Els esports de fort impacte cada cop estan més presents a les vides dels joves. Per això es produeixen més lesions de maluc i genoll en gent jove, quelcom que el doctor Joan Manuel Burdeus vol combatre. Amb aquesta intenció l’Hospital Universitari Sagrat Cor ha implantat una pròtesi de maluc personalitzada a un pacient de només 44 anys amb malformació congènita múltiple d’ossos que li generava molt dolor. “Després de molts anys de dolor, el pacient està molt feliç”, ha explicat el doctor, que espera poder fer aquestes cirurgies a més pacients després d’aquest primer cas d’èxit.
“És el futur”, ha assegurat Burdeus abans d’assenyalar les millores que s’han fet en les pròtesis de maluc en els últims 50 anys. El cirurgià ha criticat l’excessiu ús de patinets, que fa que els joves “arribin amb grans destrosses” i hagin de posar-se pròtesis a una edat molt jove. Això, ha dit, té greus conseqüències, ja que cada vegada que s’ha de canviar una pròtesi -que tenen una vida limitada- hi ha os mort que s’ha de retirar. Així, cada vegada hi ha menys os disponible
Reprodueixen l’anatomia del pacient per acoblar-s’hi a la perfecció
La pròtesi utilitzada és personalitzada -custom made en el seu nom en anglès, i el doctor Burdeus està convençut que seran la solució per a casos especials en què les pròtesis estàndard no cobreixin les necessitats de pacients que requereixin un implant protèsic en articulacions amb alteracions anatòmiques complexes. La particularitat d’aquestes pròtesis és que ofereixen avantatges perquè reprodueixen l’anatomia del pacient i per tant s’hi acoblen perfectament. També disminueix riscos i facilita la recuperació dels pacients que necessiten un implant protèsic. Les dificultats són que “només tens un tir” perquè la peça és única i “ha d’encaixar com sigui” a banda del seu cost.
El primer implant d’aquest tipus a l’Hospital Sagrat Cor
El pacient que ha rebut el primer implant d’una pròtesi de maluc custom made té 44 anys i és professor d’escacs. Va ser operat per primer cop pel doctor Burdeus en la seva infantesa. En aquella ocasió li va fer un allargament de fèmur de 10 cm i una osteotomia d’ilíac per donar-li estabilitat a un maluc amb luxació congènita inveterada. En aquella època aquesta era la millor solució, però els anys han anat passant i el pacient patia artrosi amb molt dolor i invalidesa per caminar.
Després de l’operació de pròtesi de maluc, però, se li ha rectificat la displàsia, se li ha alineat l’eix biomecànic i ja ha obtingut una tensió muscular adequada per a caminar. Tot això gràcies a una intervenció de precisió que va tornar l’articulació a la localització correcta gràcies al descens del cap femoral més de 20 mm.
El disseny de la pròtesi
Moltes proves de radiodiagnòstic per la imatge, TAC i radiografies després, el doctor i els enginyers van aconseguir el disseny perfecte de la pròtesi feta a mida per a aquest pacient. Juntament amb aquest disseny a mida també es van fabricar l’instrumental i les guies per a l’implant i el model de prova sintètic per a la cirurgia. El doctor va optar per dissenyar aquest tipus de pròtesi perquè el pacient no s’adaptava a cap de les talles estàndard i les guies tampoc no s’ajustaven a les necessitats del pacient.
Per tal de dur a terme aquesta complicadíssima intervenció es va comptar amb quatre cirurgians ortopèdics, un resident de l’especialitat, dues infermeres, un anestesista i dos responsables de la peça per a suport de la infermera instrumentista. Actualment el pacient ja està a casa seva, se li ha donat l’alta i pot tornar a caminar per ara amb dues crosses però sense dolor.
