Va ser pràcticament el primer anunci de la consellera d’Interior, Núria Parlon, al cap de pocs dies de ser nomenada. Era el 19 de setembre de 2024, quan Parlon, acompanyada del director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, i el comissari en cap del cos, Miquel Esquius, i amb l’home de confiança del major, l’intendent Toni Rodríguez, quan van presentar un gran pla contra un suposat increment d’armes blanques a Catalunya. Sis mesos després l’aplicació del “pla integral contra les armes blanques” ha suposat, segons fonts d’Interior i dels Mossos d’Esquadra, el “col·lapse” dels serveis administratius i jurídics del departament, enquadrats en la Direcció General d’Administració de la Seguretat encarregada dels procediments sancionadors.
De fet, fonts oficials d’Interior asseguren a El Món que “segons dades extretes del programa informàtic tramitador de sancions administratives per infracció en matèria de protecció de la seguretat ciutadana, relacionades amb armes, consta a data 26 de març de 2025, 6.386 expedients oberts”. No s’hi compten els expedients que ja han prescrit. Un gruix d’expedients administratius, gairebé mil al mes, complexos jurídicament, que corren el perill de dormir el son dels justos perquè tenen data de caducitat predeterminada. “No hi ha prou funcionaris per tramitar-ho amb totes les garanties”, alerten fonts del departament que es veuen “sobrepassats” per la gran quantitat d’actes aixecades que tampoc revestirien cap gravetat extraordinària. Un extrem que Interior evita avaluar atès la seva nova política de comunicació del departament.
Una xifra “insuportable”, l’argument
De fet, el pla presentat en el seu dia a bombo i plateret era una ampliació del pla DAGA, que en el seu moment va posar en marxa l’excomissari en cap del cos, Eduard Sallent, ara cap de la Regió Metropolitana Nord i el principal impulsor que els Mossos tinguin les competències de ports i aeroports que ara es desplega. La diferència substancial és que el pla de Sallent era més selectiu i programat, i pel que les dades mostren, més eficaç.
El pla de Parlon-Trapero, amb l’arquitectura de Rodríguez, ampliava els punts de control amb la creació de la figura “d’espais de protecció reforçada” amb dispositius conjunts entre Mossos d’Esquadra, policies locals i seguretat privada. Aproximadament una vuitantena a la ciutat de Barcelona. Un dispositiu que implicava controls aleatoris sense poder especificar quins elements exteriors justificaven la identificació i escorcoll d’un ciutadà.
El pla anterior centrava els escorcolls i els controls més puntuals i en zones on s’havien detectat més presència d’armes. Un procés més selectiu. Trapero va justificar anar pel broc gros atès que l’increment d’armes blanques tenia “un punt d’insuportable” i per això va pregar “paciència a la ciutadania” pels “escorcolls preventius” que es durien a terme als espais públics. La CUP, en el seu moment, va demanar explicacions al Parlament, a través de la seva diputada portaveu d’Interior, Pilar Castillejo, sobre els detalls del pla, del qual no s’acabaven de refiar.
Les xifres de les armes blanques confiscades
Les dades mostren un increment de les requises d’armes blanques als carrers de Catalunya. De fet, al setembre Esquius va assenyalar que l’any 2020 se’n van comissar 3.831 armes i l’any 2024 la xifra ja era de 6.252. El mes de novembre, Interior, informava a través d’una resposta parlamentària que el 2023 se’n van confiscar 9.180, i durant la primera meitat del 2024, aproximadament la meitat que l’any anterior (4.545). El 65% de les armes intervingudes eren 2024 són navalles (2.956 unitats), el 28% són ganivets, i gairebé un 4%, matxets. El llistat d’armes de tall incloïa també catanes, punyals, dagues, destrals, bastons estoc (bastó buidat que conté una fulla d’espasa amagada), baionetes i estrelles amb punxa, entre altres. Ara bé, el cinc de febrer d’enguany, Parlon informava la policia de la Generalitat havia intervingut 11.453 armes blanques durant tot el 2024. És a dir, un 14% per cent més que el 2023.
Però si bé el departament d’Interior ha imposat el relat de grans decomisos d’armes blanques, el departament de Salut fa trontollar aquestes dades o si més no el guió del Govern amb alguna premsa concertada de l’increment enorme de ferits o atacs amb aquesta mena d’armes. Concretament, la conselleria que dirigeix Olga Pané, no assenyala ni especifica cap increment de les xifres d’agressions per armes blanques, bàsicament perquè no en té. Així ho acredita una resposta parlamentària de Pané del passat mes de novembre on admetia que el sistema informatiu no permet poder discernir aquest tipus d’agressions en les seves actuacions.
De fet, la consellera exposava que el “Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) disposa de les dades de les assistències sanitàries pròpies codificades per tipus”. En aquest cas detalla que la “codificació ‘arma blanca’ comprèn tots els incidents que entren a través del 061 Salut Respon, incloent-hi totes les ferides incises siguin agressions, talls accidentals o lesions autolítiques”. “Tenint present aquest aspecte”, advertia la consellera, “des de gener de 2023 fins a 30 de setembre de 2024, el SEM ha atès a Catalunya un total de 1.037 incidents per arma blanca”.
