El jutjat d’Instrucció número 25 de Barcelona ha tancat un dels darrers casos que resten vius arran de les protestes per la sentència del Procés. En concret, és la causa contra quatre membres de la Brigada Mòbil, la Brimo, dels Mossos d’Esquadra, defensats pels advocats del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) acusats de disparar un projectil de foam contra una fotoperiodista, Sira Esclasans, que treballa per La Directa. De fet, el cas ja havia estat tancat, però la víctima va presentar un recurs de reforma contra la resolució d’arxivament per manca de motivació.
La resolució, a la qual ha tingut accés El Món, la jutgessa estima en part el recurs -pel que fa a la falta de motivació- però el desestima en el fons de la petició perquè intent que no s’ha acreditat el delicte de lesions. Al capdavall, la instructora conclou que la mateixa fotoperiodista i denunciant va admetre que el foam que li va impactar al bessó esquerre de la cama, va ser fruit d’un rebot dels foams disparats pels escopeters dels Mossos durant la protesta.
Va ser un rebot
Així, la interlocutòria assegura que la fotoperiodista va rebre l’impacte del foam -tot i que la resolució sempre ho nomena pilota de goma- per la part lateral/posterior i, per tant, “desconeix d’on venia” i havent manifestat al principi de les actuacions que l’impacte es va produir “després d’un rebot” del projectil. Un escenari que, per la jutgessa, fa concloure que “el tret en tot cas no anava dirigit directament a la fotoperiodista” i que l’únic testimoni presencial del dit impacte va ser un company que va manifestar en la seva declaració que “no va veure qui va disparar i que els agents no els apuntaven, sinó que apuntaven als manifestants”.
Així mateix, la instructora emfatitza que no existeixen enregistraments o imatges que poguessin captar els fets. En el mateix sentit, ressalta que hi havia molts agents i dispositius que van disparar foams i pilotes de goma. En concret, 16 llançadors de la Brimo i altres del Cos Nacional de Policia. Tot plegat, “sense que hi hagi indicis que permetin firmar que cap dels investigats escopeters apuntés cap a la víctima periodista o el lloc on aquesta es trobava, ni que rebessin ordres a aquest efecte per part dels seus superiors també investigats”. “No existeixen ni tan sols que la mateixa rebés , no existint indicis ni tan sols que la mateixa rebés un impacte directe, sinó que tot apunta al fet que va ser fruit d’un rebot”.
No s’ha acreditat res
A més, incideix que tampoc s’ha pogut evidenciar des d’on es va disparar, ni la trajectòria fins al punt que no es pot determinar on es va registrar el primer impacte del foam abans de rebotar i es va desviar el projectil. La jutgessa tampoc pot determinar el nexe causal entre cap acció per part dels policies investigats i el resultat de les lesions sofertes per la víctima. Així, raona que no hi va haver ni cap acció dolosa ni cap imprudència que s’hagi pogut acreditar per part dels acusats. Fins i tot, la resolució remarca que “tampoc hi ha indicis que la seva actuació pogués ser antireglamentària o no d’acord amb la llei o l’ús de la força legítima en relació amb les circumstàncies de la deriva que estava assolint a manifestació”. En aquest marc, ressalta l’ús de pirotècnia i el llançament d’objectes.
La part final de la resolució, a més, inclou una indirecta cap als denunciants. En concret, la magistrada remarca que es “va alertar als periodistes de la perillositat de la seva posició”. Segons el relat de la instructora, si bé es van apartar en un primer moment, “les imatges aportades” mostrarien com la fotoperiodista i altres companys s’interposen en “reiterades ocasions entre la línia policial i la massa de manifestants, en el moment que s’estaven produint llançaments d’objectes per aquests darrers i s’havien iniciat les càrregues policials”. En definitiva, “no queda justificada l’obertura de la causa” i si que va rebre un impacta que només va requerir una “primera atenció mèdica i acupuntura”. En aquest sentit, recorda que els fets només podrien ser constitutius d’un delicte de lesions lleu que estaria despenalitzat si és per una imprudència. El sindicat SPC celebra la resolució tot “felicitant els companys absolts, així com la feina feta pels nostres serveis jurídics, no sense abans recordar la dita de qui no vulgui pols, que no vagi a l’era”.
