L’impacte de la DANA al País Valencià ha fet encendre totes les alarmes a Catalunya. La possibilitat que un temporal d’aquestes magnituds colpegi Catalunya i deixi les mateixes imatges esfereïdores ha provocat que el Govern de la Generalitat de Catalunya mogui fitxa i exigirà plans per prevenir inundacions a tots els municipis de Catalunya. Els efectes de la DANA han fet recordar a Catalunya els aiguats del Vallès l’any 1962 o els del Llobregat-Bages l’any 1971, pluges que van afectar greument la nació catalana.
El punt de partida per a l’actuació del Govern és l’informe Riskcat i el Pla Inuncat, que fixen les bases per a actuar en cas que es produeixin inundacions. A Catalunya hi ha un total de 947 municipis, dels quals 521 tenen l’obligatorietat de tenir un Pla d’Actuació Municipal (PAM) per risc d’inundacions. Però més de la meitat d’aquests municipis (225) no disposen d’aquests plans d’inundació.
Els mapes de la Generalitat de Catalunya ofereixen indicadors que marquen la perillositat, el risc d’inundació i els danys potencials que pot suposar un episodi atmosfèric com aquest i n’assenyalen aquests 521 municipis que han de tenir un PAM per risc d’inundacions. D’aquests municipis, però, només 225 disposen d’un pla que estigui actualitzat i homologat per les administracions catalanes. Dels 296 que no tenen el pla en vigor, 58 ni tan sols han redactat mai el projecte de PAM, mentre que els 238 restants no l’han actualitzat. Un dels exemples clars és el de Sant Jaume d’Enveja, al tram final del riu Ebre, que té un risc ‘molt alt’ d’inundació i que té el seu pla municipal per risc d’inundació ‘pendent de revisió’.
Com se sap si un municipi ha de tenir un PAM per risc d’inundacions?
El Pla Inuncat, el pla de la Generalitat que disposa d'”una planificació d’emergències que permeti afrontar i gestionar eficaçment les incidències i emergències que es puguin produir per inundacions”, marca diverses variables a l’hora de categoritzar els municipis. El primer que s’ha d’establir és quin nivell de risc per inundació té cada municipi.
Quins municipis tenen l’obligatorietat de tenir un PAM per risc d’inundacions? Tots aquells que tenen un nivell de risc per inundacions del municipi molt alt, alt o mitjà, juntament amb els municipis “que puguin veure’s afectats per un possible mal funcionament o trencament d’una bassa o una presa en un termini de temps inferior a les dues hores”. En canvi, els municipis els quals se’ls recomana tenir un PAM per risc d’inundacions són aquells en els quals hi ha un risc moderat, mentre que aquells amb un risc baix no han de redactar cap Pla d’Actuació Municipal.
Geografia, construcció i medi ambient
La situació de risc per inundacions no apareix perquè sí, sinó que els experts amb els quals ha conversat El Món assenyalen que la urbanització desmesurada i la cultura del totxo i el ciment han provocat un augment del risc per a la població de Catalunya. El doctor Albert Santasusagna Riu, professor lector i coordinador del Màster de Planificació Territorial i Gestió Ambiental de la UB, assenyala que el risc de patir inundacions desastroses “hi és i hi serà” i assenyala un problema en la cultura de la construcció, ja que s’ha “urbanitzat de forma intensa les zones inundables.”
El diagnòstic de Santasusagna també el comparteix Francesc Muñoz, director de l’Observatori de la Urbanització de la UAB: “Si sobreposes el mapa d’autopistes i carreteres” a un mapa geogràfic i de poblacions mostra que “hem urbanitzat el territori sense mirar al voltant”, alerta. “Hem d’acceptar que estem més exposats a esdeveniments sobre un territori que està edificat de manera ineducada”, sentencia Muñoz. De fet, assenyala que si mirem el mapa on es van produir les riuades de l’any 1982 a València i es compara amb el d’infraestructures i les actuals riuades hi podem trobar “l’A7, l’AP7, l’A3, les carreteres comarcals, regionals i la línia d’AVE”, una construcció d’infraestructures en una zona en la qual s’han produït riuades. “Ho entens tot perfectament”, assegura Muñoz.
Santasusagna explica que a Catalunya “les zones on hi ha més risc d’inundació són, lògicament, les comarques i municipis que ressegueixen els nostres rius, i que es troben afectades pels diferents períodes de retorn (10, 100, 500 anys)” i destaca com a ‘punts calents’ “el tram final de l’Ebre i el delta, les rieres litorals i prelitorals i les zones pirinenques”. Precisament la zona del litoral és una de les que més risc té. Muñoz assenyala que “des dels anys 80 s’ha dispersat la població a ciutats intermèdies” i posa èmfasi en el fet que, a la demarcació de Barcelona, la construcció d’habitatge “des de 1985 a 2005 surt a casa unifamiliar per hora”. Aquesta litoralització suposa que es construeixin infraestructures per connectar aquestes ciutats i el director de l’Observatori de la Urbanització de la UAB assenyala que “tenim infraestructures a la costa perquè tenim les ciutats a la costa, tot el creixement urbà i poblacional es concentra a les costes i no al centre i les infraestructures i equipaments, tot el que necessites, acaben concentrats on tens més població”.
