La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) està sota investigació des que la Sindicatura de Comptes va aixecar la llebre amb un informe demolidor difós l’abril de l’any passat. Una auditoria que posava de manifest les irregularitats comptables, financeres i contractuals d’una direcció força sensible dins l’entramat de la carta de serveis de la conselleria de Drets Socials. Un any després, la DGAIA està sota sospita i investigada per un equip format per l’Oficina Antifrau i per la mateixa Sindicatura de Comptes, amb diversos expedients oberts per la Sindicatura de Greuges de Catalunya des de fa mig any.
El passat 24 de març, gairebé un any després de la difusió de l’auditoria, la consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo va destituir la directora de la DGAIA, Isabel Carrasco, nomenada el passat mes de setembre –pel Govern de Salvador Illa–, i el seu subdirector, Joan Mayoral. A més, el Parlament va aprovar dimecres d’aquesta setmana, a través de la Comissió de Drets Socials i Inclusió la compareixença de la consellera, de Carrasco i de Mayoral i ha encetat els tràmits per obrir una comissió d’investigació sobre la gestió de l’entitat.
La investigació d’Antifrau, la Sindicatura de Comptes i la Sindicatura de Greuges té quatre línies mestres, segons ha pogut saber El Món. De fet, les tres entitats fiscalitzadores lamenten la lentitud de la DGAIA en el lliurament de la documentació requerida. Ras i curt, els quatre tipus d’irregularitats en què centren la investigació són l’adjudicació de contractes per via d’emergència de manera reiterada; les “places fantasma” en els plans de treball dedicats als joves; el sistema de copagament dels pisos tutelats i la percepció de prestacions en joves extutelats. Tot plegat, amb una sèrie d’empreses concertades que s’han beneficiat dels contractes i les adjudicacions. Unes prestacions destinades, majoritàriament, a joves migrants sense referents al país, sense llar i sense ocupació.
Milions en contractes prorrogats
Una de les principals irregularitats detectades es basa en la contractació i adjudicació per via d’emergència sense justificació. L’inici són els expedients d’acolliment a infants i adolescents oberts per la DGAIA en quatre exercicis (2016-2020), que va ser de 6.927 en l’exercici del 2016; 7.449 el 2017; 9.590 el 2018; 9.387 el 2019 i 7.893 l’exercici 2020. Uns expedients amb què es va gestionar un import total de 944,46 milions d’euros, dels quals 788,75 corresponien a centres gestionats per la DGAIA i 155,71 milions d’euros pel Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSB). Ara, Antifrau ha reclamat els expedients des de l’any 2020 i la Sindicatura de Comptes té pendent d’aprovar un nou informe abans d’un mes amb els nous exercicis. S’està a l’espera de les al·legacions que pugui portar a terme el departament que dirigeix Martínez Bravo.
Per altra banda, un altre punt candent de la investigació és l’exercici de 2018. Un any en què la DGAIA va prorrogar 181 contractes corresponents a serveis contractats en exercicis anteriors, i en 112 d’aquests “no es va signar cap document de pròrroga, tot i continuar prestant-se els serveis“. És a dir, van constituir “modificacions del règim econòmic que suposaven una alteració significativa dels contractes originals”. És a dir, una perllongació de les adjudicacions, amb les mateixes empreses o societats beneficiàries, sense una empara legal que ho justifiqués. La primera tesi és que aquestes pròrrogues “constitueixen actes administratius contraris a l’ordenament jurídic” i impliquen una despesa per sobre del pressupost sense una autorització legal.
Percepcions econòmiques
Un altre d’aquests quatre punts objecte d’investigació és el copagament i el cobrament de les percepcions econòmiques. Un sistema que pot afavorir el frau i que podria tenir elements de malversació de fons públics. En primer terme, la gestió de les percepcions econòmiques que reben els joves beneficiaris de l’acolliment. En principi, els joves perceben directament una prestació mensual de 754 euros. Un import calculat en funció de l’Indicador de Renda de Suficiència (IRSC).
Si el jove aconsegueix feina remunerada, aquest import s’ha d’adaptar per tal que no superin en 1,5 l’import de l’IRSC. Per tant, es pot extingir, reduir o suspendre temporalment. La investigació apunta que aquestes adaptacions no s’han efectuat ni des de la DGAIA ni des del Servei de Valoració de la Prestació per a joves extutelats (SEVAP) -concertat amb entitats privades. Els casos que han aixecat les sospites són joves que tenen nòmina i a més cobren la prestació.
Una situació que, fins i tot, els ha generat problemes amb Hisenda, que els reclama l’impost de la renda per superar el mínim de declaració. Un escenari que ha convertit joves extutelats en deutors de l’Agència Tributària. Un altre de les falles del sistema detectades, que tindrien l’origen en aquesta manca de control, és que els joves beneficiaris de les prestacions ja no resideixen a Catalunya.
Copagament
Un altre dels forats negres és el sistema de copagament de la Prestació d’Habitatge (PH). Aquest sistema implica que l’entitat concessionària rep uns diners de la DGAIA per acollir en habitatges -pisos tutelats-. Els hi abona el pis, els subministraments i l’acompanyament tècnic, d’inserció i educatiu. Si els joves tenen feina, han d’abonar aquest copagament que s’estableix en quatre imports segons les circumstàncies personals. En concret, l’import màxim és de 260 euros -un pis tindria un cost abonat per l’administració (mòdul) de 1.263,20 euros- a 40 euros quan tinguin ingressos que no arribin al 70% de l’ISRC.
Segons les primeres perquisicions dutes a terme, s’han detectat que en els exercicis examinats molts dels joves beneficiaris de la PH no han abonat cap copagament del pis on vivien, tot i tenir el deure de fer-ho arran que tenien altres ingressos. Un buit de control que ha fet aixecar les orelles al llop de les entitats fiscalitzadores sobretot en la relació del departament de Drets Socials amb les empreses, societats o fundacions que gestionen aquesta mena de prestacions socials. És a dir, que tot i tenir l’obligació de pagar part del mòdul del pis, aquesta no es duia a terme i li pertocava a l’administració pagar el cent per cent de l’import de la prestació.
“Places fantasma”
Aquest és un dels punts més inquietants que empaiten els investigadors. De fet, és una de les parts on temem que s’hi pugui trobar gran part del frau pel desori de l’administració de la DGAIA. Aquest apartat de la investigació ve relacionat també amb el presumpte frau del copagament dels pisos tutelats. El sistema que l’entitat que gestiona els pisos dels joves extutelats cobra per persona resident entre els 1.260 euros a uns 1.010 euros mensuals. La documentació i els testimonis recollits fins ara portarien a indicar que s’haurien cobrat mòduls per joves que no residien en els pisos tutelats.
L’alarma es va disparar sobretot en Pisos d’Inserció Laboral (PIL), en què s’han detectat cobraments de mòduls per joves que no s’estaven al pis. Uns cobraments que s’haurien abonat per part de l’administració sense que hi hagi hagut un control previ o un sistema de verificació a avaluació permanent tal com contempla la normativa. És a dir, joves que eren perceptors de la prestació econòmica, a més eren beneficiaris de la prestació d’habitatge, quan tenien una nòmina de treball. No només no s’havia adaptat a la prestació que percebien, sinó que tampoc a la seva part de copagament. D’aquesta manera, l’entitat obtenia tot el mòdul de l’administració sense percebre un euro dels qui estaven sota el seu control.
