El Ministeri de Sanitat, encapçalat per la ministra Mónica García, continua avançant en la reforma del sistema sanitari públic del conjunt de l’Estat espanyol. Tal com ja va detallar la cap de la cartera la setmana passada, el govern espanyol està negociant amb els principals sindicats del sector un nou marc estatutari de relacions laborals que permeti millorar les condicions dels professionals. Un nou marc que, entre d’altres, planteja el final a les guàrdies de 24 hores que fan els professionals sanitaris -les quals se substituirien per una jornada màxima de 17 hores. Un plantejament que, aparentment, hauria de convèncer el sector. Les propostes de canvi de la Moncloa també posen sobre la taula modificar l’exclusivitat dels treballadors. És a dir, que els llocs directius, com els caps de servei, no puguin compaginar la feina a la sanitat pública amb altres feines.
L’esborrany de modificacions elaborat per l’executiu de Pedro Sánchez, però, no ha complert amb les expectatives sindicals: “El Ministeri opta per la imposició, la prohibició i les restriccions“, exclamen els principals sindicats mèdics de Catalunya, Madrid i el País Basc -el sindicat de Metges de Catalunya, l’associació de metges i titulats superiors de Madrid (AMYTS) i el sindicat mèdic d’Euskadi- a través d’un comunicat conjunt elaborat després “d’una lectura minuciosa” del nou estatut marc plantejat pel govern espanyol. Les tres organitzacions sindicals, majoritàries als seus respectius territoris, consideren que els canvis plantejats per les guàrdies complementàries dels treballadors són completament insuficients. De fet, asseguren que són “summament dificultosos” d’implementar, ja que el mateix marc estatutari permet a les administracions sanitàries al·legar “raons organitzatives o assistencials” per mantenir les guàrdies “com fins ara”: “Es continua perpetuant l’esclavisme de la jornada complementària, ja que es manté en els mateixos termes singulars i lesius per al professional mèdic”, etziben amb contundència.
Malestar sindical per la proposta de la Moncloa
Per a les tres agrupacions de metges, aquest esborrany de modificacions laborals del sector “fa cas omís” a les “demandes i reflexions” que el sector sanitari ha posat sobre la taula de l’administració espanyola: “En lloc d’oferir una millora inequívoca de les condicions de treball perquè la sanitat pública sigui l’àmbit professional de referència i pol d’atracció de talent, el ministeri opta per la imposició, la prohibició i les restriccions amb l’objectiu de tenir lligats de mans els professionals”, argumenten. Més enllà dels canvis plantejats en les guàrdies dels professionals del sector, els principals sindicats mèdics de l’Estat espanyol també carreguen contra l’exclusivitat de l’exercici professional per als caps de servei, ja que adverteixen que pot acabar sent “contraproduent” per al sistema sanitari públic: “L’exclusivitat obliga a triar i, tenint en compte la infradotació de recursos del SNS, que condueix en molts casos a la precarietat, la pressió assistencial i l’esgotament, no seran pocs els facultatius que es plantejaran l’exercici a l’àmbit privat“, lamenten.
En aquesta línia, les principals organitzacions sindicals de metges també critiquen l’establiment “per la via de la imposició” de la dedicació exclusiva a l’SNS durant els cinc anys posteriors a l’obtenció de títol d’especialista: “És una coacció intolerable de la llibertat professional que condiciona la carrera dels metges joves per retenir-los per la via del càstig i no de la motivació i la il·lusió”, asseveren. Per tots aquests motius, les tres entitats de treballadors reclamen una nova via de negociació amb l’administració espanyola que els permeti defensar la “singularitat de la professió” en cada territori, cadascun dels quals ha de tenir la capacitat de negociar de manera directa i segregada les seves pròpies condicions laborals i professionals“, argumenten. Així doncs, els primers passos en el nou marc estatutari del ministeri espanyol no apaguen el conflicte amb el sector, que reclama posar punt final a la “política de puny tancat retrògrada i inefectiva” del govern de Pedro Sánchez i exigeix una nova trobada amb la titular de la cartera de Sanitat per acostar posicions amb la branca social del sector sanitari.
