Ja fa gairebé tres anys que la ministra de Sanitat, Mónica García, va posar en marxa les negociacions per reformar el marc estatutari de relacions laborals en l’àmbit sanitari. L’objectiu de la ministra és crear-ne un de nou que permeti millorar les condicions dels professionals, ja que l’actual és de l’any 2003 i, segons el mateix govern espanyol, ja “ha quedat obsolet“. Però tres anys després que es posés en marxa el període de negociacions, les converses amb les organitzacions sindicals continuen encallades. Mala peça al teler de la ministra si vol que es pugui aprovar primer al Consell de Ministres i després superar tots els tràmits i debats al Congrés amb Pedro Sánchez al capdavant de la Moncloa. Des que la ministra Mónica García va posar sobre la taula la necessitat de reformar l’estatut de condicions laborals, els sindicats implicats en la negociació no han vist gestos per reflectir les seves demandes, motiu pel qual no descarten sortir al carrer.
Per la seva banda, els sindicats d’infermeria involucrats en les converses han exigit que el nou estatut reconegui la reclassificació professional d’aquest col·lectiu, de categoria B, on es troben ara, fins a categoria A. De fet, aquest ha estat un dels principals punts de conflicte de les infermeres amb l’administració, tant catalana com espanyola. Denuncien que la seva formació i les seves tasques no es corresponen amb la categoria professional estipulada. En aquest sentit, els sindicats de tècnics sanitaris també han fixat la reclassificació professional com una de les principals línies que cal estipular en el nou document de relacions laborals del sector: “Pretenen que ens conformem amb el grup funcionarial B, divuit anys després de la seva entrada en vigor, venent-nos que es tracta d’una reclassificació, quan nosaltres ja som B des de llavors”, argumenten des del col·lectiu de tècnics sanitaris en conversa amb El Món. De fet, els tècnics sanitaris han dut a terme en els darrers mesos algunes mobilitzacions per reivindicar la seva postura.
Els metges lluiten la seva pròpia guerra
Mentre infermeres i tècnics sanitaris remen en la mateixa línia, el col·lectiu de metges s’ha desmarcat per exigir el seu propi estatut laboral. El març passat, diverses organitzacions sindicals de metges d’arreu de l’estat, entre ells el sindicat Metges de Catalunya, es van unir en l’Agrupació Professional per un Estatut Mèdic i Facultatiu (APEMYF) amb l’objectiu de reclamar un espai de negociació propi i exclusiu amb la Moncloa. Volen consensuar un nou estatut laboral per al seu sector, ja que consideren que estan “infrarepresentats” en les taules de negociació amb el govern espanyol. De fet, segons asseguren des de l’agrupació, dels cinc sindicats representats a la mesa -UGT, CCOO, CSIF, CIG i FSES-, només l’últim és estrictament sanitari, cosa que els preocupa especialment a l’hora de blindar un nou marc laboral que aporti millores per al sector. “En cap cas s’està constituint un nou sindicat, sinó una plataforma transversal per unir, cohesionar i coordinar la professió mèdica“, explicaven en la roda de premsa de presentació.
Malgrat els seus intents d’exigir una negociació independent, la cartera que encapçala Mónica García no contempla -i mai ho ha fet- excloure’ls del nou estatut dels professionals de l’àmbit sanitari de l’estat. Arran del malestar del col·lectiu de metges, en alguns punts de l’estat ja s’han produït manifestacions i, fins i tot, algunes jornades de vaga, com per exemple a Galícia, on hi va haver un seguiment del 15% per part dels treballadors d’aquest sector dels centres d’atenció primària i hospitals.
Els esculls que encallen el nou estatut
El principal obstacle amb què ha topat la ministra en els darrers mesos és el finançament del sector. En la darrera reunió que el govern espanyol va mantenir amb els diferents titulars de salut de les comunitats autònomes, els consellers, “independentment del color polític” segons asseguren, van traslladar-li a la ministra que abans de continuar negociant els serrells del nou estatut cal un informe de viabilitat, solvència jurídica i compromís pressupostari. És a dir, que la Moncloa es marqui uns compromisos econòmics en els comptes -els quals continuen prorrogats- per desencallar les novetats en la regulació laboral. Una idea que també esgrimeixen les organitzacions sindicals, que insisteixen que sense un increment del finançament no es poden complir amb algunes de les seves reclamacions, com ara la reclassificació professional en el cas de les infermeres i els tècnics sanitaris.
Ara bé, mentre les comunitats i els sindicats insisteixen en la necessitat de parlar de recursos econòmics, des de la Moncloa mantenen que és prioritari tancar la lletra petita del nou document abans d’abordar qüestions de finançament: “Quan les comunitats ens diuen que primer hem de parlar de finançament abans de parlar de mesures, nosaltres el que els diem és que primer parlarem de les mesures i, en funció d’això, sabrem quant finançament ens cal”, va respondre la titular de la cartera a les comunitats en la reunió que van mantenir el dimecres de la setmana passada. Amb l’argument del finançament com a arma, una de les comunitats autònomes que intenta torpedinar la reforma del govern espanyol és la de Madrid, ja que la seva consellera, Fátima Matute (PP), acusa la ministra de voler “enganyar” els professionals del sector amb una remodelació que no els aportarà beneficis. De fet, Matute assegura que si el mes de setembre no hi ha un estudi tècnic que acompanyi el nou esborrany, continuaran posicionant-se en contra: “Al setembre estudiarem, començarem de nou, farem aquests estudis previs i amb els nostres tècnics ho tindrem tot en compte i parlarem amb tots i cadascun dels professionals sanitaris i no sanitaris”, argumenten des de Madrid.
Al setembre, nova prova de foc de la reforma de la ministra
Després d’una infructuosa reunió entre el ministeri i les comunitats autònomes l’última setmana de juny, i davant les reticències dels sindicats, la Moncloa s’enfronta a una nova prova de foc aquest mes de setembre. Les organitzacions sindicals rebutgen el darrer esborrany de l’estatut marc presentat pel govern espanyol, ja que consideren que suposa un “pas enrere” respecte a les anteriors edicions del document sobre les quals havien estat treballant. És per aquest motiu que des dels sindicats demanen que en el nou esborrany que presenti el ministeri s’incloguin les millores ja acordades i les dues mesures que consideren “irrenunciables”: el reconeixement retributiu corresponent al nou model de classificació professional, i l’accés a la jubilació anticipada voluntària i a la jubilació parcial -les quals no quedaven ben recollides en el darrer esborrany.
De fet, des dels sindicats del sector adverteixen que, en cas que el nou esborrany de la conselleria no compleixi amb les seves exigències, no descarten començar noves mobilitzacions, inclosa una possible vaga coordinada entre territoris: “El ministeri té un termini, la segona quinzena de setembre, i estem més units que mai per a aconseguir el nostre objectiu, que no és un altre que resoldre els actuals problemes laborals que es viuen en els centres de treball, dotant als treballadors als quals representem d’unes condicions de treball pròpies del moment social actual”, asseverava la presidenta de SATSE, Laura Villaseñor, després de reunir-se amb el ministeri. Aquest setembre és la prova de foc definitiva de la ministra Mónica García per desencallar el nou estatut sanitari. Si la responsable de la cartera no aconsegueix perfilar els serrells, les negociacions es podrien continuar dilatant i, per tant, tancar-se en la següent legislatura, potser sense el PSOE. Una pressió al calendari que els sindicats aprofiten per endurir el to i intentar millorar significativament les seves condicions laborals.
