Aquest dilluns 20 de gener es compleixen cinc anys del temporal Glòria, un dels temporals més forts que han assotat mai Catalunya; aquest aniversari juntament amb l’experiència recent de la DANA ha encès totes les alarmes pel risc d’inundació i investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i de la UPC, en declaracions recollides per l’ACN, alerten que l’augment del nivell del mar entre 50 i 100 centímetres previst pel 2100. La suma d’aquests factors fa que els experts demanin actuar en els “punts calents” del territori català. Aquests “punts calents” són les costes rígides com la del Maresme, les platges urbanes i els deltes de l’Ebre, del Llobregat i la Tordera, zones de Catalunya en les quals asseguren que s’hauria de fer una intervenció ràpida per minimitzar el risc d’inundació.
Les actuacions als “punts calents” de Catalunya
Un d’aquests “punts calents” és el Maresme. En aquesta zona els experts asseguren que la “regressió” del litoral en aquesta zona de Catalunya és “molt evident”, però sí que admet que unes possibles solucions com pot ser fer retrocedir el ferrocarril i la carretera és complicat perquè la quantitat de població i d’infraestructures que es veurien afectades és exagerada”. Entre les actuacions per protegir el litoral i altres “punts calents” com són els diferents delta Jordi Pagès, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), assenyala que una aposta bé podria ser combinar les infraestructures clàssiques de formigó amb solucions naturals com ara l’ús de dunes o aiguamolls per protegir la costa; tot i que lamenta que “la mateixa recepta no serà aplicable a tot arreu”.
Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, aposta més pels remeis ‘naturals’ on hi hagi “prou espai”. L’investigador ha assenyalat que al delta de l’Ebre s’estan “fent servir dunes amb vegetació per a la platja emergida, aiguamolls i llacunes costaneres per a platges intermareals que estarien arran de la línia d’aigua, i praderies marines per a la platja submergida”. Un dels altres remeis que proposa Sánchez-Arcilla és que en els casos en els quals no hi hagi marge s’hagi d’intervenir per poder “mantenir una amplada mínima de la franja costanera, de manera que no estigui afectat el passeig marítim o el mur de protecció” i que crear cordons de sorra davant les estructures podria ser útil.
Tot això s’haurà d’anar aixecant, recreixent, a mesura que vagi pujant el nivell mitjà del mar, és a dir, que cal tenir un pla, no és construir un mur i ens n’anem a casa, hem de continuar monitorant els ultrapassaments, que és el que estem fent aquí, i quan ja no són acceptables”, ha assegurat l’expert de la UPC que ha volgut recordar que “la costa és com un malalt” i cal tenir-la controlada.
Mapes de zones inundables, un altre element clau per lluitar contra els fenòmens climàtics extrems
Els experts han coincidit en la necessitat d’una revisió dels mapes de zones inundables de Catalunya. Sánchez-Arcilla ha explicat que si una zona està definida amb un nivell de risc elevat es poden fer actuacions preventives de protecció, com pot ser instal·lar-hi cordons de sorra o estructures més altes. L’investigador ha destacat que els mapes de zones inundables són una eina que pot ser fonamental per a l’ordenació del territori i evitar planificar edificis, carreteres o línies de tren poc sostenibles. “Sense una planificació és molt difícil posar-ho en pràctica”, ha afegit l’investigador.
Pagès ha coincidit amb el diagnostic de Sánchez-Arcilla i considera que aquest estudi d’inundabilitat és cabdal”. L’investigador, però, ha criticat i lamentat que un recurs clau com aquest arriba “tard” perquè els canvis urbanístics i d’infraestructures s’haurien de fer en alguns d’aquests “punts calents” són complexos i necessiten que hi hagi un “gran consens”.
