La consellera de Salut, Olga Pané, encara el mandat amb un repte a l’horitzó: fer front a l’“envelliment saniactiu [terme que fusiona les paraules saludable i actiu] de la població“. Es tracta de l’eix vertebral sobre el qual la nova responsable de la cartera construeix la legislatura entrant: “És un repte per a la sanitat, però també és un repte per a les polítiques socials, les polítiques de mobilitat, de sostenibilitat…”, ha argumentat la cap del departament durant la seva intervenció en la primera comissió parlamentària. Per fer front a aquest repte -que no problemàtica, segons la consellera-, Pané considera que cal abordar diversos canvis estructurals dins el sistema sanitari català. Entre les prioritats que ha fixat la cap del departament destaca la reducció del temps d’espera per accedir a l’atenció primària a 48 hores -tres dies menys que l’horitzó fixat per l’exconseller Manel Balcells-, tal com ja va quedar escrit en l’acord d’investidura entre els socialistes i els comuns.
La responsable de la cartera defensa que reforçant els recursos dels quals disposen els centres d’atenció primària es pot “millorar” el funcionament del sistema sanitari català, que tot i que ja és “un molt bon sistema”, encara té marge de millora. Aquests canvis, però, han d’anar acompanyat d’un increment dels recursos econòmics dels quals disposa Salut, que tot i les partides extraordinàries aplicades darrerament -a causa de l’endarreriment de l’aprovació dels nous comptes catalans-, encara “no és suficient” per fer front a tots els “reptes” que planteja el sistema sanitari. És per aquest motiu, de fet, que la consellera es marca com a objectiu destinar el 7% del PIB per a Salut. En aquesta línia, el portaveu de Junts en aquesta comissió, Jordi Fàbrega, ha reclamat “combatre l’espoli fiscal” al qual el govern espanyol sotmet la població catalana com la via per garantir un augment dels recursos econòmics per a Salut: “Sense sobirania real sempre anirem coixos”. Una idea força similar a la qual ha expressat el diputat republicà Juli Fernández, que ha volgut recordar que l’acord d’investidura al qual ha arribat la seva formació amb el PSC “és una oportunitat perquè el sistema sanitari compti amb els recursos econòmics necessaris”.
Posar els treballadors al centre
La nova consellera ha volgut deixar clar durant tota la seva intervenció que els “passos endavant” que cal donar en el sistema sanitari català cal construir-los amb el consens de tot el sector: “Hem de cuidar a la gent que ens cuida”, ha apuntat Pané, que ha assegurat que treballarà per pal·liar les males condicions laborals -des d’horaris fins a salaris- que colpegen als professionals. “La professionalitat amb què treballen fa que donin molt més de si [els treballadors] del que els hauríem d’exigir, però des de l’administració hem de treballar per facilitar-los la vida i no sobrecarregar-los amb burocràcies innecessàries”. En aquesta línia, la consellera també aposta per “desplegar” tot el potencial dels professionals del sector, ja que considera que és personal “molt ben format i especialitzat”.
La cap del departament també ha aprofitat per demanar la “cooperació” de tots els agents involucrats en la sanitat catalana, tant les formacions polítiques com les diferents administracions, per “posar en marxa reformes” per millorar la sostenibilitat del sistema sanitari de cara als anys vinents: “Si no ho canviem, no només deixarem [a les futures generacions] un planeta fet una desgràcia, sinó també un sistema de salut del qual no podran gaudir amb les mateixes garanties”. Per dur a terme aquestes reformes, però, Pané considera que ja no cal elaborar “més document” perquè ja se n’han aprovat diversos en els darrers anys -com els pactes nacionals per a la salut-, però sí la “cooperació” de tots els organismes polítics i socials del sector.
Garantir l’ús del català al sistema sanitari
Olga Pané també ha fet referència en la seva primera intervenció a la presència del català als centres sanitaris, un dels aspectes que ha posat en peu de guerra a la ciutadania davant els darrers casos de discriminacions lingüístiques en hospitals. En aquest sentit, la consellera ha defensat que “tots els professionals han de parlar català” per garantir el dret d’atenció dels pacients: “Si deixem de fer-ho, el català anirà perdent espais”, ha argumentat la responsable de la cartera, cosa que ha despertat les crítiques del grup parlamentari de Vox, el qual considera que “s’ha imposat una dictadura lingüística”.
