‘Una dona palestina abraça el cos de la seva neboda’, del fotoperiodista de Reuters Mohammed Salem, ha estat coronada amb el premi World Press Photo de l’any 2024. El jurat ha assegurat que ha quedat “profundament commogut per com aquesta imatge evoca una reflexió emocional en cada espectador”. La Fundació World Press Photo ha anunciat els guanyadors del 2024 aquest dijous i ha donat el primer premi a la fotografia on apareix Inas Abu Maamar, de 36 anys, bressolant el cos de la seva neboda Saly, de 5 anys, que va morir, juntament amb la seva mare i la seva germana, quan un míssil israelià va caure sobre casa seva a Khan Younis, Gaza. “El jurat va quedar profundament commogut per com aquesta imatge evoca una reflexió emocional en cada espectador. Compost amb cura i respecte, ofereix alhora una visió metafòrica i literal d’una pèrdua inimaginable”, ha argumentat l’entitat.
La demència a Madagascar, premi al millor reportatge gràfic
A banda, la fundació ha concedit el premi al Reportatge Gràfic de l’Any a ‘Valim-babena’ de la fotògrafa sud-africana Lee-Ann Olwage, per a GEO. Està presa a Madagascar amb la intenció de denunciar “la falta de consciència pública sobre la demència” que fa que les persones que mostren símptomes de pèrdua de memòria “siguin estigmatitzades”. El jurat ha valorat que aquest reportatge “aborda un problema de salut universal a través de la lent de la família i la cura”. “La selecció d’imatges està composta amb calidesa i tendresa, recordant als espectadors l’amor i la proximitat necessaris en temps de guerra i agressió a tot el món”, ha argumentat el jurat.
El premi al projecte a llarg termini mostra les polítiques d’immigració de Mèxic
Per últim, el premi al projecte a llarg termini ha recaigut en la fotografia ‘Els dos murs’, del fotògraf Alejandro Cegarra per a The New York Times i Bloombergs. L’autor veneçolà va començar amb aquest projecte de fotografia el 2018 i sis anys després s’endú el prestigiós premi per “brindar una perspectiva sensible centrada en l’ésser humà”. “Des de 2019, les polítiques d’immigració de Mèxic han experimentat un canvi significatiu, transformant-se d’una nació històricament oberta a migrants i sol·licitants d’asil en la seva frontera sud a un país que aplica polítiques d’immigració estrictes”, ha explicat el jurat.
