Des de la fi de la pandèmia, el nombre d’agressions, tant verbals com físiques, que es produeixen contra el personal i el mobiliari dels centres sanitaris ha augmentat significativament. Concretament, segons dades facilitades pel conseller de Salut en funcions, Manel Balcells, en una entrevista a RAC1, des de l’any 2020 -en plena emergència sanitària- s’ha incrementat un 13% el volum d’agressions verbals que ha patit el personal de centres d’atenció primària (CAP) i hospitals. Un augment sostingut en els anys que ha avivat la indignació del sector sanitari, que ha acabat esclatant arran dels incidents que es van produir la setmana passada a l’Hospital Trueta de Girona -relacionats amb el tiroteig mortal de la Font de la Pólvora– i al Consorci Sanitari de Terrassa arran de les complicacions en un part. Uns fets que la conselleria s’ha afanyat a categoritzar “d’excepcionals”, però que des del sector sanitari avisen que no són “aïllats”, sinó una mostra més de la violència habitual que pateixen.
“Comencem a anar a treballar amb por”, assevera el secretari general del sindicat de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, en conversa amb El Món. Lleonart, que també treballa a l’Hospital de Terrassa, explica que des de l’agressió física de la setmana passada s’han produït nous incidents: “Aquesta setmana s’han produït noves situacions de violència verbals i amenaces a la sala d’urgències de l’hospital. Correm el risc de normalitzar aquesta mena de fets”, adverteix el sindicalista.
Els diferents agents de la comunitat sanitària consultats per aquest diari coincideixen que cal prendre mesures “adequades” i “efectives” per pal·liar aquesta problemàtica, que fa anys que colpeja els hospitals catalans: “Cal tenir tolerància zero amb les agressions”, rebla el responsable de salut laboral del sindicat professional SATSE de Catalunya, Xavi Massabé. En aquesta mateixa línia s’expressa la portaveu del sindicat d’Infermeres de Catalunya, Laia Marsal, que considera que calen accions “reals” per part del Departament de Salut per tal de garantir la “seguretat dels treballadors”.
De moment, arran dels darrers incidents, Balcells ha volgut deixar clar que la consellera ja ha començat a instal·lar “els elements necessaris”, com ara el botó del pànic i portes reforçades als hospitals. Unes mesures, però, que no resolen la totalitat de la problemàtica i que, de moment, només s’han implementat en alguns centres, com el de Terrassa: “A Terrassa ja està fet, no hem trigat a intensificar les mesures”, va defensar el responsable de la cartera en una atenció a mitjans el passat dimecres 3 de juliol.
Increment de la “crispació social”
Infermers i metges coincideixen que l’augment del nombre d’agressions que es produeixen contra el personal sanitari, de les quals, segons asseguren, la gran majoria no es denuncien, es deu a un increment de la “crispació social” arran de la pandèmia: “En els darrers anys hi ha hagut un augment del neguit i la demanda. Els pacients cada vegada són més exigents amb el servei, i això genera més indignació”, argumenta Laia Marsal. En aquest sentit, doncs, infermeres i metges avisen que si no “millora” la qualitat assistencial -un factor que depèn dels centres, però també dels recursos que destina la conselleria- seguirà augmentant el malestar de la població, cosa que pot continuar desencadenant en agressions, generalment verbals, contra els treballadors.
En aquest sentit, des de SATSE adverteixen que les “retallades” de personal que viu el sector sanitari durant tot l’estiu -que també enfurismen infermeres i metges- i el tancament de llits en alguns hospitals, poden agreujar la crispació de la societat: “La falta de cobertura i els tancaments provoquen una major pressió assistencial, especialment a les urgències hospitalàries, augmentant els temps d’espera i provocant tensió entre pacients i acompanyants”, apunten des del sindicat: “Si l’atenció empitjora, augmenta la crispació”, exclama Xavi Massabé. És per això que des de l’organització sindical reclamen al Departament de Salut un increment de la dotació econòmica que rep cada hospital, ja que consideren que d’aquesta manera es podria millorar la qualitat del servei sanitari i, en conseqüència, reduir el volum d’agressions que es produeixen contra els treballadors.
La figura d’autoritat pública
Tal com dicta l’article 550 del Codi Penal, agredir a un mestre o a un metge pot comportar penes de presó, ja que són professionals categoritzats com a “autoritat pública” -la mateixa consideració que els agents de policia, entre d’altres. Ara bé, en el cas dels sanitaris, aquesta condició d’autoritat només s’aplica al personal estatutari que depèn de l’Institut Català de Salut (ICS), és a dir, als funcionaris. “Aquesta condició s’hauria d’estendre a tots els treballadors dels centres sanitaris, perquè les agressions es produeixen en totes les direccions”, reclama el responsable de salut laboral de SATSE, que lamenta que l’administració “s’ha negat” sempre a fer extensiva la categorització d’autoritat pública a tot el personal sanitari.
El secretari general de Metges de Catalunya també adverteix que un dels grans problemes pels quals no es pot aplicar aquesta condició d’autoritat és que, generalment, els sanitaris no denuncien les agressions que pateixen. Segons assegura, el motiu pel qual els treballadors no acostumen a presentar càrrecs contra els pacients -o els seus familiars, com en els casos de Terrassa i Girona- és la “por a les represàlies”: “En aquests moments, per presentar una denúncia contra qui t’ha agredit has de fer-ho donant totes les teves dades personals. Aleshores, quan la denúncia arriba a mans de l’altra part, aquella persona ja sap on treballes, quins horaris fas i totes les teves dades privades. És molt fàcil que, si ja s’han posat violents una vegada, puguin tornar-ho a fer”, argumenta Xavier Lleonart. Per tal de revertir aquesta problemàtica, doncs, el secretari general de Metges de Catalunya considera que es pugui denunciar de manera anònima o, a través d’un TIP identificatiu -com és el cas dels cossos policials. “Anar rebent agressions i no poder fer res acaba generant una sobrecàrrega per al personal que, sovint, desencadena baixes laborals”, apunta Laia Marsal.
A banda, infermeres i metges també creuen que per pal·liar l’increment de violència contra el personal sanitari cal “fer molta pedagogia i educació” per tal de prevenir aquestes agressions. Ara bé, en cas que la prevenció no tingui l’efecte desitjat, consideren que cal actuar amb “contundència”. Així doncs, el sector sanitari reclama més mesures per frenar l’augment d’agressions que pateixen els treballadors dels centres sanitaris de Catalunya, que s’ha disparat des de la pandèmia.
