amenaça amb noves protestes si no es “dignifica” la professió.
Mentrestant, tot i les crítiques dels professionals, la consellera de Salut també ha de continuar desplegant les mesures per reformular el sistema sanitari català i adaptar-lo a les noves necessitats de la població, cada vegada més envellida.
