El director general de la Policia i excap del cos dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, demana penes més dures per als que són enxampats amb armes de foc. Ho va reclamar en la seva darrera compareixença a la comissió d’Interior del Parlament de Catalunya, el passat 20 de novembre. Una petició emesa en un Parlament que no té competències directes per modificar el Codi Penal, però sí que pot arrencar una iniciativa de canvi legal a tot l’Estat.
“Crec que amb les armes de foc realment hi ha un problema. És a dir, hi ha molta arma de foc”, va sentenciar Trapero. Una afirmació després d’haver presentat un informe del departament sobre la intervenció d’armes de foc el 2023 i el primer semestre de 2024. En concret, els Mossos van intervenir 562 armes de foc en procediments administratius o penals durant la primera meitat d’aquest 2024, en tot el 2023 n’havien decomissat 1.171. D’armes blanques, per a les quals els Mossos tenen un pla especial, n’han intervingut 4.545 –una mitjana de 25 al dia– durant els primers sis mesos de 2024, quan n’havien comissat 9.180 durant tot l’any passat. En un i altre cas, per tant, es mantenen xifres gairebé idèntiques a les del 2023.
L’estat espanyol, “poc permissiu però poc punitiu” amb les armes de foc
Amb aquestes xifres, Trapero va assenyalar que l’estat espanyol amb les armes de foc és “poc permissiu, molt regulador, però, en canvi, és poc punitiu“. “És un dels països de l’entorn europeu que té la penalitat més baixa per portar armes, al voltant de dos anys de presó, quan, si mirem a altres països de l’entorn europeu, està al voltant de cinc anys”, va afegir. “És a dir, que potser portar una arma de foc no surt gaire car”, va comentar.
Per a Trapero cal plantejar-se que portar una arma de foc “no és per fer res bé“. “O la tens legal, o si no, quin sentit té portar-ne?”, va afegir. En aquest sentit, va esperonar els diputats a pensar-hi i actuar. “És un àmbit en què vostès també tenen molta feina a pensar-hi”, va proposar als portaveus dels grups parlamentaris a la comissió d’Interior. Per altra banda, va desestimar que, ara per ara, calguin als Mossos armilles per repel·lir el que s’anomena “armes de guerra”, com ara fusells d’atac o armes automàtiques. Per al director, no és una prioritat. De fet, va establir que abans cal protegir els Mossos amb “impermeables”, per “protegir-los quan plou molt”.
Navalles, catanes i armes llargues
Pel que fa a l’estadística de les armes comissades, Interior detalla que dos de cada tres armes de tall intervingudes són navalles, i gairebé un 30%, ganivets. Pel que fa a les armes de foc, gairebé el 60% són armes llargues. El 65% de les armes intervingudes el 2024 són navalles (2.956 unitats), el 28% són ganivets i gairebé un 4%, matxets. El llistat d’armes de tall inclou també catanes, punyals, dagues, destrals, bastons estoc (un bastó buit que conté una fulla d’espasa amagada), baionetes i estrelles amb punxa, entre altres. Quant a les armes de foc, entre gener i juny d’aquest any se n’han intervingut 562 (330 de llargues i 232 de curtes), mentre que en tot l’any passat en van ser 1.171 (757 de llargues i 414 de curtes).
Del conjunt d’actuacions dels Mossos que han acabat amb intervenció d’arma o armes blanques fins a setembre d’enguany, el 73,6% de fets denunciats són faltes administratives (14.210). Pel que fa als delictes, representen el 26,7% dels fets denunciats. La tipologia de delicte més comuna amb intervenció d’arma blanca és el d’amenaces (hi ha 1.300 fets denunciats per aquest tipus penal concret) i coaccions, que representen un terç del total; una quarta part més són delictes de lesions (aquí s’inclouen els maltractaments en l’àmbit de la llar, que per si sols són un 7% de tots fets delictius comptabilitzats) i una altra quart part són delictes contra el patrimoni (entre els quals els de furt, robatori amb força o danys).
