Catalunya encara una setmana clau en el conflicte entre el col·lectiu mèdic i l’administració. Aquesta setmana, el sindicat Metges de Catalunya ha convocat dues jornades de vaga, una dilluns i l’altre divendres. Durant tota la setmana, però, també hi ha una convocatòria a escala estatal, motiu pel qual els facultatius tenen dret a sumar-se a l’aturada. Els metges reclamen millores en les seves condicions laborals, ja que consideren que les actuals aboquen a la precarització els professionals de la salut. Un dels punts en què posen el focus, també, són les agressions que pateix el personal dels centres sanitaris. D’acord amb les dades de l’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari de Catalunya (OSVASC), el país va registrar més de 3.000 agressions contra professionals de la salut durant l’any passat.
Les agressions no físiques constitueixen la “gran majoria” d’episodis registrats (89,37%), gairebé totes durant les consultes presencials, mentre les físiques van suposar el 10,92% restant. La gran majoria es van produir a la consulta (39,09%), seguit dels punts d’admissió o informació (28,46%), l’hospitalització (14,15%) i els serveis d’urgències (13,33%). En la majoria dels casos, l’agressió es produeix en presència d’altres persones, la qual cosa, segons el OSVASC, posa de manifest “el seu impacte en l’entorn assistencial”. Les dades també mostren que, majoritàriament, el perfil de l’agressor és un pacient -en el 75% dels casos registrats és així-, però també es produeixen força agressions per part dels familiars.
Metges i infermeres, les víctimes més habituals
Les dades mostren que metges i infermeres són el personal sanitari que més pateix agressions, tant per part de pacients com de familiars. Durant l’any passat, els dos grups professionals van concentrar més de la meitat dels casos registrats. Les agressions afecten majoritàriament les dones, que representen el 78,18% dels casos registrats enfront del 21,82% dels homes, un percentatge que s’acosta a la proporció de gènere entre els treballadors del sistema públic -que oscil·la el 75/25 de repartiment. Per grups d’edat, el més afectat és el de 25 a 35 anys (33,60%), seguit dels trams de 36 a 45 anys i de 46 a 55 anys, tots dos amb un 23,99%. En declaracions a Europa Press, el director general de professionals de la Salut de la conselleria, Jordi Vilana, ha situat aquestes xifres en un context de descontentament social i insatisfacció amb el sistema sanitari, cosa que se suma a la creixent complexitat de l’atenció sanitària i a una sensació d’impunitat per part dels agressors. De fet, segons apunta, “un de cada quatre” agressors és “reincident”. La situació, doncs, és preocupant.
