La Catalunya del Nord va patir l’any passat la sequera més intensa des del 1956, amb temperatures deu graus per sobre de la mitjana i una pluviometria més magra encara que els anys anteriors. En els darrers deu anys s’han superat 9 rècords anuals de temperatura. Entre inquietuds econòmiques i urgència climàtica, la manca d’aigua planteja unes qüestions que la Catalunya del Nord enfronta de manera dividida.
La gota que ha fet vessar el got es remunta el novembre passat quan, a petició de l’entitat ecologista estatal France Nature, el tribunal administratiu de Montpeller va ordenar que es respecti un cabal mínim vital, de 1.500 litres per segon, per sota del qual no es podia manllevar cap aigua del riu Tet, ni dels seus canals. La petició ecologista, pensada per protegir l’ecosistema del riu major, anul·lava de facto el decret prefectoral local que fins ara permetia als agricultors del Conflent i del Rosselló agafar l’aigua del Tet per regar a l’estiu. Uns 1500 pagesos gaudien d’aquesta derogació des del 2013, de manera que l’amenaça concerneix 6 mil hectàrees de cultiu.
Protesta de pagesos i estacions d’esquí
Arran d’aquesta decisió, els pagesos s’han manifestat, escenificant una marxa fúnebre, davant de la Prefectura de Perpinyà. La manifestació, que irònicament es va fer sota una pluja fina, va tenir el suport de polítics electes de la zona i, cosa més rara, d’una part del sector econòmic, majoritàriament representat pels responsables de les estacions d’esquí de la Cerdanya i del Capcir que, vall amunt, són directament concernits pel mateix problema.
A 2.000 metres d’altitud, el llac artificial de Les Bolloses, construït el 1910, és la primera reserva d’aigua que alimenta el Conflent i el Rosselló. Avui constitueix també la reserva d’on les estacions d’esquí pouen l’aigua per produir neu artificial, sense la qual no podrien fer funcionar els remuntadors. Per bé que totes les estacions d’hivern de la Cerdanya i del Capcir apostin per seduir els clients les quatre temporades, el model econòmic basat en la neu depèn avui de l’aigua.
Pobles sense aigua corrent i camions cisterna
Fet excepcional, per Nadal la sotsprefectura de Prada va ordenar l’alliberament de 85 milions de metres cúbics de Les Bolloses per alimentar la xarxa d’aigua potable dels pobles del Conflent. Un fet que sol ser habitual entre el juny i el setembre i que per primera vegada va ser necessari a l’inici de l’hivern. La manca d’aigua ja no només és una dada. Aquest mes de febrer, l’aigua no raja de l’aixeta dels pobles d’Orellà, Escaro i Vilafranca de Conflent que són alimentats amb camions cisterna a l’espera de trobar una solució.
Una mesura ecologista que malmet un ecosistema
A mig camí de la vall, el riu Tet fa una parada al pantà de Vinçà (1978), des d’on es regula l’alimentació d’una gran xarxa de canals i recs fins al mar. Una xarxa vital per a l’agricultura i també per l’ecosistema de la plana del Rosselló. Aquí rau el debat ecològic on, segons els manifestants, el remei pot ser pitjor que la malaltia. Tallar l’aigua dels canals per protegir el riu malmetria les vies verdes que enxarxen la plana del Rosselló, últims oasis d’un ecosistema ja malmès per una forta urbanització.
Tot plegat ha portat el prefecte, el representant de l’Estat a la Catalunya del Nord, a sol·licitar el tribunal d’apel·lació de Montpeller que l’anul·li la restricció. Una demanda oficial que no és suspensiva i que l’administració judicial trigarà un any a estudiar. Mentrestant la mesura de restricció del cabal del Tet s’ha d’aplicar. L’estiu vinent serà sec i potser més calent encara.
Un trencaclosques administratiu que impedeix trobar una solució
Per si no n’hi havia prou amb la situació climàtica, a la Catalunya del Nord la gestió de l’aigua també pateix el trencaclosques administratiu resultat del model de centralització a la francesa. Pel riu Tet, una mateixa gota d’aigua que baixa de Les Bolloses fins a la plana del Rosselló passa sota el domini administratiu de l’Estat, del consell departamental, dels municipis, de sindicats de gestió mixt publicoprivat, de societats hidroelèctriques... Aquesta milfulles representa avui el fre major al naixement d’una solució transversal que permeti de repartir i compartir l’aigua arreu del territori.
Davant aquest repte, el consell departamental de la Catalunya del Nord reclama des de fa anys la creació d’una estructura que aplegui tots els actors de l’aigua. Una iniciativa gairebé en punt mort i que deixa evident la dificultat de federar els interessos particulars. Mentrestant, la corba de pluviometria cau en picat i el dèficit de les capes, el nivell dels rius i dels pantans assoleixen un llindar històricament baix.
4
2
