Millorar l’efectivitat de les llistes d’espera del sistema sanitari català és el gran objectiu que s’ha fixat la nova consellera de Salut, Olga Pané, per aquesta legislatura. Es tracta d’un objectiu ambiciós -al qual alguns sindicats del sector han titllat d'”utòpic”-, ja que el temps que cal esperar per accedir a atenció mèdica es troba lluny dels terminis establerts per la conselleria. Segons dades del Ministeri de Sanitat, Catalunya és la tercera comunitat autònoma amb més pacients en llista d’espera quirúrgica per 1.000 habitants. Concretament, les llistes actuals indiquen que hi ha 189.472 persones que esperen rebre tractament quirúrgic. Pel que fa al temps d’espera per accedir a aquesta mena d’atenció, la mitjana catalana se situa en 137 dies, una xifra que contrasta molt amb el termini mitjà de la Comunitat de Madrid -un temps d’espera de 47 dies- i que se situa per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol, amb un període d’espera de 121 dies.
Pel que fa als pacients que han d’esperar més de sis mesos per poder rebre un tractament quirúrgic, és a dir, més de 180 dies, Catalunya se situa com la quarta comunitat autònoma amb el percentatge més elevat (26,6%). Només la superen Andalusia, amb un 31,6%, Castella-la Manxa, amb un 31,3%, i Extremadura, amb un 29%. En aquesta línia, la comunitat amb menys volum de persones que han d’esperar més de sis mesos per rebre tractament quirúrgic torna a ser Madrid, amb un 0,2%.
Les 48 hores en l’atenció primària
De la mateixa manera que la consellera s’ha fixat com a objectiu reduir el temps d’espera al sistema sanitari català, un dels punts en què ha posat més èmfasi -de fet, és el principal repte del nou comitè d’experts- és en reduir les llistes d’espera als centres d’atenció primària per poder atendre tots els pacients que entrin en menys de 48 hores. Es tracta d’un objectiu que permetria pal·liar un dels grans problemes del sector, ja que, segons un estudi elaborat per Amnistia Internacional, el 67,7% de les cites d’atenció primària han d’esperar més de 48 hores per ser ateses a Catalunya -el percentatge més elevat dels darrers anys. Les xifres mostren un empitjorament respecte al 2022, quan era del 61%, mentre que el 2019, abans de la pandèmia, era del 63,5%.
Davant aquestes xifres, l’organització internacional denuncia que Espanya “incompleix les seves obligacions internacionals pel que fa al dret a la salut”. Per això, ha exigit al govern espanyol de Pedro Sánchez -però també a les altres administracions- adoptar una estratègia de reforç del sistema de salut prioritzant l’atenció primària, avaluar el pla d’acció dels CAP elaborat l’any 2022, i crear-ne un de nou per aquest 2024-25.
