“La vida és infinitament més estranya del que la ment humana pot arribar a concebre”. Aquesta és una de les reflexions que Sherlock Holmes li regalava al doctor Watson a l’obra Un cas d’identitats. Sir Arthur Conan Doyle oferia així el marc amb què havien de treballar els seus personatges, icones de la deducció, la investigació i la lògica. Tres elements que marquen allò que actualment s’anomena la “intel·ligència policial” i que ha demostrat saber fer anar amb precisió la inspectora Kira Estrada, la cap de la Unitat Central d’Agressions Sexuals dels Mossos d’Esquadra (UCAS).
L’equip d’Estrada va detenir, el passat dos de setembre, el primer agressor en sèrie que utilitzava disfressa del qual la UCAS en té referència. Van ser fets que es van perpetrar a Gavà (Baix Llobregat). Un cas que barreja una ingent tasca d’estudi psicològic, una profusa anàlisi de la prova i un respecte per la intel·ligència, és a dir, el coneixement del terreny. Els densos atestats policials esdevenen un veritable manual de l’estudi psicològic i conductual d’un criminal en sèrie. En aquest cas, un agressor sexual, que acumula tres denúncies en un marge de cent dies, seguint un patró concret que millora i perfecciona a cada atac.
Tots els atacs concentrats en una zona determinada, la Pineda de Gavà, que ofereix prou elements per entendre el comportament de l’arrestat com a presumpte autor dels fets, que continuen sota control de la instrucció del Jutjat d’Instrucció 8 de Gavà. Un bigoti “hitlerià”, dues senyores, una pistola pels aires, i un dispositiu policial rigorós van permetre aturar un agressor inèdit per la policia, un home “sense empatia” i que es disfressava per cometre els seus atacs.
Neutralitzar el perill
Estrada repassa la investigació del cas en conversa amb El Món. Un cas que, arran de la primera denúncia i de recollir els primers indicis, necessitava neutralitzar un nou atac. El que en l’argot policial es defineix més com a “perill imminent”. Un concepte més inquietant que no pas el “d’amenaça”. “El detingut tenia clar que allò que estava fent no ho podia fer”, sentencia la inspectora amb una fermesa amable després de treure’s les ulleres.
“Fantasia”, “frustració”, “consciència forense”, “violència com a instrument només intimidatori”, “refredament emocional” o “victimologia” són elements indispensables per a la policia en aquest primer cas “com el primer agressor sexual serial que utilitza la disfressa” del que tenen registre precís. Indagació, causes i efectes sargeixen una història encara per completar. Ningú no descarta que el detingut hagués actuat altres vegades o les seves experiències “incipients”. Hi ha policies que serren les dents per tal que un dia puguin analitzar en profunditat les ments que converteixen algú que “sempre saludava” en un “depredador sexual que es perfeccionava amb cada assalt”.
La primera denúncia desperta les sospites
El sumari de cas inclou el perfil psicològic del sospitós que va despertar les suspicàcies des de la primera denúncia i la profunda investigació criminal dels policies. La primera agressió denunciada es va perpetrar el primer d’octubre de 2024. Eren cap a les set del vespre. La víctima, una dona que ha baixat de l’autobús i que ja va detectar la figura d’un home que la mirava que li va despertar certa recança i incomoditat. Va marxar d’allà travessant l’autopista per un pont soterrani. L’home la va interceptar tot accedint a la zona per l’altra part del pont.
L’home, segons la denúncia, anava tapat i portava un bigoti “hitlerià” i una navalla. No es va estar per a massa protocols, la va agafar i li va etzibar: “Dona’m el mòbil i no em miris… Tira’t a terra i dona’t la volta.” I va consumar l’agressió. Això sí, li va treure el mòbil. La dona va patir el que es qualifica de “ferides defensives” a la mà, és a dir, els talls que es va fer quan intentava defensar-se de l’agressor topant els palmells de la mà amb la navalla. Una navalla que serà un dels indicis principals del cas.
La narració dels fets desperta en els Mossos que no es troben amb un cas “ordinari” d’agressor sexual. De fet, no creuen que sigui el primer, o com a mínim, el primer intent. “Veiem un modus operandi que ens apunta a un serial”, detalla Estrada. Però no hi ha antecedents clars. Cal tenir present que aproximadament hi ha una xifra sumergida del 80% d’agressions sexuals. És a dir, potser ho va intentar, potser no es va consumar o, simplement, que la víctima no ha gosat denunciar.
Una pistola pels aires
Uns cent dies després, els Mossos tenen una segona denúncia que els permetrà obrir més camins de la investigació. És el 24 de gener de 2025, gairebé cent dies després de la primera agressió. És una zona pròxima a la de la primera denúncia, a l’entorn de la Pineda de Gavà. Una altra noia, de característiques físiques semblants a la primera denunciant, passejava la seva gossa. Un hàbit habitual després de la feina i arribar a casa. Era divendres. Un home es va acostar a la noia. L’individu portava una jaqueta ampla, amb caputxa al cap, ulleres de sol i un bigoti hitlerià, clarament postís. Però, un detall, a diferència de l’anterior agressió: a la mà, una pistola.
La noia, en un primer moment va imaginar que era una broma, com un d’aquests vídeos virals d’Instagram. De fet, la pistola li va semblar de joguina. I en una reacció, entre la gosadia i la temeritat, li va treure l’arma de les mans i la va llençar a les herbes que assenyalaven el camí. En aquell moment, l’agressor li va tallar el palmell de la mà i li va recordar que el que estava vivint no era cap broma, visiblement empipat, però sense perdre el món de vista. “Dona’m el mòbil i posat això”, li va ordenar mostran-li unes manilles.
