Les pintures murals de Sixena que estan al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) estan de boca de tothom després que el Tribunal Suprem n’hagi ordenat el retorn a l’Aragó malgrat el “risc elevadíssim” de malmetre-les durant el trasllat. De fet, la cap d’àrea de Restauració i conservació preventiva del MNAC, Carme Ramells, alertava aquest dijous que les pintures “no suporten la vibració”, segons indiquen diversos estudis, i avisava que són “molt sensibles als canvis ambientals” i “químicament, molt reactives”, per la qual cosa desaconsella moure-les malgrat les pressions de l’Aragó. “El conjunt de materials que componen aquestes pintures, i que els trobem també en altres pintures arrencades del Pirineu, és el que essencialment les converteix en obres molt fràgils”.
A més, Ramell ha advertit que, a causa de totes les intervencions que s’han hagut de fer des de “l’operació de salvament” del 1936, aquestes obres “ja no són pintures murals, sinó una mena d’artefacte” on hi ha un gruix mínim de la pintura original, que va arrencada amb la tècnica del strappo, habitual en aquella època. Després de l’arrencament ha calgut afegir-hi altres materials. “Un cop s’arrenca aquesta capa tan prima de pintura cal dotar d’un nou suport que li doni consistència”. El MNAC va optar per muntar les pintures en unes estructures de fusta i fusta i guix.
Com han arribat les pintures de Sixena a Catalunya?
Les pintures es van rescatar el monestir de Santa Maria de Sixena (Osca) després que les milícies anarquistes incendiessin el temple durant la Guerra Civil, tal com explica el periodista i divulgador Joan Pau Inarejos, autor del conegut compte d’X @RomanicCatala que acaba de publicar el llibre Amb ulls de romànic (Penguin). “Les monges van autoritzar el trasllat del conjunt pictòric, en dipòsit, al MNAC”. El cap de Salvament de Patrimoni Artístic de la Generalitat, Josep Gudiol Ricart, va ser l’encarregat de liderar una operació complicada que requeria la intervenció d’experts. “Es van traspassar a tela, es van restaurar, i posteriorment al MNAC en va recrear l’arquitectura per disposar-hi les pintures de la manera més fidel possible a l’original, tal com es feia amb els absis pirinencs”, afegeix Inarejos.
Les pintures, molt malmeses, van ser rescatades per Josep Gudiol Ricart, cap de Salvament de Patrimoni Artístic de la Generalitat. Es va utilitzar la tènica de l''strappo': només se'n va manllevar la capa pictòrica superficial.
— Romànic Català (@RomanicCatala) May 29, 2025
📸 Gudiol Ricart i extracció de les pintures (1936) pic.twitter.com/jtbP7R0cOf
Es van traspassar a tela, es van restaurar, i posteriorment al MNAC en va recrear l’arquitectura per disposar-hi les pintures de la manera més fidel possible a l’original, tal com es feia amb els absis pirinencs.
— Romànic Català (@RomanicCatala) May 29, 2025
📸 Treballs de rescat a la testera sud (1960) / MNAC pic.twitter.com/TOuL6d3luk
Les pintures murals de Sixena són del romànic tardà, també conegut com a estil 1200, “caracteritzat per un dibuix molt estilitzat, un fort decorativisme i un major naturalisme i dinamisme respecte al romànic ple”, assenyala el periodista i divulgador artístic. Inarejos recorda que són unes pintures d’una “qualitat extraordinària” i que tenen unes dimensions poc habituals. “És un dels millors conjunts murals europeus i mostra connexions amb la miniatura anglesa i amb el mosaic normand-bizantí de Sicília”. L’incendi del 36 no només va destruir part dels murals, sinó que també en va apagar els colors, que originalment eren “vius, tornassolats i amb predomini de verds i blaus”. Ara són apagats, amb tons terrosos, per l’efecte de les flames, mentre que hi ha altres tons més blanquinosos que s’han afegit posteriorment basant-se en fotografies antigues i que són pretesament diferents per diferenciar l’original de la restauració.
𝟴. Com eren, els colors originals? 👉Vius, tornassolats i amb predomini dels verds i blaus: ens ho mostra l’arc que comunicava amb el claustre, i que es va salvar perquè estava tapiat. També es va perdre el valuós enteixinat mudèjar (decoració de fusta al sostre). pic.twitter.com/rZ1ADZYh8O
— Romànic Català (@RomanicCatala) May 29, 2025
Llegeix el fil sencer aquí.
