En la darrera setmana Catalunya ha viscut un fet que pràcticament s’havia oblidat. Ha plogut i, després de molt de temps, la pluja ha sabut on ploure. Les precipitacions s’han repartit per arreu del territori i han estat generoses a les capçaleres dels rius i en forma de neu al Pirineu; un fet que ha suposat que en només un cap de setmana els embassaments hagin viscut la crescuda més gran dels últims cinc anys passant del 31,1% al 41%. Aquesta pujada va fer que fins i tot el Govern de la Generalitat de Catalunya obrís la porta a aixecar l’estat d’emergència en els municipis on és vigent.
Aquesta novetat que la pluja per fi ha sabut ploure és la que destaquen Javier Martín Vide, climatòleg i catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona, i Pau Comes, investigador de l’Stable Isotope Analysis Lab (LAIE) i de l’Institute of Environmental Science and Technology (ICTA). “L’important és que ha plogut a les capçaleres de les conques internes i ha nevat al Pirineu. Ha pujat el nivell dels embassaments i s’ha generat una reserva d’aigua. Ha plogut suau, però de forma continuada, no hi ha hagut grans riuades, ni inundacions, ni torrentades. Ha estat la pluja ideal que ens feia falta per a aquests problemes”, assevera Comes. Martín Vide corrobora la visió de Comes i afegeix que “en els pròxims dies i setmanes podrem observar que les reserves seguiran creixent gràcies al desglaç de la neu que ha caigut a les muntanyes”.
De fet, Martín Vide fins i tot s’atreveix a assenyalar que la sequera que ha assotat Catalunya en els darrers quatre anys “ha finalitzat”. El catedràtic, però, explica que “podem donar per finalitzada aquesta sequera tan greu que hem patit, però el fenomen en si no ha acabat. Com a episodi de perill de la naturalesa la donaria per finalitzada, però el fenomen és recurrent, és un fenomen que amb el canvi climàtic serà més freqüent. No podem pensar que ha acabat del tot, tornarem a tenir-ne i molt probablement no tardarà gaire i potser no seran tan greus, aquesta sequera que hem patit no tenia equivalent en els últims 200 anys.”
La borrasca Jana, aliada inesperada de Catalunya
L’impacte, extremadament positiu, del pas de la borrasca Jana ha estat una sorpresa per a tots els experts i les previsions meteorològiques. Pau Comes assenyala que “aquest tipus de llevantades són fenòmens relativament habituals en el nostre clima” malgrat que en els darrers anys gairebé no s’ha viscut cap episodi d’aquest tipus. L’investigador afegeix que “un dels trets diferencials de la Jana és que s’ha produït més d’hora, aquest tipus de llevantades eren més habituals d’abril o maig” i aquest avançament de la seva arribada “podria estar relacionat amb l’augment de la temperatura del mar que fa que aquests fenòmens s’avancin, que s’avanci la primavera i l’estiu.” “Trenca els esquemes perquè trenca el comportament climatològic habitual de les darreres dècades o segles”, afegeix Comes.
Per la seva part, Javier Martín Vide destaca el canvi que ha fet que la Jana ha sigut tan profitosa per a Catalunya, ja que aquesta depressió “va entrar pel golf de Cadis”, motiu pel qual la pluja va regar tota la zona mediterrània, estenent-se des de Múrcia fins als Països Catalans. Un dels aspectes clau que destaca el climatòleg és que la Jana no va venir de l’oest, de l’Atlàntic, ja que en aquests casos les borrasques arriben resseques. Com que va entrar pel sud, “el gir de vents en una borrasca és antihorari i Catalunya rep vents del Mediterrani encara que la borrasca arribi de l’Atlàntic.” “S’ha notat que hi ha hagut humitat”, sentencia el climatòleg.
2025 i el futur del país on la pluja no sap ploure
En una conversa anterior amb El Món, els dos experts van explicar que a Catalunya l’orografia fa que la pluja moltes vegades caigui on ‘no hauria de caure’. Aquest 2025, de moment, sembla positiu pel que fa a nivell pluviomètric i el Govern de la Generalitat s’ha fixat el mes d’abril com el mes definitiu que determinarà com afrontarà Catalunya el nou any en l’àmbit de recursos hídrics. El Govern, en roda de premsa, va explicar que les previsions per al mes d’abril són bones, però que cal actuar amb “prudència”.
De fet, els experts consultats per El Món també apel·len a l’optimisme i, a la vegada, a la prudència. “Les previsions a mitjà termini (2-3 mesos), costa fer-les”, assenyala Pau Comes. Explica que “tots els models indiquen que serà una primavera bastant plujosa, sobretot a l’abril, però s’haurà de veure en les pròximes setmanes, però conviden a l’optimisme”. Martín Vide, però, posa una mica d’aigua al vi i diu que “les prediccions estacionals sempre tenen un alt marge d’incertesa, i més al Mediterrani”. De fet, el climatòleg posa d’exemple la borrasca Jana i com “pot canviar el caràcter climàtic d’un any. Moltes vegades arribem a la tardor estant en un any sec i, de cop, arriben dues borrasques que ens normalitzen pluviomètricament l’any”. “No és fàcil predir el futur meteorològic”, sentencia.