L’amenaça d’una navalla d’apertura automàtica, -que seria la mateixa que a la primera víctima- fregant el coll va ser prou per complir l’ordre. “Tira’t a terra… tira’t a terra t’he dit”, li va repetir alçant la veu. La noia va intentar resistir però, finalment la va tirar a terra. “No et moguis; a veure si seràs la primera a la que faci mal”, la va advertir. Una frase que va ser recollida amb interès pels investigadors. “Si us plau, almenys posat protecció”, li va demanar la víctima. Després li va tapar la boca amb precinte. A la primera ho havia fet amb la mà. Un pas primordial que després ajudarà, i molt, els investigadors.
Tercer intent
És el 29 de juliol de 2025. La mateixa zona de Gavà, aquest cop més a prop de la l’avinguda del Mar i l’avinguda Europa. Una noia es dirigeix al seu hort d’un cami agrari del carrer Josep Lluís Sert. Hi ha un home que li genera força inseguretat. Sembla que enraona pel mòbil. Porta un bigoti postís tipus “hitlerià”. Caminava nerviós, “com si vingués de fer mal o n’anés a fer”. La noia truca a la seva parella, que truca a la policia local. L’home l’avança i la noia arrenca a córrer. L’home desapareix. L’ensurt persisteix.
Però aquest cop l’agressor no ha tingut present que la policia ja tenia dispositius de vigilància i que el veïnatge ja estava al cas de les agressions de la zona. La gent que normalment fa exercici, passeja el gos o simplement bada estava amatent. La sensibilitat social estava més alerta. L’agressor no respecta el seu temps del que la inspectora del cas qualifica de “refredament emocional” perquè no ha consumat la seva agressió. Ha avortat el seu objectiu. L’endemà torna a rondar per la zona. Els mossos de paisà fa dies que hi volten, però després de la tercera denúncia han afinat l’antena.
La detenció
Centren l’actuació on ha actuat, on els indicis i les proves tecnològiques han permès perimetrar la zona. Els Mossos, en aquest cas dues agents, aturen dues senyores per demanar informació sobre si han vist algú o alguna cosa estranya. Les senyores comenten als policies que han vist un home estrany “amb ulleres fosques de sol” que “no passejava cap gos ni feia exercici”. Les activitats que fa tothom a la Pineda de Gavà. Indiquen per on l’han vist i quin sentit portava.
Els Mossos troben un home en una zona boscosa prop de la zona que coincideix amb la descripció. L’home canvia la marxa. Però no hi ha res a fer, l’aturen. Porta un bigoti postís tipus hitlerià “enganxat a la barbeta”. No dona cap resposta coherent ni raonada a una estètica tan estrambòtica com aquella. Els Mossos l’identifiquen al·legant que és un control rutinari. Porta un telèfon que assegura se l’havia trobat. Està apagat. Però a la funda… i porta dos bigotis postissos tipus “hitlerià” enganxats. Es dirigeixen al cotxe del sospitós, l’escorcollen i troben el magatzem dels efectes que feia anar per les seves actuacions: perruques, ulleres, navalles, manilles, bigotis i una caixa d’una pistola d’aire comprimit.
Obren diligències i els Mossos premen el botó d’alarma. Seguiments i diagrames de la localització del seu mòbil. Tot coincideix. El seu mòbil es localitza a les zones els dies i les hores dels fets denunciats. Als objectes hi ha perfil genètic de les dues víctimes. Les càmeres de la zona han detectat la matrícula del vehicle els mateixos dies i en la mateixa franja horària. El dos de setembre el detenen a Castelldefels.
I per què?
El jutjat d’Instrucció 8 de Gavà investiga el detingut, en presó provisional, per delictes d’agressió sexual, lesions, tinença il·lícita d’armes i robatori amb força i intimidació. Tot amb l’agreujant de l’ús de la disfressa. La feina dels Mossos ha estat saber què, qui, com, quan, on i ara establir per què. De fet, els Mossos estarien encantats de poder analitzar amb profunditat la psicologia del sospitós i com arriba a perfilar uns “patrons conductuals” que podrien ajudar en altres casos. Una persona que, segons l’atestat dels Mossos, ha actuat amb “superioritat, masculinitat, amb una violència purament instrumental i sense empatia”. Una conducta “subjacent, complexa” que el converteix en un “depredador sexual”. “Per a ell, intimidar ja és guanyar, no va més enllà amb la violència per la por a ser descobert”. “No estem davant d’algú impulsiu, ho pensa tot molt bé”, rebla la inspectora.
Segons els investigadors, el sospitós va portar a terme una “evolució estratègica pel control de la víctima” que ajudat pel coneixement de la zona. “Té consciència forense”, destaca la inspectora Estrada. No es pot oblidar que s’emporta la roba, els mocadors amb què es neteja, els mòbils de les víctimes. Un altre dels fets que remarca la policia és la victimologia, és a dir, la “semblança física de les potencials víctimes” i el fet que siguin “desconegudes per a ell”, un detall que “projecta un impuls sobre una persona perquè té un conflicte intern”. L’agressor cau quan no respecta el “refredament emocional” en no assolir el seu primer objectiu i patir la “frustració” de no haver consumat l’agressió. “No ha complert la seva “fantasia”. “És una persona intel·ligent, amb una vida corrent, amb parella estable i fills, i una bona feina”, insisteixen els investigadors. “Tenia molt clar que el que feia no ho podia fer”, i així li han fet saber els Mossos i la jutgessa d’Instrucció.
